| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
El fòrum d'aquesta setmana ve tenyit de dol. La mort sovint ens deixa sense paraules. Només les fórmules de condol brollen dels nostres llavis. Només alguns poemes elegíacs són capaços d'expressar aquesta absència de mots que implica la mort. En un moment tan propici per llegir Espriu us demanem el millor poema elegíac que conegueu, la fórmula de condol que considereu més ajustada. Us demanem, doncs, poemes de dol en memòria de les víctimes de Madrid. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # més elegies elegides A part dels 2 primers fragments del Salm 102 com a mostra d’elegia esperançada m’ha abellit avui de triar-ne 2 més de ben desiguals: La del III sonet del recull “Salvatge cor”, de Carles Riba (ja no en cito les “Elegies de Bierville” perquè fóra massa...), i Nocturnàlia, el primer sonet de “Catalunya i selva”, del volum Poesia rasa, de Joan Brossa, amb una cita prèvia, en llatí, de les Confessions de Sant Agustí. / Caldrà interpretar-les com es pugui, però en conjunt les he trobades prou significatives. Són les següents: /// ... et quasi mortem reformidabat / restringi a fluxu consuetudinis. /// III // He dormit dins la Torre Obscura, / de nit en la nit sense cel; / en tres somnis he estat arrel / i flor d’una estranya aventura, // pur envaint la cega altura / o aixecant els morts de llur vel / per prendre, al meu rostre infidel, / de no sé quin d’ells la figura. // Oh l’aurora! Tanta d’ardent / que, amb gest de coper indiferent, / en un dia ofert n’he buidada! // Aquest matí, fantasma adust, / he cavalcat la llum alada / revoltant la vida al meu tust. /// Nocturnàlia // Pura contra la nit la meva mà, / Riquesa i força em tiraré a l’espatlla; / Busco la calma en el que puc pensar / I allà on comença el plany traço una ratlla. // L’home i el seu misteri em sol bastar, / El sofre que copejo no m’espatlla; / Però la suma escapa al seny humà, / I el tro em fa trontollar i el llamp em ratlla. // Però no dic que senti el meu error: / –Omple’t d’arrels, oh terra desatesa! / Dialogant entorn del teu amor, // El que retinc, ho perdo amb avidesa: / Ni de morir com penso sento horror, / Ni de pensar com moro em ve tristesa. /// ACiG 18/03/2004 02:32 # Per a tots ells A la Liga por los Derechos del Hombre (Signos del Día -1963) Por ti la luz del hombre es más amada/y la sombra, por ti, más escondida./Por ti altas cumbres puede ser la vida/y la muerte por ti ser enterrada./ Por ti la noble mano encadenada/puede ser justamente desceñida./Y por ti en la mañana conseguida/ puede la Libertad ser liberada. /No más, por ti, las nieblas, el espanto./No más, por ti,la angustia, el duelo, el llanto./No más, por ti, la sorda y triste guerra./Sí, por ti, el despertar de la armonía./Sí por ti, el sueño humano en pleno día./La paz, por ti, la paz sobre la tierra. Rafael Alberti. Gemma 17/03/2004 17:23 # Mort l'esperança "Agonitza la mort definitiva de l’esperança." / Marc Granell artemisa 16/03/2004 23:12 # La sang dels dies Només hi ha un lent camí cap a la mort: la vida. Aquesta vida de designis incongruents, / d'infidelitats rases, que no és més que una progressiva mort. Moren els amors, els anhels inicials, / les disputes, les il.lusions. Jo somiava un cel blau i un mar càlid, i tan sols veig estels de sang i / peixos enverinats. / Vicent Nàcher artemisia 16/03/2004 23:08 # "Desolació", de Joan Alcover Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir,/que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta;/mes branques una a una va rompre la tempesta,/i el llamp fins a la terra ma soca migpartí. Brots de migrades fulles coronen el bocí/obert i sense entranyes, que de la soca resta;/cremar he vist ma llenya; com fumerol de festa,/al cel he vist anar-se'n la millor part de mi. I l'amargor de viure xucla ma rel esclava,/i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,/i m'aida a esperar l'hora de caure un sol conhort. Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca;/sens mi, res parlaria de la meitat que em manca;/jo visc sols per a plànyer lo que de mi s'és mort. M. 16/03/2004 10:38 # Milonga Al portal del cementiri / la cremor del gessamí. / Canten, canten animetes, / roseguen cuc i sospir. / Canaveres ben pelades / hom desava a pit i oblit. / Fossers remugaven d'esma / vou-veri-vous fent camí. / Volen, volen animetes / pels racons del paradís. / Munta com un oli negre / la nit. (Josep Maria Llompart) cocarroiet 16/03/2004 01:58 # Spiritual Part dellà pluja i color, / sotjant rosa i horitzó / des del trapezi i l'amor, / que no ho sents, que et criden? / Et fan senyal amb les mans, / et sagnen els mots d'abans, / però enllà d'ombra i de plants, / que no ho sents, que et criden? / Et beuràs a glops la nit. / La sageta arran de pit, cessarà el ditperadit. / Que no ho sents, que et criden? (Josep Maria Llompart) cocarroiet 16/03/2004 01:55 # Una altra cançó de mort (Homenatge a Emily Dickinson) L'amiga deia: -Em plora l'ull esquerre. / Deia l'amat: -A mi, la sang i l'ànima. / Sentia cadascun venes de l'altre / embolicar-li el cor fins a ofegar-lo. / Era en el vespre enrojolat de somnis, / l'amiga era l'amat, l'amat l'amiga. / Era possible això perquè els morts tenen / un gavadal de llàgrimes molt clares / i una llavis que se cerquem per la terra / o al raig de sol d'allò que era i no era. (Josem Maria Llompart) cocarroiet 16/03/2004 01:50 # UNA CANÇÓ DE MORT Serà en el migdia / rivetat d'escuma, / quan torni la barca / farcida de lluna. / Migdia d'agost, / roentor de platja. / Ginebre, glaçó, / la camisa blanca. / Serà en el migdia, / amor ran de mar; / tindràs en la boca / llimones i sal. (Josep Maria Llompart) cocarroiet 16/03/2004 01:45 # Fràgils muralles (Mª Àngels Anglada) Fràgils muralles, / arbres batuts pel vent entre les closes, / com en recorden / les reixes de silenci / entre molts pensaments i la paraula! / Tantes vegades / ens és negat, germans, dir cada cosa / amb el nom clar que una vella sang dicta! aiguamarina 15/03/2004 23:19 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |