| |||||
 | |||||
|
|
|
| ||||
|
|
|
||
 |
|
|
Aquesta 7mana, coincidint amb la moció de censura que Pasqual Maragall ha presentat al Parlament de Catalunya, us demanem històries que us hagin passat o explicat sobre la censura. No cal que siguin gaire èpiques ni estrictament polítiques; n'hi ha prou amb explicar estratègies per esquivar-la. Per exemple, el cas del periodista anglès Stephen Pollard, que el passat dia 6 de gener es va acomiadar del "Daily Express" amb un article sobre l'agricultura lliure de productes químics: una peça breu, de només catorze frases aparentment anodines. L'endemà el "The Independent on Sunday" revelava que les inicials de cadascuna de les catorze frases formava "Fuck you Desmond". Curiosament, el director que acabava d'arribar al "Daily Express" es deia Richard Desmond i Pollard acabava de fitxar pel "The Times". Durant el franquisme els acròstics subversius van sovintejar, però si ens remuntem a l'època de la reina Maria Cristina (1858-1929), trobarem un verset publicat al "Diari de Barcelona" l'endemà d'un sopar una mica etílic de la regent: "La reina al sopar del Ritz/ no duia mantell ni corona/ però portava mantellina,/ i que n'estava, de mona!" Coneixeu històries de la censura? Pengeu-les en aquest Fòrum. No us les censurarem pas. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # Cantar en català A la Universitat, un professor que, a més, és músic de jazz ens va explicar que abans dels concerts la policia els demanava el repertori i les lletres de les cançons (encara que fossin en anglès) per tal de tenir controlades les cançons. En una ocasió, acabat el repertori previst, el públic va demanar un bis i els músics van posar-se a improvisar per satisfer als seus "fans". El cantant, concretament, improvisava amb la tècnica de l'scat (que consisteix a emetre sons amb la boca imitant algun instrument). Doncs bé, la policia va elaborar un informe on denunciava el fet d'haver cantat una cançó que no estava prevista amb l'agravant que "la cantaron en catalán para que no los entendíeramos". Alex 18/10/2001 20:59 # Parte metereològic Una de les poques revistes d'humor dels anys 40. "La Codorniz", era bastant beneita i un xic surrealista, peró tenia alguns col.laboradors bons com en Gila o l'Herreros, i aquest fou l'autor d'un "Parte Metereològic", de deia. -Reina un fresco general, procedente de Galicia... Excusat dir que la revista fou clausurada per unes setmanes. Sisco el Rutx 16/10/2001 00:35 # Veritat com un temple Fa molts i molts anys, en un llogarret del Penedès van voler muntar una obra de teatre al Centre Parroquial. Per evitar problemes amb la censura, la junta va decidir que el senyor rector demanés permís al Bisbat. Aquell sant home va anar a veure al bisbe però, ensumant-se una negativa, no va demanar-li res. En tornar al poble, la resposta a la junta va ser una veritat com un temple: "No m'han dit què no". L'obra va ser un èxit. Joan osquellas 15/10/2001 10:57 # cinema prohibit Aquesta me la va explicar un veterà lluitador antifranquista. Imagineu-vos els anys 60, l'Ateneu del Poble Nou plé. A la pantalla la projecció de la prohibidísima "El cuirassat Potemkin". Una còpia en super-vuit, treta ves a saber d'on. A la porta, hi ha un que vigila, però el què fa és mirar-se la pel·lícula. No veu arribar una parella de "grisos". L'home, però, en tenir-los davant, manté el cap fret. "Hacemos cine ¿Que quieren pasar? Un dels guàrdies dóna un cop d'ull a la sala i arronsant el nas li diu al seu company: "Echan una de guerra. Pero, coño, es muy vieja" I van marxar. Els de la sala, afortunadament, no s'en van adonar. Ufff! Joan Rosquellas 08/10/2001 12:11 # Viridiana 2 "Viridiana" fou la primera pel·lícula que Buñuel rodà a Europa després d'una llarg i certament fructífer exili a Mèxic. Aquesta pel·lícula va ser utilitzada en un principi pel règim feixista, sobretot d'ençà que va ser premiada a Canas, amb un Secretari franquista triomfant a l'escenari de la localitat provençal. Però, ai las, l'Osservatore Romano va donar una dura crítica a la pel·lícula i Franco, més papista que el papa, tot i no haver-hi trobat res de censurable (el paio no se n'adonà de què anava allò del tute), va prohibir la seva exhibició a terres imperials i va destituir al Secretari de Cinematografia. Dídac 06/10/2001 22:17 # Viridiana En el guió original de Viridiana, Luís Buñuel matava la història amb el previsible desenllaç de Viridiana caient en els braços del seu cosí. La censura no ho va acceptar. Llavors Buñuel decidí que Viridiana acabés "jugando al tute" amb el seu cosí i la dona d'aquest. Això el moralista aragonès ho trobava molt pitjor, però el censor franquista no hi va veure "res de dolent". Dídac 06/10/2001 22:04 # Sobre mueras i vivas Sants durant el franquisme es deia Sans. En temps del judici de Burgos, al barri va aparèixer una pintada que deia "MUERA ETA" i, a sota, "VIVA FRANCO", però curiosament s'hi afegien unes fletxes que unien el MUERA amb FRANCO, i el VIVA amb ETA, i les autoritats franquistes no la van esborrar pensant-se que era dels seus. Dídac 05/10/2001 20:15 # FRANCO Parlant de Franco, segons mon pare a Lleida va córrer que FRANCO del revés OCNARF volia dir: "Obreros Catalanes Necesitan Alimentos. Repartid Fondos". Però es veu que els fatxes replicaven dient que FRANCO significava Fuisteis Rojos Ahora Nacionales Comed Ostias (així sense Hac). Toni López 05/10/2001 18:02 # Gallina Blanca L'empresa "Gallina Blanca" i d'altres que portaven empresaris catalanistes durant l'època franquista es van triar noms que es poguessin llegir indistintament en català i espanyol per saltar-se la censura que i posar el nom de l'empresa en català. Antònia Gàmiz 05/10/2001 17:52 # L'emoció de la censura Parlant de Franco, Joan Brossa va dedicar-li un sonet, "Francot", que per problemes de censura va haver de titular "Contra l'amor...", que és tal com comença del primer vers. El poema no té "desperdici", i acaba amb un claríssim "Amb la mà esquerra estreny el seu punyal / Funest feixista càlcul ple de merda / Avança sota el pal·li el general"... Com no l'havien de censurar? El podeu trobar a "Antologia de poemes de revolta", Ed. 62, 1979. Enric Fontvila 05/10/2001 09:53 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |