| |||||
 | |||||
|
|
|
| ||||
|
|
|
||
 |
|
|
Una de les millors maneres d'enfortir els lligams entre els diversos indrets dels Països Catalans és, probablement, divulgar els malentesos xocants que es poden produir entre parlants de qualsevol extrem del territori lingüístic. Dos botons de mostra. 1) A l'Escola Guinardó de Barcelona aquest mes de setembre va entrar a treballar una mestra menorquina. El primer dia de classe els seus alumnes de P4 van sentir-li dir "treieu-vos sa bata" i, obedientment, van començar a treure's la sabata. 2) Primeria de la primavera: en una sabateria del centre de Barcelona una senyora valenciana entra a emprovar-se unes sandàlies. L'atén un jove sol·lícit. La dona encara duu mitges, però com que les portarà sense, li demana al dependent: "¿En deixa anar al lavabo a llevar-me les calces?" Ell assenteix, entre desoncertat i excitat. Aporteu els vostres malentesos verbals en aquest fòrum de "pancatalanades". La millor aportació de la setmana rebrà un llibre recomanat. Com sempre per gentilesa de la llibreria virtual llibres.com . ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # gitar-se a menorca diuen gitar a perbocar/vomitar/(a Castelló es deia bossar). A València i supose que a altres indrets gitar-se vol dir anar-se'n al llit. Un company meu de Torrent, professor a Ferreries (menorca) explicava la prodigiosa concepció del rei en Jaume de la crònica de Desclot, dient: "I en Juame es va gitar amb (en) la seua dona". Potser els alumnes pensaren en alguna fantasia francament insospitada. vs 23/05/2002 17:50 # Fer momos Si un nen tortosí es queixa que un altre nano li ha fet momos no us espanteu. Simplement li ha tret la llengua. Dídac 23/05/2002 16:06 # TROSSOS I MUNTANYES Els parlars del Delta tenen moltes més coses curioses. Per exemple, els meus alumnes diuen: "Lo diumenge vaig anar a la meua muntanya". Jo pensava que eren tots escaladors o alpinistes, però després vaig descobrir que per "muntanya" entenen una parcel·la de terreny, generalment coberta d'oliveres. Si aquest terreny es troba en pla, llavors l'anomenen simplement "tros". Per altra banda, hi ha alguns catalans que tenen una "torre", cosa igualment curiosa per a un valencià. Tadeus Calinca 23/05/2002 14:33 # Guia lèxica de supervivència de quemacus afincats al Delta de l'Ebre Si ets foraster i vas pel Delta/ un grapat n’has de saber/ doncs hi ha paraules que, en l’angle, /pareixen el que no és // Tenir sort, o una sorteta, / no és dependre de l’atzar / sinó un tros de terra llarga/ del que s’ha de treballar. // Si un pescador diu que “mola”,/ no et pensis que parla d’urbs./ És que ha vist un grup de peixos, / i no verb de plaure i gust. // Ser curiós no és el defecte / de qui tot ho vol saber / sinó ser persona neta / i endreçada com qui més.// Portar les ulleres de matxo / no és anar de Ricky business,/ és dur orelleres de burro/ per fer voltes a les sínies. // Batxiller no és grau d’estudi,/ doncs és qui arreu fica el nas./ Si vols morir com el gat/ tu segueix batxillejant. // I si després de les menges / diu que van a escurar els plats, / no és que es posin a llepar-los./ És que els han de netejar. // Si se’n va una cosa a pacte / no és per a buscar-hi acord/ Volen dir que se’n va en orris/ que és una molt altra sort. // Qui fa plans, futur prepara / però no com sembla dir,/ sinó que fa la pilota,/ la rosca o adula fi. // Quin budell, aquesta dona !/ no és que li agradi menjar./ És que, com és criticaire,/ no deixa d’enraonar. // Si et presenten l’oncle, amic,/ no és tiet per part de mama./ És el vell, el fundador/ i normalment lo qui mana!. // Igual que passa a Mallorca/, segons diuen, dels pardals,/ al Delta són els moixons/ els qui s’aguanten ben alts. // Quan hom parla de la màquina / o potser la maquineta, / no creguis que va fer punta. / Va a fer un tomb amb bicicleta // Quan algú té mal de cor/ cardiòleg no necessita. / El que vol és plat a taula/ doncs és fam el que t’explica. // Què te pareix? -es pregunta/ per demanar l’opinió. / No responguis que ta mare,/ o cridaràs l’atenció. // Ben curiosa expressió és/ “Arrencar matí-mañana” / Vol dir començar ben d’hora,/ i sortir de matinada // Si dic “no em puc menejar/ que a la botiga tinc gent”/ vull dir que no puc marxar,/ i no pas que em quedi quiet. // Portar un porro és congestió/, portar un xurro, refredat/ i no com Barcelona/ que els dos són per disfrutar // Quan els hi dius que te’n vas / et diran: posa’t un tap / doncs aquí a l’Ilercavònia / anar-se’n, és per forat // Si anuncien que ve fandango/ no esperis anar a ballar. / Ja sabràs quina és la cosa / quan es posin a cridar. // Si volen fer-te la pell / no és per regalar-te abric./ Potser facis el farcell/ si vols sobreviure, amic. Ignasi Ripoll 23/05/2002 02:42 # Barcelonins dòcils Bé, Tadeus. Molts barcelonins tampoc tenen gaire clar que vol dir "a fer la mà". Això va bé, precisament, per enviar-los "a fer la mà". No s'enfaden! Dídac 22/05/2002 23:19 # FOTRE Una altra cosa que sembla estranya a un valencià és la hiperutilització del verb "fotre" a molts indrets de Catalunya, en expressions com: "Què fots aquí?" o "Aquest noi no fot res", o la psicodèlica "fotre el camp". Tadeus Calinca 22/05/2002 01:46 # BOSSA NOVA Si hi ha una paraula que ens sona fatal als valencians, aquesta és BOSSA. Nosaltres només la utilitzem en un sentit sexual. Possibles sinònims: OUERA, PAQUET. Tadeus Calinca 22/05/2002 01:36 # Cardem, cardem, que el món s'acaba Aquest verb "comodí" pot portar molts malentesos. Com el que vaig protagonitzar amb una companya de facultat que al preguntar-me sobre la meva activitat durant les vacances, vaig respondre: "Si vols que et digui la veritat, no he cardat res." Recordeu: "qui no carda a Olot... no carda enlloc". Una maresmenca 21/05/2002 21:26 # Un acudit mallorquí Dins de Malllorca també hi ha accents prou marcats que poden arribar a crear confusions. El paralar de Felanitx és particularment fosc pel que fa a les vocals i tanca moltíssim les as i les vocals neutres, gairebé es tornen es tancades. Un acudit que circulava sobre això conta que un felanitxer va a un forn de Palma i demana: "Vull dos pens." La fornera li contesta: "Si voleu perns heu d'anar a la ferreteria." "No, no. Jo he dit dos pens de pesta." Ja es veu que ni "pasta" deia clar aquest individu. xocolatina 21/05/2002 19:47 # Anècdota de mili Un mallorquí m'ha contat que, fent la mili a Artilleria, cada cop que anava a "sa bateria" sembrava la confusió entre els seus companys catalans i valencians: no hi veien la necessitat de renovar-se el calçat. xocolatina 21/05/2002 19:40 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |