| |||||
![]() |
![]() |
|
![]() |
![]() | ||||
![]() |
|
![]() |
![]() |
|
![]() |
El verbívor Ignasi Fontvila i el ministre Arias Cañete inspiren aquest fòrum. El ministre perquè s’ha negat reiteradament a parlar de “marea negra” a Galícia. Diu que només són taques. Tant se val que siguin quilomètriques. Taques i prou. L’Ignasi, per contra, ens va suggerir convocar un fòrum d’eufemismes molt abans que el “Prestige” fes un esforç titànic per no enfonsar-se. Els exemples són interminables, normalment associats a activitats de caire sexual. Tothom ha sentit a parlar del “vici solitari”, “fer el carrer”o “la tieta d’Amèrica”. Fontvila fins i tot recull un “te llamo trigo por no llamarte rodrigo” que exigeix una explicació exhaustiva. També hi ha cognoms (Deulofeu, Diosdado, Expósito…) que porten el flaire inequívoc de l’eufemisme. Envieu els vostres eufemismes comentats a aquest fòrum. N’esperem una veritable marea. La millor aportació de la setmana rebrà un exemplar de “Animals Tristos” de Jordi Puntí per gentilesa de l’editorial Empúries i de la llibreria virtual llibres.com. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
Aportacions al fòrum: # capacitats Algú ha posat com a eufemisme discapacitat per invàlid. Hi he estic en desacord. Una persona que no hi veu bé (invident, cec, el que li volgueu dir) no deixa de ser vàlida (invàlid) sinó que deixa de tenir una capacitat (discapacitat). I el mateix si no hi sents, si et falten les cames o el que sigui. Això no fa que deixis de ser vàlid. Fa que et manqui alguna cosa. Viktor Bautista i Roca 05/12/2002 19:39 # La nostra llengua Com és ben sabut, el nom oficial de la llengua autòctona del País Valencià no és ni català ni valencià, sinó "la nostra llengua". I, així consta als llibres de text (perquè, si no, corren el perill d'ésser censurats per la Conselleria del ram). Això em recorda coses com "25 años de paz y ciencia" referits al Caudillo... Però anem al gra: aquesta denominació comporta que els pobres alumnes es facen un embolic a l'hora d'entendre temes com els de l'origen de la llengua. I copie: LA FORMACIÓ I L'EXPANSIÓ DE LA LLENGUA L'edat mitjana és el moment en què es produeix el naixement i l'expansió de les llengües romàniques, entre elles la nostra. Cap als segles VII i VIII es produeix la primera transformació del llatí vulgar en un llengua romànica en l'àmbit oral. Més endavant apareixen els primers textos escrits íntegrament en la nostra llengua. El "llibre jutge" (...) i les "Homilies d'Organyà" (...) són un testimoni valuosíssim d'una consciència de llengua definitivament diferenciada del llatí. (...) D'aquesta època daten l'actual configuració del territori de la nostra llengua i els manlleus que n'han fet llengües com el castellà o l'italià." "Llengua i literatura" 3r ESO, p. 28, ed. Voramar-Santillana, València, 2002. I després es queixaran si els alumnes no entenen res! Visca la nostra llengua! Josep Ll. Roig 05/12/2002 13:41 # colorins Ara ja no hi ha moros, ara són "magrebins". Ni negres: s'han convertit en "subsaharians". A amèrica han inventat els "afroamericans" però ningú parla d'"euroamericans". Volen ser "politicament correctes" quan precisament inventant eufemismes el que fan és fer-nos creure que ser "negre" o "moro" és una mala cosa que cal dissimular. Au, amén a tots! Mn. Bani 04/12/2002 22:46 # mixionar Per anar a orinar s'han inventatalguns eufemismes: canviar l'aigua de les olives, anara visitar el Sr. Roca, a fer un riu, i molts més que en sabeu. jair 04/12/2002 18:52 # mots tabú Després de llegir les aportacions al fòrum se m'han acudit alguns eufemismes que havia sentit dir quan jo era petita.Les dones en general no deien que anaven al ginecòleg-a sinó que anaven al "metge de baix" o al metge "de les dones". Igualment quen tenien la menstruació parlaven de "tenir la mala setmana" o ho aclarien amb un contundent "plou" acompanyat sovint d'un gest en vertical. Si hom havia de rentar-se el cul, en passava més via dient que havia de "netejar els baixos" o "fer neteja dels baixos" i, fins i tot algunes vegades el que es netejava eren "els baixos de Casa la Vila". Ja veieu que m'han sortit monotemàtics. Marta Barceló 04/12/2002 17:56 # Persones de color, gent de la tercera edat. Estem en una societat falsa on hi ha un amor per no dir les coses pel seu nom. En comptes d'arreglar els problemes de veritat, anant a l'arrel es tendeix a amagar-lo rera una cortina de fum. Així sembla q si hom diu q l'altre és una persona de color per no dir negre o que la gent de la tercera edat qual per no dir vells doncs sembla q és molt tolerant... PErò en canvi tot continua igual. No s'aboleix el racisme presentant arguments vàlids com que les races no existeixen (última tendència) sino q es substitueix la paraula de greuge a la qual algu hi ha associat quelcom negatiu, on no hi hauria de ser per una nova expresió molt més institucionalitzable. Els casos són molts i generalment s'associen amb conflictes socials, guerres generacionals, racisme discriminació sexual... Però això no ens duu a enlloc. Pere Mataplana 04/12/2002 13:20 # Eufemisme culinari Tot el que és bo; i ben cuinat, es, BOCATO DI CARDINALE, al Vaticà ho saben molt be això. Jordi Mas i Cereza 04/12/2002 06:24 # Petit recull d'eufemismes? Una cosa sorprenent és que l'eufemisme és una intersecció en el terreny de la metàfora, el circumloqui i la perífrasi. Per exemple recordo una maledicció gitana que si te l'engeguen de bones a primeres és difícl d'entendre's: "Así acabes como una sartén". També em venen a la memòria dos metàfores: "A visit to the back garden" i "Piping the jade flute", que vaig llegir a una biografia de l'últim emperador xinès, Pu Yi, la història del qual va ser portada al cine magistralment per Bertolucci. Cau a les meues mans, i ho dic per la forma accidental de la lectura, El diccionari de Coll, amb un pròleg del controvertit CJC i trobo en ell aquests eufemismes: "determinada hinchable parte del organismo", "terminal del aparato digestivo". I recordo aquell tan conegut: "Allí donde la espalda cambia su nombre". En un viatge a Anglaterra l'any 96, quan a l'autobús que ens portava de l'aeroport a Bournemouth vaig sentir referint-se al "toilet" (la seua presència m'havia omplert de satisfacció. Hi ha aspectes de la vida que marquen autènticament la diferència entre països i continents), però, i heus aquí l'eufemisme: "only for liquid purposes". Tot seguit la collita d'una petita recerca: Invident per cec, dicapacitat per invàlid, reassignació de sexe, per canvi de sexe. A Itàlia, país de gran riquesa verbívora, fan servir eufemismes molt divertits com collaboratore familiare (col·laborador familiar) per criat; operatore ecologico (operador ecològic) per agranador (a Portugal, segons la rumorologia de l'acudit, sense eufemismes, són anomenats "ingenieiros das merdas" i el preservatiu, no sé discernir si és un eufemisme, "chubasqueiro do pito"). En altre ordre de coses hi ha l'eufemisme vergonyós, abundant, que emmascara la crua realitat, dir "neteja ètnica" al que és "extermini" o "genocidi", parlar de "danys col·laterals" quan s'hauria de parlar de "massacre de població civil". És un eufemisme qualificar del "Ministeri de Defensa" al que s'ocupa de la guerra i les seues col·lateralitats. Com també és eufemístic dir conflicte en comptes de guerra. Etc... Tom Cat 04/12/2002 00:53 # Marea Negra Hi han eufemismes coneguts per tothom, d'altres els ha creat la saviesa popular i a vegades la casualitat, o les circumstàncies... Amb tot això que passa a Galícia crec que n'he trobat un de força vàlid. Quan tot et surt malament, quan acumules un munt de despropòsits, quan ho enpastifes tot, quan acabes amagan-te per no donar la cara, quan els amics deixen de ser-ho, quan tot és con una merda putrefacta asquerosa i repugnant, quan tot és com una enorme Marea Negra, quan la nau et fa aigües per totes vandes com és el cas del PP a Galícia. Crec escaient utilitzar un eufemisme tipus:"el vaixell nauFRAGA" Anton 04/12/2002 00:17 # Molts aneu equivocats El que queda ben clar després de llegir les aportacions a aquest fòrum és que molta gent no entén bé què és un eufemisme: perquè el que fan és aportar-hi expressions jocoses o malsonants que no amaguen la realitat sinó que la fan encara més crua. I això, benvolguts amics i amigues, no és cap eufemisme. Spitas 03/12/2002 20:58 |
![]() |
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |