| |||||
![]() |
![]() |
|
![]() |
![]() | ||||
![]() |
|
![]() |
![]() |
|
![]() |
Hi ha cognoms que semblen dur adherit un rodolí. Per exemple, si algú es diu Contreras, quantes vegades no s'haurà sentit a dir allò de "que no te enteras, Contreras". O, si teniu el privilegi de cognomar Serra, haureu hagut d'aguantar allò de "el que arrossega els dallonses per terra", éssent "dallonses" un escarràs que tant compta per ous, com per pebrots, com per collons. O sigui que hi ha una gran varietat. A l'Espanya franquista sempre hi havia un comissari anomenat Morales ("que tú no sales") que havia d'aguantar la rima "Franco" amb "culo blanco". Avui, qui es digui Bustamante ja sap que el relacionaran amb "busca amante". Aporteu les vostres experiències personals en aquest fòrum de "Cognoms amb gnoms". La millor aportació de la setmana rebrà un llibre recomanat. Aquesta setmana el poemari "Una estona de sal" de Darrutri. Com sempre per gentilesa de la llibreria virtual llibres.com. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
Aportacions al fòrum: # Noms curiosos Llegint l'aportació d'en Tadeus Calinca m´han vingut a la memòria uns quants cognoms extrangers que vaig conèixer quan treballava en el món del turisme. No fan rodolins però em semblen divertits i per això em plau oferir-vos-els: Per homofonia amb paraules catalanes: Mr. Roth (anglès), Mr. Peet (holandès), Herr Mock (alemany), Mr. Van de Kuhl (holandès), Herr Merda (alemany i tal com sona). Tres de curiosos: Herr Paternoster (alemany), Herr Linsengericht (alemany "plat de llenties"), Mr. Gladpootjes (holandès "potes llises"). Finalment hi havia un client francès que es deia Jean-Jacques Rousseau i vivia a la Rue Jean-Jacques Rousseau; Ja n'estava fins el nas dels acudits. Ramon Valldosera 20/06/2002 13:38 # Metges vienesos Fa uns anys passejava jo pels carrers de Viena en companyia d'una amiga, quan de sobte vaig descobrir una cosa que em va fer caure a terra del riure. La meua amiga, que era sueca, no comprenia res, però jo no podia parar de riure davant del que havia vist: un rètol que anunciava la clínica d'un metge: el doctor Picha. Vaig decidir posar per a la posteritat sota aquell rètol, amb una foto que encara conserve. Imaginem que el doctor Picha trasllada la seua consulta a Espanya, on coneix una dona anomenada, per exemple, Amàlia de Toro. Finalment es casen i tenen fills. A una de les filles li posen de nom Amada. Pensem una mica com seria el resultat final de tot plegat... Amada Picha de Toro. Tadeus Calinca 20/06/2002 12:32 # Llopis Tenia un amic que es deia Llopis. I el pobre no s'escapa mai de sentir-se: Llopis, llépa'm el llapis. Una mica pesats sí que ho erem. Vicenç 19/06/2002 23:08 # Coje la burra y vente Jo em dic Vicenç que en castellà és Vicente. Doncs, vet aquí que ja us ho podeu pensar com anava: Vicente culo caliente, mata a la gente, con un cuchillo mata a un chiquillo, con una teja mata a una vieja. I també quan algú et cridava: Vicente ! i tu deies, què ?, doncs: Coje la burra y vente. Et contestaven. Ja sé que no es tracta del congom , tal com demaneu però és el nom i exposo casos viscuts i patits en pròpia pell. Vicenç 19/06/2002 23:02 # GUAY Acabe de descobrir, de manera totalment casual, un director de cinema francès que es diu PHILIPPE LE GUAY. Ja només cal que haja nascut a la ciutat d'Asunción perquè el 'cachondeo' siga total. Tadeus Calinca 19/06/2002 18:34 # I aquell altre que diu... - Sales Minerales? - No, estoy castigado. RX 19/06/2002 12:10 # Acudit ... en castellà Quan algú es mor, si ha sigut bona persona, va al cel. Allà el rep Nostru Senyor, que els crida d'un en un: -Andrés, bésame los pies. -Vicente, bésame la frente. -Montoya, ... pero ... ¿por que corres, Montoya? RX 19/06/2002 12:05 # Cognoms Recordo que en un programa de la Mari Pau Huguet, ja fa uns anys, van sortir tot de persones amb cognoms curiosos. Tot i que no n'hi ha cap que porti un rodolí incorporat, recordo un tal Conesa Cara i un Juan Carlos Rey España. Àlex 19/06/2002 12:02 # Temps era temps... "Huguet i Claret, de cara a la paret!" era el crit de guerra que sempre duien aquest parell de pintes dels meus vells temps escolars, d'una vegada que el mestre els va castigar a tots dos junts; el Toni Lluch, àlies "Lluch, poruc", ja podeu deduir que no era pas tan arrauxat com aquell parell d'abans. Tampoc no se'n salvaven les noies de la classe: teníem "la Molina, puta fina" (que més aviat semblava una monja en potència), la Maria Moncau ("ei, Moncau, fotem un clau?")... Tot molt políticament incorrecte, no trobeu? Enric Fontvila 19/06/2002 09:30 # -ón Deia una cançó de "Los Burros" que ...las palabras que terminan en -ón siempre suelen ser para morirse de risa... O siguí que BORBÓN té rodolins amb CaPííííí, amb MamPíííí, amb MarPííííí, amb CoPíííí, amb MePííííí, i amb trabaja de peón! Ignasi Ripoll 19/06/2002 03:05 |
![]() |
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |