| |||||
 | |||||
|
|
|
| ||||
|
|
|
||
 |
|
|
Aquesta setmana busquem diminutius que hagin consolidat un sentit allunyat de la petitesa. Per exemple, la "manilla" dels jugadors de botifarra, que no és una petita mà, sinó la mà. O l'armadillo, aquest animal tan blindat que va popularitzar Jordi Puntí des del seu primer llibre. Avui en dia, les finestretes de l'administració poden ser més grans que moltes finestres de les cases que es fan. S'apreciaran els falsos diminutius acabats en "illa". Visca ses Illes! Envieu els vostres diminutius comentats a aquest fòrum. La millor aportació de la setmana rebrà l'últim exemplar de "Animals Tristos" de Jordi Puntí per gentilesa de l'editorial Empúries i de la llibreria virtual llibres.com. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # La polillejilla Una coneguda meva em va desvelar el "mote" que li deien de petita al seu poble d'Andalusia: la polillejilla. El perquè era molt senzill, la seva familia eren els "Polillejos", i ella era la petita de la colla. Rosend Cases 14/12/2002 09:20 # En faltava una...o potser més. Francesc Serra, et faltava forquilla (estri, normalment de metall utilitzat per punxar el menjar i portar-lo fins a la boca). És curiós, perquè a mi és el primer mot que m´ha vingut al cap..i tu en canvi te l´havies deixat. Salutacions des del Maresme. Neus Parcé i Serra 14/12/2002 04:22 # Escopeta Doncs això. Si ve d'"escopir" és un diminutiu i pel mal que pot fer, no té perquè ser-ho. Raül 14/12/2002 01:24 # Els paletes Que n'és, de dura, la feina del paleta amb la pala! Xavier 14/12/2002 00:52 # MÉS DIMINITIUS VALENCIANS M'agradaria afegir als que ja ha apuntat el meu amic Tadeusz Calinca, els diminutius que fan els noms propis de dona, acabats en -iues: Empariues, Mariues, Rosiues... Emili, de Xàtiva 13/12/2002 17:19 # TITA A banda de la Cervera, membre viril de qualsevulga mida. El Pep no té TITA i si la té, la té petita. També, bestioleta animaló, com ara, gallines, coloms. Se les crida per que mengin."Tites, tites" Xeiè 13/12/2002 17:03 # Diminutius valencians A Valèncis tenim una gran predilecció pels diminutius, fins al punt que hi ha paraules que només existeixen en aquesta forma, com ara "nuet" o "blanet". Així que a València un no està mai nu del tot, sinó simplement "nuet". Tadeus Calinca 13/12/2002 16:35 # La senyoreta La senyoreta, señorita en castellà, és un diminutiu de senyora molt "apreciat" pels escolars: a vegades la senyoreta sí que és diminuta, o una joveneta gràcil i simpàtica, però també pot ser -els anys no perdonen a ningú- un tros de dona amb cara de pocs amics que ronda la jubilació... i una altra senyoreta, amb el nom diminutiu a sobre, també pot ser aquell monument de 90-60-90 que sempre pensem que ens està esperant per tot arreu... i no! Dani Vidal 13/12/2002 15:56 # Dinerets La molt utilitzada, en el seu temps, PESETA, diminutiu de peça. Tot i que el seu tamany era cada vegada més petit, les darreres quasi bé no es veien, havia dut una inscripció tal: "Una, grande y libre". Emblema que alguns que no s'en adonen que la moneda corrent es l'euro encara estàn encabritats en que es porti a terme. Cinc pesetes feian un duro. Xeiè 13/12/2002 12:39 # Bilingüe Estava contribuint al foro castellà, quan he pensat pasar-me al català per aclarir que una papallona segur que ha de ser una papaia enorme. Llavors s’ha penjat l’internet i en quedar-me entre dues llengües tenía una... maripo-llona! Oscar SM 13/12/2002 12:37 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |