| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
Acaba de sortir al mercat un LCD (llibre compacte disc) hilarant que recull una antologia de disbarats enregistrats pels components de l'equip APM (alguna pregunta més) de Catalunya Ràdio. Aquest format d'humor radiofònic, ideat fa deu anys per Antoni Bassas, amb Xavier Bosch i Manel Fuentes, va ser pioner en l'aprofitament dels talls de veu que permetia la incipient era digital, i una dècada més tard continua fent riure mig país cada matí amb l'enginy de Carles Capdevila i el seu equip APM. Els 80 minuts del CD i les 242 pàgines del L contenen tantes piquiponades contemporànies que es fa difícil superar-les. Personatges com el pecident Núñez, Aznar, Gaspart, Xarli Rexach o els amics de la competència (Cope i cia) conviuen amb els nyaps que els professionals de la casa entomen amb elegància, com el mestre Puyal o l'Antoni Bassas Show. Us demanem que relateu el disbarat (radiat o viscut) que més us hagi impactat mai, dels "hilitos de plastilina" de Rayoy al "nunca fue el castellano lengua de imposición" del rei, passant pels "sangus" i els "llambordins" de Josep Lluís Núñez o la celebració que l'alcalde Clos va fer del Dia sense Cotxes anant amb cotxe. El missatge més destacat rebrà a casa un exemplar del LCD d'APM, valorat en XVI euros, per gentilesa de l'editorial La Campana i de la llibreria virtual llibres.com. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # Transbord Poc abans de les darreres eleccions, un home va dir en una tertúlia de bar: "hombre, es que esto del transbordo del Ebro no puede ser..." (i el megàfon: pròxima estació, Murcia, correspondència amb... i anar fent) martí 18/04/2004 23:06 # Eppur si moue Segons em van explicar, i com n'ho han contat ho conte, als anys de la transició al Congrés dels Diputats de Madrid un diputat català veient que no podia convencer a la resta de la necessitat d'aprovar una moció que presentà el seu grup exclamà el galileic "Eppur si moue". Irat el president de la cambra li comminà a traduir aquesta frase ja que les taquígrafes no entenien el català!!! Jaume 18/04/2004 21:51 # Sara Mago Aquest era el nom d'una escriptora (sic) que agradava a l'inefable ex-ministra de cultura Esperanza Aguirre Jaume 18/04/2004 21:44 # Mahler, el vull Diuen que un productor de Hollywood, en contemplar "Mort a Venècia" (1971) va demanar: "de qui és la banda sonora?". "De Gustav Mahler", li van respondre. "Mmm... el vull: contracteu-lo". Dídac 18/04/2004 19:08 # jo hi era Funció de gala. Públic melòman. Una veu preciosa: la soprano Victòria de los Àngeles. Pianista de frac. Programa: Música tradicional catalana. Sis compassos i... silenci absolut! La soprano es mira el pianista, el pianista es mira la soprano. El públic fa notables esforços per aguantar-se el riure... La versió just estrenada de la canço tradicional "La Dama d'Aragó", havia sonat així: A Aragó n'hi ha una dama / que li arriben als talons... llum 18/04/2004 00:10 # Pregunta per la Rut Vilar Perdona Rut Vilar, és que ara no recordo el nom del jugador de futbol del Barcelona que li comentaves a en Joaquim M.Puyal que hi estaves "a sobre". En Puyal no sé si va aclarir si finalment hi havies estat gaire "a sobre". En tot cas això ja són qüestions personals...i a més a més, els vau donar bon material per als de l'APM. Quin era el nom del jugador? Un admirador de la Rut 17/04/2004 15:20 # Hecto-disbarat El president de la Comunitat Murciana: José Ramón Valcárcel acusava el president Maragall de beure hectòlitres de vi. Hecaton 17/04/2004 15:11 # En època electoral: bona collita de disbarats L'ex-president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol,a Tarragona estant, va confondre, el nom de Pere Macias amb el de Pere Esteve. El van avisar i va rectificar. Perquè, és clar, Pere Esteve, ja havia abandonat la formació política que promovia l'acte per apuntar-se a les llistes d'ERC. Hi ha persones que queden ben gravades a la ment. D'aquí aquestes situacions. Pere Resmés 17/04/2004 14:53 # Tanqueu els micròfons Suposo que tothom recordarà la relliscada del President del Parlament català, Joan Rigol. Amb tot el respecte en faig esment. Els fets van succeir de manera improvisada quan Rigol, reconegut per la seva extrema educació, no es va adonar que tenia els micròfons oberts a la presidència de l’hemicicle i es podia escoltar pels altaveus tot el que deia. Va ser d’aquesta manera que mentre els diputats entraven a la sala per votar, un d’ells li va preguntar sobre el contingut de la proposta que se sotmetia a debat. En to distès, Rigol va indicar-li que no es votava una iniciativa sobre el maltractament d’animals domèstics prevista a l’ordre del dia, sinó just el punt anterior, “sobre una altra mena d’animals”, en al·lusió a les forces de seguretat de l’Estat. Es va sentir després com el vicepresident, el socialista Higini Clotas, li donava tota la raó: “Ho han estat molt i encara a vegades ho continuen sent”. Amb el to d’esquinçament de vestidures habitual, un diari de la capital espanyola obria pocs minuts després la seva versió digital amb les paraules de Rigol talment com si les hagués pronunciat en una declaració institucional. Eugènia 17/04/2004 12:42 # Visca Hondures! Ai, "senyor" Trillo. Salvador 17/04/2004 11:57 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |