| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
Inspirat en els enigmàrius de cada matí a Catalunya Ràdio, el crucigramista occità Cisko llança una proposta antiièquica (per l'IEC) de creació de compostos sense guionet. Ja posats, apunta unes quantes idees: "podríem definir això teu dels enigmàrius com aquell enigma plantejat a la manera del Serra; i per què no una hipotecaixa? És a dir, la hipoteca contractada a cal Samaranch, que ens donaria d'altres derivats, com hipotecaixar, hipotecaixar-se... i fins i tot hipotequeixar-se, que en podríem derivar. També la hipogressia (la falsedat de la progressia), lo micofilm (aquell film que conté tots los secrets del mico), del qual se'n podria fer derivar micofilmar (gravar, d'amagat, les pràctiques sexuals desviades entre micos...)" Us demanem, doncs, més exemples de falsos compostos El missatge més destacat rebrà un exemplar d'un llibre impactant: Màximes i mals pensaments de Santiago Rusiñol, per gentilesa de L'Avenç i la llibreria virtual llibres.cat. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # Verdbàlia (II) CAMAOVERD: Bolet d’efectes amatoris. CAMA-SEC: Bolet d’efectes contraris als del CAMAOVERD. CELOVERD: Eixida d’una casa de barrets. DESCOVERD: Números vermells en els comptes d’un burdell. JULIVERD: Condiment d’efectes arfrodisíacs. LLIVERD: Alliberat de l’esclavitud sexual. LLIVERDTAT: Relaxació en els costums sexuals. LLIVERDTÍ: Llicenciós en els costums sexuals. OVERD: Que li agrada experimentar sexualment. TERGIVERDSAR: Donar un hom un to “verd” a tot el que reconta. UNIVERDS: Conjunt de pràctiques, teories, manuals, novel•les, etc., que VERDSEN sobre l’erotisme. UNIVERDSAL: Dit de la pràctica amorosa que coneix tothom. UNIVERDSITAT: Institució docent de grau superior on t’ensinistren en les arts amatòries. VERDSAR: Tractar (especialment de temes “verds”). VERDVÍBOR: Amant de la verdura. / Verbívor a qui li encanten els jocs de paraules “verds”. MagMÀ 26/12/2006 13:22 # No tots els óssos són perillóssos (els de l’* són criptocompostos) ABUNDÓS*, COPIÓS*, FECUNDÓS, POPULÓS: Ós prolífic. ADIPÓS: Ós amb mitxelins. AIRÓS*: Contrari de GALDÓS. AMORÓS*, CAPRITXÓS*, DELICIÓS*, GRACIÓS*, MOCÓS*, PRECIÓS: Osset. ANTICÓS: Úrsid extingit, considerat l’avantpassat immediat de l’ós actual. APEGALÓS*, ENGANXIFÓS*, LLARDÓS*, LLEFISCÓS, LLEFARDÓS*, VESCÓS*, VISCÓS*: Ós que va ben untat de mel, vesc, etc. ASTUCIÓS*, MALICIÓS*, PICARDIÓS*: Ós murri. BEL•LICÓS*: Ós agressiu. BONDADÓS*, BONHOMIÓS*: Ós de dibuixos animats (Yogui, Nuka...), de peluix. BORRÓS: Ós que amb prou feines es veu (perquè hi ha boira, el seu pelatge es confon amb l’entorn, etc.). BULLICIÓS*, JOCÓS*, JOIÓS*: Ós juganer. CANÓS: Ós blanc. / Cau d’ós. CAVIL•LÓS*, PENSARÓS*: L’ós del parc. COLÓS, FABULÓS*, GRANDIÓS*: Ós descomunal, que sol ser el cap de la manada. CRAPULÓS*, INCESTUÓS*, LLICENCIÓS*, LUXURIÓS*, MALENCONIÓS*, MELANGIÓS*, OCIÓS*, TEDIÓS*, VICIÓS*: Ós adult que no ha reeixit a formar una família, per la qual cosa busca afecte com pot o es queda ben entristit. DESASTRÓS*: Ós polar que va fet un Pingu. ENFADÓS*, RABIÓS*: Bel•licós. ESCANDALÓS*, SOROLLÓS*: Ós baladrer. ESGARRIFÓS*, ESGLAIÓS*, MONSTRUÓS*: Ós en ple atac. FETORÓS*, FLAIRÓS*, OLORÓS*: Ós que va fluix de molles. GALDÓS: Ós escriptor. / Ós de dibuixos animats que no surt gaire ben parat de les aventures en què es veu embolicat. GELÓS*: Ós que viu al glaç i que desconfia de deixar la parella sola. IMPERIÓS*, ORGULLÓS*, PRESTIGIÓS*, SUPERBIÓS*, VICTORIÓS*: Cap de la manada. LLASTIMÓS*, PENÓS*, PUSTULÓS*: Ós malalt. LLEMENÓS, POLLÓS*: Ós ple de polls i llèmenes. MANDRÓS*, PERESÓS*: Ós que està fet un dropo (ós que no ha format una família i que ja no té edat de fer el cràpula). MELÓS*: Ós que es deleix per la mel. MERAVELLÓS*: Ós de circ. MERDÓS*: Ós bru, de brut que va. MUSCULÓS*: Parençós que va al gimnàs. NEULÓS*: Ós escanyolit. ODIÓS*: Oh, Déu meu! PARENÇÓS*: Home amb molt de pèl al pit, que li dóna l’aspecte d’un ós. PELÓS*, PILÓS: Ós especialment pelut. PIADÓS*: Bondadós. PIGALLÓS*: Ós de tarannà pacífic que en algunes contrades acompanya les persones cegues. ROGALLÓS*: Ós afònic. RONYÓS*: Ós que no es renta. SOSPITÓS*: Ós que no sembla de la manada. SUTJÓS*: Ós negre, de brut que va. TALÓS: BENEITÓS. TOTPODERÓS*: Déu dels óssos. TREMOLÓS*: Ós de pelatge escàs. TRENCALÓS: Caçador d’óssos (com un rei que jo sé). TUBERCULÓS*: Ós malalt de tant menjar patates. VERBÓS*: Ós verbívor. VERGONYÓS*: Ós púber. VERMELLÓS*: Ós pèl-roig. VORAGINÓS*: Ós voraç, que no deixa ni les vores (les pells) del que es menja. MagMÀ 26/12/2006 12:47 # Meteocompostos BURRASCA: Vent fortíssim que fins s’enduu els rucs. TIFEJAR: Anar-se convertint un vent en un tifó. VENTAFOC: Vent que revifa un incendi. VENTALLOT: Bafarada d’all molt forta que suposa un cop violent per a la pituïtària. MagMÀ 24/12/2006 21:07 # Calaix desastre ENSISAT: Enamorat d’en Sisa. EXTIPAR-SE: Deixar d’estar tip. EXTRIPAR: Esbudellar. MEGAFONIA: Afonia completa. PIRRATEJAR: Pop. Baixar-se música i pel•lícules d’Internet com un boig. TROMPOSI: Embòlia que resulta d’una excessiva ingestió d’alcohol. VENTRICULAR: Animal que té el cul en posició ventral. VERBSALLESC: Dit del professor o estudiant de la Salle d’expressió refinada. VERBIGRÀCIA: Parlar encisador. VERDBÀLIA: Secció eròtica de Verbàlia. VERMUT: Mut autèntic. WEBÀLIA: Llista de webs verbívors. MagMÀ 24/12/2006 20:52 # Criptocompostos (IV) ESMAPERDUDA: Mà que es perd en una partida de cartes. MELODIA: Que no pot veure la mèl ni en pintura. MELODIOSA: Mel que té molt mal gust. MELODRAMÀTIC: Extremista en l’amor, que té tendència a buscar relacions o massa dolces o massa agres. MELOMANIA: Passió exagerada per la mèl o pels melons. MagMÀ 24/12/2006 20:51 # Pertorbacions a la vista (valgui la redundància) ALIENNAT: Estrany de naixement. CAPCIGRONY: Persona que té el cervell de la mida d’un cigró. DEMENTA: Boja per la menta. DEMÉNTCIA: Mentalitat de la CIA, que es torna boja per controlar-ho tot. EMBUGIR: Emprenyar-se