| |||||
 | |||||
|
|
|
| ||||
|
|
|
||
 |
|
|
Jocs Floreals Com que aquest fòrum és el de la 7mana de Sant Jordi, a "verbalia.com" hem decidit convocar uns Jocs Floreals. Floreals perquè el vuitè mes del calendari revolucionari francès (1792-1805) es deia "floreal" i corresponia a l'interval que va del 20 d'abril al 19 de maig. Per tant, aquesta 7mana us fem una de les propostes que figuren al llibre verbalia.com (jugar, llegir, tal vegada escriure) : fer un centó (d'entre 8-16 versos) amb versos d'un poeta que us sigui amic, amb dues condicions: mai no es pot manllevar ni menys d'un vers complet ni dos versos seguits. Un exemple extret del llibre és aquest poema "inèdit" de J. V. Foix: És quan jugo que hi veig clar Del bell concret faig el meu càlid joc. M'exalta el pler, mes l'angoixa m'atura, no pas l'atzar ni tampoc la impostura, el Cos, el So i el Mot sense contorn. Escrivim versos nous amb signes fòssils per ablanir la gola dels esnobs però la ment no cobeja els bells mots a la làctia muralla dels teus somnis. No sóc eslau, ni íber, ni semita, ésser molts i ningú, i a cada cosa, un estiu despullat en nit desclosa. Tants de mots folls, i una paraula vera, hostessa universal i del goig missatgera el mot novell, i el vell que l'art relliga. Sóc al port, ves qui ho diria! Ho sap tothom, i és profecia. Les fonts d'aquest centó són als poemaris de J.V. Foix Sol i de dol, Les irreals omegues, Desa aquests llibres al calaix de baix i Onze nadales i un cap d'any, a banda d'un poema dispers. La ubicació exacta de cadascun d'aquests 16 versos en aquests poemaris figura a la pàgina 69 de "verbalia.com (jugar, llegir, tal vegada escriure)", al costat d'altres centons d'Estellés, Ferrater, Maria Mercè Marçal o Pere Quart. Practiqueu, doncs, en el "simulador de vol poètic" del centó i afegiu al fòrum els vostres poemes de bons lectors. La millor aportació de la setmana rebrà, en comptes d'una flor natural, un llibre recomanat. Com cada setmana per gentilesa de la llibreria virtual llibres.com . Ara que s'ha posat de moda denigrar Carner seria un bon moment per escriure principescament. I què me'n dieu, en l'any del centenari, de fer un Verdaguer centonari? Un d'aquells poemes que facin dubtar: Verdaguer o fals? Esperem els vostres centons. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # Un centó de l'Espriu La vella i fràgil plata esdevé tarda. p. 44 Alcem els ulls, mirem el sol, p. 63 direm la veritat sense repòs p. 39 i el nostre somni de la nova casa. p. 71 Hem rebut en el rostre l'alè del vent nocturn p. 24 del temps i ens va portant endins. p. 21 de tota la vastitud dels camins. p. 15 Enlaire van passant blancs ocells vers el sud p. 50 Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats, p. 66 neguit d'esperança de llavis ardents, p. 58 endins del cor del temps. p. 40 Sota la closa eternitat del cel, p. 9 barques d'esperança farem avarar, p. 46 lliures camins de mar. p. 17 Aquestes pàgines d'on he extret els versos d'Espriu, fan referència a la 4a. edició de "La pell de brau" d'Edicions 62 de l'any 1985. Si voleu més detalls, sols me'ls heu de preguntar. Rosa Pujol 24/04/2002 18:59 # "Enyore l'amant" de Vicent Andrés Estellés Hi ha, darrere l’amant, damunt una tauleta, / les perdudes besades per la teua pell bruna / i darrere la teua desistida tristesa / els cultes epigrames interdits de Marcial. / El teu cos, que és esvelt i fet ja per a sempre, / recorria amb la mà la sagrada nuesa / de la nit del dissabte cervesa i brusc tabac / que mai no s’acabava, que retornava sempre. / Cos d’amor que ara enyore com enyorava l’illa. / Com el vaixell solemne de la llegenda d’or / pel brusc carrer per on venia el mar / toque els llençols, humits i blancs, suavíssims. // (Versos extrets de: “Testimoni d’Horaci”, “El corb”, “Per a tota la mort”, “Horacianes”, “L’engan conech” i “L’Hotel París”) agapimú 23/04/2002 13:07 # Auqueta, de Josep Carner De matí de bon matí / que mai més no tindrà fi.// Bé n’hi feien de besades / ulls caiguts, races esclaves. // Vora d’una amor lleugera / magraners al cap de l’era. // Tu, lluna, que tot ho esbrines / com les glans de les alzines. // Diu: -Gebrada no et duré de la Verge del Roser.— // Sota el cel inconegut / de l’absolta quietud. // Té son cor un cobriment / com un colze defallent. // Quan es veia aquell esclat / d’una breu felicitat. // El sol escalfa una mica / tot just una mica, mica. // Batallades del migdia / i amb sageta d’or m’occia. // I aleshores, somrient / s’escampava com el vent. // (Poemes extrets de: “Auques i Ventalls”, “Els fruits saborosos”, “Llunyania”, “La primavera al poblet” i “Arbres”.) agapimú 22/04/2002 16:39 # DARRUTRINEJANT HE PERDUT UN MOT He perdut un verb,/ ben bé no sé pas què fer...,/ a la tovallola,/ que tort o dret/ o al vel del paladar,/ em cau i creix i em fot./ Era copulatiu i a qui me'l trobava,/ com un forn i em dol i tot,/ li faria una còpula desenfenada./ Tinc son i el front se'm fon,/ he perdut un verb/ i faig un vers molt tip,/ d'aquells que em fa la guitza./ I, jo, rai, que prenc un flam./ He perdut un verb/ de taps, sens caps ni peus, amb gust de res, faig un tomb/ de síl·laba i mitja/ JO TAMBÉ VIBRO Jo també vull viure,/ caient al pou entollat,/ l'art total,/ on vailets erràtics/ en els prestatges de la retòrica/ enterren erres./ Jo també vull col·locar col·loquis,/ de la insípida saliva/ als prestatges de retòrica./ Oh, temuts abismes,/ en els pronoms/ cerquen aiguamolls./ Veig com plou i fa sol,/ i observen muntanyes d'emes./ Vaig tot sol, i de dol./ EM PLAU CARBASSA El meu cor/ a frec d'orient/ té dos vessants trenats./ Em plau viure./ El roig és la meva sang./ ESQUITXARÉ TEMPS Esquitxaré paraules:/ esdevindran aquaris/ de lletra encesa i vermella,/ al voltant de la fugacitat./ Ploraré tinta,/ quan els angles tinguin,/ a ritme del tam tant,/ cent graus més que l'alchol./ Vessaré flors,/ faré un vers trenat,/ frenètic./ BON SANT JORDI AMIC POETA !!! Clàudia Viladrich i Torm 22/04/2002 15:10 # Un sonet d'en Maragall, ves qui ho diria! Aquelles dues flors que hi ha posades / pel silenci dels prats i en la ribera, / i el repòs de ses formes tan amades, / més alts els plors al Cel... Ell ja no hi era... // En els teus peus, a ratlla de la plana, / s'escoltava el cantar de les onades; / al teu capçal: paraula sobirana / altres brises cercant, més temperades. // Una mena de cosa esporuguida / on canta l'esquellot de la ramada, / així sento pujar la meva vida, // que dies ha l'havien soterrada, / i me'ls vetlla de nit, fins adormida. / A Florència ja som. Desperta, aimada! – (Versos de Joan Maragall extrets dels llibres "Poesies", "Visions & Cants", "Les disperses", "Enllà" i "Seqüències", a més de poesies inèdites i no recollides en volum; els poemes representats són "L'ànima de les flors", "La vaca cega", "Haidé", "En la mort d'un jove", "Retorn", "El pi d'Estrac", "Al llibre blanc de...", "A l'aureneta", "Gener", "Del Montseny", "Nuvial" i "El comte Arnau") Enric Fontvila 22/04/2002 11:43 # CIRCUMSTÀNCIES EN TERRA DE NAUFRAGIS, de Pere Quart Jo m’hi trobava i he de confessar / després d’una dormida de cent dies, / per tanta sang i tanta llunyania, / de tanta carn que no ha gosat besar. // Recordo primaveres amb plugim, / dels temps que tristament plovia lluna, / que aquest país no és per a tanta pluja, / amb la frenada enveja dels humils. // Besars a canvi de plaer, moneda / sovint, massa sovint, pel fat malmesa / tot obrint-se carrera. Com les flames. // Em retiro al desert de les certeses / amb caigudes, però, en la promesa / que em desperti la pell i les entranyes. // (FONTS: Els llibres “Naufragis”, “Les Decapitacions”, “Saló de Tardor”, “Poesia Empírica”, “Quatre mil mots”, “Oda a Barcelona”, “Vacances pagades”, “Altres poemes”, “Circumstàncies” i “Bestiari” de Pere Quart) Roser Carol 20/04/2002 16:38 # "No em coixeja cap mot" de M. Martí i Pol Qui plora la meva mort?/ Hi ha un lloc a l'espai on la veu ressona/ De tot arreu la vida em sol·licita/ Som rics en l'íntim saber de tothom/ Matego idees, mots i alguna fulla/ Sol dins l'estricta solitud que em volta/I, agosarats, escripturem la vida/ En les paraules sóc talment inviolable/ Boja com jo, m'escoltes i somrius. Àngels Gregori 20/04/2002 15:53 # Vicent Andrés Estellés Viure ens era un regal,/si em desperte, a les nits,/cante llavors, distret, raone amb l'oli cru, amb els productes de la terra./Així vaig jo, com perdut en les hores./No t'han parit per a dormir:/tu, ritme sols i d'una pell que crema/(i que ens perdone el cast senyor López-Picó)/seràs la llum, la llum il.limitada./Que més puc cantar-vos ja? dídac 20/04/2002 00:07 # Llompartiana Aperduat i esmús, encongit a les taules, / agraint-nos, cortès, la gentilesa, / somriu un confit d'anís / que ningú no desvetlla. // Plant de l'instant, ocell escadusser / solca núvols i núvols, flors i estrelles: / d'anar pentinadet tal com pertoca, / dibuixa un llarg adéu al pit de l'aire. // Amb prou feines la sang ha pogut resseguir-te; / és com si contemplassis el carrer de la vila / i aquell poema que ja no es va escriure / i la immòbil duresa de l'espera. // Què més voleu, mal llamp? ¿Què us ennuega / de no se sap quin patiment blavíssim? // De cop et saps perdut al laberint. – (Confegit amb versos de Josep Maria Llompart extrets dels llibres "Poemes de Mondragó", "La terra d'Argensa", "Memòries i confessions d'un adolescent de casa bona", "Urbanitat i cortesia", "Mandràgola", "La Capella dels Dolors i altres poemes", "Jerusalem", "Spiritual" i un poema espars.) Enric Fontvila 19/04/2002 10:22 # Segimon Serrallonga Odi i amor són mots que ens valen de buidors/La solitud no tempta./D'on ve, però, aquest doll de crim? On aniran/ els nombres cavil.losos./ Calia l'amor al tombant feliç/de les planes flamenques i sento/l'ampla boirina assolellada./Que és bo d’estar-se empoltronat. Dídac 19/04/2002 09:02 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |