Opinió
-
Jordi Alzina: 'La credibilitat de Papandreu és baixíssima'
Jordi Alsina
03.11.2011
-
Maria Folch: 'La política del govern italià ha estat suïcida'
Maria Folch
03.11.2011
-
Meritxell Ramírez: 'Un divorci contamina més que un nou naixement'
Meritxell Ramírez
31.10.2011
-
Pere Meroño: 'Juan Mari Bandrés Molet. The Quiet Man'
Pere Meroño
29.10.2011
-
Josep Bargalló: 'Macià, Companys... Més de dues, si us plau'
Josep Bargalló
27.10.2011
-
Esther Vivas (Anticapitalistes): ' Des de les institucions es fa tot el contrari del que demana el carrer'
Esther Vivas
26.10.2011
-
Toni Ramon (Escons en Blanc): 'Aquesta és la seva opció de democràcia: treure's de sobre els partits minoritaris'
Toni Ramon
26.10.2011
-
Xavi Sarrià: 'El Llevant és un club humil que mai no ha renunciat a res'
Xavi Sarrià
26.10.2011
-
Carles Choví (Units per València): 'El problema està en gent a la que no deixen votar una opció que li siga propera'
Carles Choví
26.10.2011
-
Miquel Strubell: 'Seríem per sobre dels criteris que va exigir la UE a Montenegro'
Miquel Strubell
25.10.2011
-
Juli Peretó: 'El CIPF, tocat de mort'
Juli Peretó
25.10.2011
-
Xavier Solano: 'Comença la campanya per la independència d’Escòcia'
Xavier Solano
24.10.2011
-
Jordi Llaonart: 'Hem guanyat la guerra a Líbia'
Jordi Llaonart
21.10.2011
Amadeu Carbó
11.03.2014
Barcelona capital de tot, també de la sardana
Alguns opinadors de les tertúlies més 'cañí' prediquen que Barcelona s'ha convertit en una capital provinciana, és a dir, una ciutat que ha perdut pistonada i aquella velocitat de creuer imparable que exhibia tan sols fa vint anys. Però no és cert. El cap i casal no havia tingut mai tanta musculatura com ara per a acollir esdeveniments, alguns d'abast mundial i d'una gran importància. Barcelona s'ha fet gran i aborda els desafiaments des de la maduresa i l'experiència acumulada de tots aquests anys. I això ho hem aconseguit, cal dir-ho, amb l'esforç de tots.
El desafiament actual no és pas fàcil: acollir la capitalitat de la sardana durant l'any 2014. Dic que no és fàcil, convençut com estic de la dificultat d'organitzar un esdeveniment com aquest en una gran ciutat, on cada dia passa de tot. Els responsables de l'esdeveniment l'hauran de tenir en compte, aquesta dificultat, a l'hora de generar informació. Perquè sovint les activitats programades no tindran la importància informativa ni de participació desitjada.
Ara cal donar valor a l'esforç associatiu que ha estat capaç de construir un discurs i una programació més que interessant. I, pel que hem vist fins ara, és el producte del coneixement profund, d'una reflexió a fons del món sardanista, d'una visió intel·ligent i oberta que hi veu més enllà d'allò 'que s'ha fet tota la vida', i que ja havíem intuït a l'edició anterior a Arenys. És una aposta de futur per aquest àmbit de la cultura popular i tradicional, que de vegades ha estat incomprès i de vegades no s'ha sabut --o no s'ha volgut-- explicar.
Frescor, renovació i gosadia que pretén agafar la direcció de la normalitat i de la transversalitat tal com vàrem veure i viure a l'avinguda de la Catedral dissabte. Primer, a la festa de la tarda. I, sens dubte, a l'espectacle del vespre, on tenora, sardana i cobla dialogaven sense complexos i sense fer escarafalls amb altres manifestacions de la cultura popular: gegants, esbarts, dimonis,… però també amb estils contemporanis com ara el hip hop o el distant --només aparentment-- flamenc.
La programació de Barcelona Capital de la Sardana 2014 arriba fins el febrer de l'any vinent amb la presentació de la 'Guia d'aplecs'. Després agafarà el relleu Calella. Serà el moment de fer balanç i d'observar el llegat que deixi aquesta capitalitat en l'àmbit sardanista, en la ciutat i en el país. O qui sap si aquesta celebració serà el darrer impuls, necessari de totes passades, per a aconseguir la Casa de la Sardana, un equipament desitjat des de l'associacionisme sardanista que facilitaria relacions i aprofitament de sinergies i convertiria definitivament Barcelona, la capital de tot, també en capital de la sardana.
Amadeu Carbó i Martorell, president de l'Associació Cultural Joan Amades
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015