quan falla la bugia i no s’encén el motor. ENFURAR-SE: Emprenyar-se els membres de la Fura en un espectacle (és a dir, bastant sovint). IMBACIL: Bacteri que no sap infectar. INDIOTA: Indi que es deixava evangelitzar. MACINTOIX: Persona que no és gaire traçuda amb els Mac. PERORAT: Persona a qui li torna boja pronunciar discursos en tota mena d’ocasions. PERODIAR: Deixar malament algú fins al punt que arriba a resultar odiós. PERTORBAT: Que ha embogit després d’haver perdut la vista. TRASTOCAT: Nom d’una empresa catalana que es torna boja per recollir andròmines; són dels últims drapaires que queden, els vocacionals. TRASTORNAT: Dit de qui s’enfada molt quan no li tornen els paraigües, la tenda de campanya, les cadires plegables..., en fi, tota aquesta mena de trastos. MagMÀ 24/12/2006 20:29 # Musicompostos AFUSAR: A l’hora de compondre música, abusar per virtuosisme de les notes d’escassa durada, especialment de les fuses, semifuses, quartifuses o octifuses. CATASTROFA: Cançó mal feta. CONFUSA: Cadascuna de les notes que componen un grup de fuses i que per la seva escassa durada un músic poc experimentat pot confondre fàcilment amb una de les fuses veïnes. MELODIAR: No poder suportar les músiques meloses, les veus afectades. MOUSSICA: Música suau. POCA-SOLFA: Persona que fa música sense haver estudiat solfeig o sense SOLFA ni volta. SOLFAMIDA: Antibiòtic preferit dels músics. SOLFATAR: Espargir música sobre una planta, enfocant-li un altaveu; diuen que li va bé per a la salut. TUNADA: Melodia mediocre retocada perquè doni el “pego”. MagMÀ 24/12/2006 19:59 # Verdbàlia composta AMÀNAGER: Persona que s'ocupa de la direcció dels interessos econòmics d'un artista, etc., del qual també és parella. ESCARDAR: Esconyar. ESCATALOGIA: Ciència que estudia el perquè de l’atracció dels catalans envers els temes porcs. FOLLEJAR: Fer un clau ràpid. SEXAPÈL: El que es fa ara, despullats, a diferència del que practicaven els nostres avis, besavis... SEXDIGITAT: Que sempre té els dits al sexe. (Aquest mot surt així, amb una altra definició, al Gran Diccionari d’Enciclopèdia.) SEXDUCCIÓ*: Seducció amb finalitats sexuals (amb quines altres?). (Aquest mot surt així, amb una altra definició, al Gran Diccionari d’Enciclopèdia, paraula!) SEXEGENARI: Persona que encara fa sexe als seixanta. / Persona que fa sexe especialment al gener (que és quan fa més fred, d’altra banda). SEXENAL: Dit del qui té pràctiques homosexuals cada sis anys. SEXPARTIT: Tripartit entre els “membres” del qual (un cop arreglat, ja, això de la paritat*) sovintegen els intercanvis de parella, les orgies, els trios, etc. (Ben mirat, no sé si és possible la PARITAT en un TRIpartit.) SEXTUPLE: Home o dona capaç de copular sis vegades seguides. TEMPTÀCUL: Mà que en un mercat àrab toca subreptíciament el darrere d’una turista. MagMÀ 24/12/2006 18:43 # Dóna corda a la QUETA o als catalans ens falta QUETA CAQUETA: Caganer del pessebre en forma de Queta. QUETACRAC: Queta trencada. QUETACUMBA: On anirem a parar si la Queta no se’n surt. QUETADRAL: Monument que faran a la Queta si se’n surt. QUETADRÀTIC: Que té el nivell K de Quetalà. QUETAL, fer un: La Queta, saludar. QUETALÀ: Convers lingüístic fet per la Queta (no per la “JETA”). QUETALANADA: Com ha anat el viatge? QUETALANISTA: Fervent seguidor de la Queta. QUETÀLEG o DEQUETÀLEG: Els deu consells sociolíngüístics de la Queta. QUETALUNYA: Catalunya ideal, on tothom parla en català. QUETANACCIO: Tàctica defensiva de la Queta (llavors es posa especialment “en acció”) destinada a aturar les incursions perilloses del castellà, com ara la tercera hora d’aquest idioma a les escoles. QUETAPLASMA: Queta envellida, atrotinada. QUETAPULTAR: El que intenta fer amb el català la Queta. QUETAQUITZAR: Intentar convèncer un castellanoparlant, etc., perquè faci servir el català. QUETARSI: Orgasme col•lectiu que tindríem alguns si la Queta se sortís amb la seva. QUETÀSTROFE o QUETACLISME: Que la Queta no se’n surti. QUETET: Fill de la Queta. Com que aquest mot no sona gairebé, en direm QUETELANET. QUETIPÉN: Pudor de la CAQUETA. MagMÀ 24/12/2006 17:53 # Col·lectió de compostos de Nadal (BONES FESTES!!!) COLLONADALA: Adorn de Nadal. GONADAL: Nadal collonut. KAGANER: Pastor antisistema (“Cagon el Nadal i tota aquesta merda!”, blasfema. “Tothom molt bo de cop i volta, vinga fardar de gasto i...! Collonadales!”). LLUFIFER: Dimoni petaner. NASSARET: Localitat d’Israel on, excepcionalment, els jueus tenen el nas petit. PASQUAL: Pastor sempre enfadat perquè tothora li fan la pasqua (amb permís dels castellans, del Zapatero concretament). PASTORRONS: Pastorets golafres. POLVORROM: Polvoró que duu rom (a la costa, cremat). PORTAL: Presentació del naixement de Jesús (amb Reis, pastors, caganer, etc., inclosos) en forma de web, on tots els personatges es poden clicar per accedir a tota la informació relacionada amb ells. SETANÀS: Dimoni amb cicatriu a la cara. TORROM: Torró que porta rom (a la costa, cremat). VETLLEM: Poblet israelià on encara esperen el naixement del Messies. ACTIONAR: Preparar el cagatió. AUTOGESTIÓ: Tió que s’ho manega tot tot sol. BASTIÓ: Tió que, en cas de necessitat, es fa servir per reforçar una porta. COMBUSTIÓ: Malson del tió. CONGESTIÓ: Tió que no duia manta i... DIGESTIÓ: Mentre el tió menja, abans de cagar. GESTIONAR: Qui s’encarrega aquest any de comprar el tió i organitzar-ne la cagada? INGESTIÓ: El tió, menjar. LLANTIÓ: Tió que s’utilitzava per fer llum (després d’haver fet el fet). PARTIÓ: Tros de tió que salta quan un nen hi clava un cop de bastó massa fort. Quan el tió és de pi o surera, tros d’escorça que se’n desprèn. QÜESTIÓ: Cagar o no cagar, ve-t’ho aquí. QÜESTIONAR: Començar a preguntar-se una criatura si tot això del tió va de debò (p. ext., tbé tot això dels Reis –més endavant, dels altres reis). SUGGESTIÓ: El que els nens es pensen que fa el tió. TIÓ-SAM: Cagatió que fan les famílies catalanes o semicatalanes que viuen als EUA. MagMÀ 24/12/2006 14:03 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |