| |||||
 | |||||
|
|
|
| ||||
|
|
|
||
 |
|
|
Divendres 25 de gener se celebra la caiguda de sant Pau del cavall i dissabte és santa Pola (visca l'arròs a la crosta!) No tots els Paus ho celebren en aquesta data. Alguns s'estimen més fer-ho en companyia de sant Pere, però a Capde7mana som una mica hípics i sí que ho festejarem. Us proposem, doncs, recollir frases fetes amb presència onomàstica, com per exemple "ser alt com un sant Pau" (una dita que potser ara caldria actualitzar amb un "ser alt com un sant Pau Gasol"), el "Jesús" amb què rematem els esternuts o bé l'almodovariana anar "como Pedro por su casa". Us demanem frases fetes amb nom propi incorporat. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # St Pau Gasol. Pel Baix Camp es deia ser com Patacón i Mandinga, pero tampoc he pogut saber d'on ve. També es deia, quan un nen tossía, Sant Pau Gloriós!. Ah, un refrany: per Santa Magdalena la vellana és plena. I un que tampoc sé qui era, el Joan de la Carabassa gran. Semblar la Monyos (crec que és de Barcelona), anar arreglat de manera exagerada, o ser més conegut que la Monyos, referint-se a una Sra. molt pintada que vivia a les Rambles. El Sambenito em sembla que és castellà, crec que era una senyal que portaven els jueus processats per la inquisició, i colgar el Sambenito a alguien vol dir calumniar. De plorar com una Magdalena els anglesos en diuen fer el Jeremíes, un altre personatge bíblic que es va fer un fart de plorar. Avans es relacionaven les malalties amb els sants, perque les curaven , o perque les havien patit i potser perque les podien causar? Santa Llúcia et conservaba la vista, St. Sebastià protegia als pobles de la pesta... El ball de Sant Vito és la malaltia de Parkinson, o la corea de Huntington, no ho recordo segur. El foc de St. Antoni era l'ergotisme, intoxicació per sègol contaminat amb un fong. Papitu (VaDeCurt) 21/02/2002 01:46 # ...i un colló de mico Quan algú et demana alguna cosa impossible s'acostuma a contestar aixó... suposo perquè deu ser molt difícil aconseguir-ne un... Jaume 20/02/2002 21:41 # per què n'hi posem, si no surt, el títol? M'ha semblat que aquest fòrum quedava curt, i doncs, m'he proposat de revestir uns quants sants. De bell antuvi cal recordar el rodolinet "Sant Marc, Santa Creu, Santa Bàrbara, no ens deixeu!" (mena de pregària casolana per quan fa temporal, trona fort i se senten caure llamps). Després, resulta que n'hi ha que "només es recorden de Santa Bàrbara quan trona" (per referir-se a prou gent massa interessada en determinades circumstàncies, però que tot sovint fan l'orni -o potser "el suec", ves a saber- quan els caldria tornar els favors prestats). Ja fa força temps que havia sentit a dir també: "Santa Quitèria!", com a certa expressió de sorpresa o més aviat d'ensurt (com és ara: "Santa Quitèria, què t'ha passat?" per preguntar a una criatura com és que havia pres mal). I encara em sona d'haver sentit a dir d'algú que estava "fet un Sant Gim", per referir-se probablement al seu aparent estat calamitós momentani (però no ho recordo ben bé, com tampoc si el sant veritable podia referir-se a Sant Guim, a Saint James -en versió anglesa-, o ves a saber exactament a qui…). ACiG 18/02/2002 03:52 # els Rothschild La família Rothschild és originària del s.XVIII -me n'havia deixat un pal-, i pronunciada a la catalana sona "Rutxil" o quelcom semblant, és clar. ACiG 17/02/2002 03:16 # sants i bons Veig que ningú no ha pensat en el cul d'en Jaumet… Ser com el cul d'en Jaumet tinc entès que vol dir bellugar-se a tort i a dret sense mai parar, fent referència normalment, és clar, a alguna criatura d'aquelles tan emprenyadoretes. També hi ha alguna frase que fa referència al desig que tots els dies siguin sants i bons, però ara mateix no sé ben bé com va. El que sí que sé com va és el nom dels Rothschild, que cal escriure així, segons la Gran Enciclopèdia Catalana, perquè les dites certes que heu fet fan referència, òbviament, a aquella família de banquers i financers jueus dels segles XVII-XIX, originària de Frankfurt. ACiG 17/02/2002 03:10 # ççç Doncs jo (BCN city) havia sentit dir: «ser com Peticot i Mandinga», en la versió finolis de «ser com cul i merda». I una altra de sants: «ser com sant Ambròs, llarg de cames i curt de cos». Mercè Vallejo 31/01/2002 13:48 # Comentaris Àlex: tens raó. A casa, a vegades, també diem que "En Turrai fa temps que és mort". Quan a l'altre frase, també diem "tenir la renda d'en Rutxil", però com que l'Enric ja hi havia posat la versió terrassenca ("ser més ric que en Rutxil") jo la vaig callar. Per cert, Enric: siguin Pericot i Mandonga o Patoc i Mandanga, tinguem truges o amos, una abraçada des de l'Empordà. Roser Carol 31/01/2002 12:32 # Turrai Roser: la meva mare, quan algú li diu "tu Rai!" sempre contesta: "En Turrai ja fa temps que és mort". I una altra frase bastant sentida quan, de jovenet, li demanava diners era: "Et penses que tinc la renta d'en Rutchil?" Àlex 31/01/2002 10:29 # Turrai Roser: la meva mare, quan algú li diu "tu Rai!" sempre contesta: "En Turrai ja fa temps que és mort". I una altra frase bastant sentida quan, de jovenet, li demanava diners era: "Et penses que tinc la renta d'en Rutchil?" Alex 31/01/2002 10:28 # Santes frases fetes “Santes” frases fetes: Un cop acabada la trajectòria del Figueres a la Copa, tan sols ens queda la dita: sant Pere Gratacós era bon home. I ara, una dita ‘marciana’: despullar un sant Boris per vestir-ne un altre. Cisko 31/01/2002 00:03 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |