| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
Hi ha noms de persona que han passat al repertori expressiu local per raons de vegades difuses. A Arenys de Mar, per exemple, tothom esmenta un tal Ramis. “Anar a cobrar a can Ramis” és sinònim de no cobrar, però també es diu “Déu ens lliuri del dimoni i d’en Ramis de Sant Celoni”. Can Ramis és, encara ara, una de les millors cases del poble, prop de mar a la cantonada amb el carrer d’Avall. Pel que sembla, un besavi dels actuals Ramis va venir de Sant Celoni i tenia fama de mal pagador.
---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # ROVELLET Té més saque que Rovellet (quan un menja molt). Rovellet era un jugador de pilota valenciana. Emili, de Xàtiva 20/05/2010 20:42 # ROTXI Aquesta també la fa servir ma mare. Quan era xicotet i li demanava que em comprar alguna cosa que valia molts diners em deia: "Tu què t'has pensat, que sóc Rotxi?" Jo estic convençut que ve del famós Rotschild (o com s'escriga). També diu quan un és cabut: "Tens més collons que l'haca d'Artigues". No l'he coneguda, aquesta haca. Emili, de Xàtiva 20/05/2010 20:32 # Piu el de la Llosa En la Costera és famós Piu el de la Llosa (de la Llosa de Ranes, és clar). Qualsevol cosa es compara amb una característica o possesió o vivença de Piu el de la Llosa. Se sent molt "Plou més que quan van enterrar a Piu el de la Llosa, que el taüt era de ferro i flotava!". Emili, de Xàtiva 20/05/2010 20:24 # Anar a Can Felip Els padrins ho deien quan anaven a la comuna (és a dir, al vàter). Sembla que a pagès es deia des que un rei borbó va entrar fent estralls a Catalunya ara fa prop de 300 anys... elenagp 13/05/2010 10:14 # Can Seixanta El desordre i la desorganització que ens transmet "Can Seixanta" va lligada a un fabricant de teixits, que tenia la fàbrica al que ara és el carrer de la Riereta, al barri del Raval de Barcelona, en un terreny que ja es coneixia abans com a Cal Seixanta, i que corresponia als números 18, 20 i 22 (que sumats fan 60). Sembla també que en el terreny que ocupava hi havia hagut un hort del qual era propietari un pagès molt avar. Un any que les mongetes van anar a un preu molt alt l’hortolà es va entossudir a no voler-les donar si no arribaven a seixanta, preu molt excessiu. Com que no hi van arribar, mentre esperava la puja se li van corcar i les hagué de llençar. Portat per l’avarícia, es desesperava i s’estirava els cabells. D’aquesta feta coneguda per tots els pagesos del Raval, derivà que hom apliqués a l’hortolà el qualificatiu de Seixanta, i després es va estendre a la fàbrica que es va construir en el mateix terreny. El desordre i l'humor del fabricant, que tenia molts fills i sovint deia "No en feu pas cas, perquè com que de fills en tinc seixanta, ni jo mateix me’ls conec" va popularitzar la dita "Can Seixanta" elenagp 13/05/2010 10:07 # Els Rutxil de la M. Mercè Griera... ... de més avall deuen ser de la nissaga dels Rothschild, financers, banquers, vinaters... De casa bona, vaja. jms 09/05/2010 23:41 # Fam de coneixement. "Qui vulgui saber, que vagi a Salamanca", se sol dir quan es detecta en terceres persones el desig de voler ficar el nas en afer aliens. Remet a la Universitat de Salamanca i a la seva difusió del coneixement. A Girona, aquesta referència al saber i al coneixement pot anar lligada a la frase "Qui vulgui saber, que vagi a can Geli", remetent a la llibreria Geli, la més antiga de la ciutat i una de les millor proveïdes i impressionants del país. jms 09/05/2010 23:22 # La Perona El nom d'aquest barri de Barcelona ja desaparegut era degut a Eva Duarte de Perón, la dona del president argentí Juan Domingo Perón. Aquesta barriada de barraques -un dels nuclis de barraquisme que més va durar a la ciutat- estava al districte de Sant Martí, prop de La Verneda. L'any 1947 quan Eva Perón va visitar Barcelona, va voler visitar aquest degradat espai, habitat per gitanos. D'encà llavors, se'l va anomenar el barri de La Perona merlot 08/05/2010 19:52 # La mare del Tano Expressió similar a "la mare que el va parir". Es veu que el tal Tano va existir de veritat i era un gitano que al segle XVIII es dedicava a entabanar els guàrdies que el perseguien utilitzant l'enginy per interpretar al peu de la lletra les lleis i normes que havien de servir per enxampar-lo i de les quals ell sempre se n'escapava... merlot 08/05/2010 19:41 # Els macarrons A Can Parellada es va fer famós un plat anomenat "Els macarrons de l'advocat Solé". Aquest plat va ser fet en honor del qui fou fundador del PSUC i diputat per tarragona, l'advocat laboralista Josep Solé i Barberà. Culinàriament s'hi barregen elements del nord d'Itàlia -llet i mantega- amb elements del sud -tomàquet i all- afegint-hi, a més, cansalada fumada i espinacs. Diuen que el plat porta aquest nom, perquè era un dels preferits del personatge. Merlot 08/05/2010 19:26 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |