La certesa i una incògnita

Potser l'única certesa que tenim a les Balears aquest 2015 és que serà l'últim any de presidència de José Ramón Bauzá. Ell mateix s'ha aplicat a perdre qualsevol possibilitat, començant per decebre la munió d'afiliats i simpatitzants que el varen adoptar com a mal menor. L'altra opció dins del PP havia estat l'amortitzat Carlos Delgado, aquell conseller de Turisme milhomes que ja forma part de l'imaginari col·lectiu lluint llampants camises 'rojigualdas' i exhibint els testicles sangonosos d'un cérvol coronant-li la closca. Tot això, que va passar fa quatre dies, ens sembla del plistocè. Bauzá ha esmenat a la baixa les previsions de la gran majoria dels votants propis i aliens, que el 2011 presagiaven una legislatura grisa. El resultat, més que gris, ha estat marró. I ho veu tothom.

L'esperança per al futur és la traducció en polítiques --i política-- de la insòlita mobilització aconseguida en suport de l'educació pública i tot allò que ha remogut. L'univers de les esquerres, ecologista i nacionalista ho ha intentat aquests darrers mesos amb unes primàries que de primer es van qualificar de 'modèliques' i que varen derivar en un vodevil patètic. Res de nou: a petita escala no podem deixar de fer un paral·lelisme difús amb la performança que ens ofereixen al Principat sobre la manera com s'ha d'articular políticament allò que socialment és claríssim. A Mallorca, Més i Esquerra han tornat de la pitjor manera a la casella de sortida, quan podrien haver recorregut un bon tros de camí.

Per part dels socialistes, el capteniment silenciós només s'explica per la confiança sorprenent en una maquinària que, sense haver-los acabat de rutllar mai bé, els ha col·locat dues vegades al capdavant del Consolat de Mar. Fan una feina invisible i metòdica, però han de defugir d'entrar en determinats vespers, i això els afeixuga. Necessiten força d'aquí al maig, i han de confiar en la pegada que tradicionalment els ha ofert l'estratègia estatal. Que, ara mateix, navega entre contradiccions i intenta minimitzar la tempesta perfecta que portarà Podem en el panorama electoral.

Perquè és obvi que la incògnita més destacable d'aquest 2015 és l'impacte real de la marca política que hores d'ara té més valor mediàtic en tot l'estat espanyol. A les Balears, Podemos-Podem pescarà vots que fa quatre anys varen anar al PP, al PSIB-PSOE i als partits que avui formen part de Més. I, cosa que és més important i esdevindrà definitiva per a la conformació de les institucions: introduirà en l'escrutini vots que no hi havien estat mai. També deixa sense opcions al parlament i als consells projectes com ara Proposta per les Illes (PI), i estronca els anhels d'UPD. Els partits tradicionals provaran el seu metabolisme basal, i tots hauran de treballar per traduir la confiança recollida en acció política i institucional. El primer, el PP. La resta podran donar gràcies si superen la barrera mínima.

En tot cas, el govern que en surti tindrà el camí fàcil: en José Ramón i la seva legislatura marró deixen el llistó ben avall.

Maties Salom, periodista.

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

L'esperança per al futur és la traducció política de la insòlita mobilització aconseguida en suport de l'educació pública.