| |||||
 | |||||
|
|
|
| ||||
|
|
|
||
 |
|
|
El fòrum d'aquesta setmana ve tenyit de dol. La mort sovint ens deixa sense paraules. Només les fórmules de condol brollen dels nostres llavis. Només alguns poemes elegíacs són capaços d'expressar aquesta absència de mots que implica la mort. En un moment tan propici per llegir Espriu us demanem el millor poema elegíac que conegueu, la fórmula de condol que considereu més ajustada. Us demanem, doncs, poemes de dol en memòria de les víctimes de Madrid. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # El terrorista a l'aguait Poema de Wislawa Szymborska, Premi Nobel de Literatura de 1996. Una bomba ha d'explotar en un bar a les tretze i vint./ Ara tot just són les tretze i setze./ Encara n'hi haurà que tindran temps d'entrar,/ d'altres de sortir.// El terrorista ja és a l'altre cantó del carrer./ La distància el priva de prendre cap mal/ i disposa d'una vista igual que al cinema.// Una dona amb una jaqueta groga: una que entra./ Un home amb ulleres fosques: un que surt./ Uns nois amb texans: uns que xerren./ Les tretze i disset i quatre segons./ Aquell menut té prou sort i puja a una vespa./ Aquest, però, alt i prim: aquest entra.// Les tretze i disset i quaranta segons./ S'acosta una noia amb una cinta als cabells./ Sols que aquell autobús la tapa de sobte./ Les tretze i divuit./ La noia ja no hi és./ Si ha estat o no prou beneita i ha entrat,/ Ho veurem tot seguit, quan els treguin.// Les tretze i dinou./ Ara no entra ningú./ En canvi, en surt encara un de calb, amb un gran ventre./ Però es posa a remenar dins de les butxaques i,/ A manca de deu segons per les tretze i vint,/ Se'n torna a buscar els guants miserables.// Són les tretze i vint./ Com passa el temps./ Potser ja és l'hora?/ No, encara no./ Sí, ja és l'hora./ Explota la bomba. Andreu 13/03/2004 13:17 # Haikús en temps de guerra Miquel Martí i Pol escrigué: "Es repeteixen / un altre cop les velles, / tristes imatges"; "Més aspre encara / que els crits més sorollosos, / aquest silenci"; "Fosca, s'escola / la tarda. On són els rostres, / les pedres, l'aigua?"; "La pau, pregonen, / i amb la boca petita / criden la guerra". Antònia 13/03/2004 12:40 # Onze de març Avui sóc madrileny com fóra bagdadí, hebreu com palestí i neoyorquí ferreny. Vaig ser sarajeví, vaig patir, ruandés, afgà, nord-irlandès, i basc, i basc, d'aquí. Sóc dona estabornida, també infant que treballa. Sóc un malalt de Sida o un boig que droga talla. Quan amb ràbia es desploma aquest mostre brutal, avui sóc prop de l'home i lluny de l'animal. Avui ploro amb Madrid i duc un nus al pit. Ignasi Ripoll 13/03/2004 02:06 # Masses víctimes de l'odi Algunes estrofes de la cançó "Cita con Ángeles" de Silvio Rodriguez que avui segur li semblaria inacabada.. ...Septiembre aúlla todavía / su doble saldo escalofriante / todo sucede un mismo día / gracias a un odio semejante. / Y el mismo ángel que allá en Chile / vio bombardear al presidente, / ve las dos torres con sus miles / cayendo inolvidablemente. / Desesperados, los querubes / toman los cielos de la tierra / y con sus lápices de nubes / pintan adioses a las guerras. / El mundo llena los balcones / y exclama al fin: esta es mi lucha, / pero el señor de los cañones / no mira al cielo ni lo escucha. / Pobres los ángeles urgentes / que nunca llegan a salvarnos. / ¿Será que son incompetentes / o que no hay forma de ayudarnos? / Para evitarles más dolores / y cuentas del psicoanalista, / seamos un tilín mejores / y mucho menos egoístas. / seamos un tilín mejores / y mucho menos egoístas. / artemisia 12/03/2004 22:22 # Un altre de Bendetti Línies extretes d'un poema que Mario Benedetti va dedicar a la memòria d'un altre poeta, el salvadoreny Roque Dalton, que va ser assassinat pels seus propis companys de partit: "el hecho es que llegaste / temprano al buen humor / al amor cantado / al amor decantado / al ron fraterno / a las revoluciones / pero sobre todo llegaste temprano / demasiado temprano / a una muerte que no era la tuya / y que a esta altura no sabrá que hacer / con tanta vida. " Tadeus Calinca 12/03/2004 18:13 # Vides perdudes Era una persona com tu i com jo. / Una persona amb una família, / amb una colla d’amics que l’estimaven, / amb una vida plena d’il.lusions i projectes. / Sabia que la vida no li regalaria res / i cada dia matinava per anar a treballar, / a la universitat o a l’escola. / Havia d’agafar el tren a primera hora. / Ahir, éra una persona plena de vida, / com tu i com jo, / i avui és la víctima d’uns botxins. / Tant que costa mantenir la vida, / i amb quina facilitat ens l’arrenquen. Aura 12/03/2004 18:13 # Cercada por la vida (J. A. Goytisolo) Tant per les circumstàncies com per les dates s'hi adiu; m'he permès fer un petit canvi que indico entre claudàtors: «Donde tu no estuvieras / como en este recinto cercada por la vida / en cualquier paradero conocido o distante / leería tu nombre // Aquí cuando empezaste a vivir para el mármol / cuando se abrió a la sombra / tu cuerpo desgarrado / pudieron una fecha: [once] de marzo. / Y suspiraron tranquilos y rezaron por ti. / Te concluyeron. // Alrededro de ti de lo que fuiste / en pozos similares y en funestos estante / otros -sal o ceniza- contornean tus límites. // Lo miro todo lo palpo todo: / hierros urnas alteres / una antigua vasija retratos carcomidos / por la lluvia / citas sagradas nombres / anillos de latón sucias coronas horribles / poesías... // Quiero ser familiar con todo esto. // Pero tu nombre sigue aquí / tu ausencia y tu recuerdo / siguen aquí. / ¡Aquí! / Donde tu no estarías / si una hermosa mañana con música de flores / los dioses no te hubiesen abandonado.» David 12/03/2004 17:48 # Unes estrofes Les paraules no m'arriben per transmetre la ràbia i la tristesa que sento. He pensat en cançons d'èpoques passades, com 'Campanades a morts' o 'El jorn dels miserables', de Lluís Llach. Penso que les dues poden exemplificar molt bé aquesta barbàrie. Deixo unes estrofes de la segona.............. Quanta ràbia que tinc, / potser cal ser gos des d'ara; / quanta ràbia que tinc / i no vull pas oblidar-la. /// Que poca esperança tinc, / i potser caldrà deixar-la, / que no sigui que esperar / ens allunyi més dels actes. / Aura 12/03/2004 17:27 # El darrer viatge imposat La vida, aquest imprevisible viatge de sorpreses, que mai no controlem, inevitablement, se'ns imposa. Vicent Nàcher (Desig o Llibre dels abismes) artemisa 12/03/2004 12:53 # No oblidem Contra el pas veloç del temps / l'única arma que tenim és la memòria. / Manel Alonso Català (Com una òliva) artemisia 12/03/2004 12:50 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |