| Què és VilaWeb? - Publicitat - Correu - Versió text - Mapa web - English |
| Notícies | Xats - Fòrums - Enquestes | Top7 - Tots els fòrums | dissabte, 23 de setembre de 2017

  Recomanacions literàries encadenades

Sovint, quan arriba sant Jordi, els títols dels llibres comencen a ballar-nos pel cap. Us demanem que encadeneu títols de novel·les per fabricar un text unitari, com aquest, fet amb 41 títols de novel·les guanyadores del premi Sant Jordi de novel·la:

L’enquesta del canal quatre feta al carrer de les Camèlies a 39 a l’ombra reflecteix que, fora del temps de les cireres, a les primaveres i les tardors l’ombra de l’atzavara tapa la meitat de l’ànima de la salvatge de les cames de seda sota la teranyina d’una línia trencada pel sol de tarda. Els colors de l’aigua es reflecteixen a l’Atles furtiu que conserva la senyora al purgatori de la biblioteca, sota la pols, just entre l’evangeli gris i el llibre de les mosques. Au, fes memòria, Bel: són els fantasmes del Trianon els que fan créixer el misteri de Berlín al coll de Serps, mentre un pinyol tot salivat pren posicions sota el retrat de Carme en penombra per presenciar l’espectacle d’un home qualsevol anomenat Christian que busca un lloc entre els morts. La visita a l’últim replà no implica pas la derrota. Viure no és fàcil, certament, però morir quan cal et permet dir: al meu cap una llosa que és un regne per a mi. No miris enrere que encara t’engegaré al Quincorn i només som a Badalona. Justament aquesta nit farem balanç fins a la matinada. I, un cop vistos els premiats, el resultat serà inequívoc: catalans, no només vencerem sinó que convencerem, i en acabat, encara ens daran les gràcies per la propina.


 


----------
+ Veure tots els fòrums

+ Afegir aportació
+ Comparteix al Facebook o Twitter




Aportacions al fòrum:

# Els dos homes
A la casa cantonera, l’home del sac llegeix les Històries del Paradís anomenat Verbalia 2.0, el país dels 1000 i + enigmes verbals, i crida: Aicnàlubma! Ni una paraula de més. Mentrestant l’home de la maleta se’l mira i li diu: “Això són excuses per no pensar: si tu em dius vine, ho deixo tot però digue’m vine”. “D’acord, però promet-me que seràs lliure: jo et prometo amor i guerra.” Ah, això és la gramàtica de l’amor. Marxem, vinga, que avui convido jo”.
Roger
18/04/2011 15:26

Una producció de Partal, Maresma & Associats. 1995 (La Infopista) - 2000.
Secció mantinguda per Màrius Serra
Posa VilaWeb a la teva pàgina.