Contra la dictadura inculta de Bauzá, la generositat de mestres, pares i poble

A les Illes Balears vivim en una situació política terrible i, alhora, dins una primavera de lluita contra els bàrbars del govern autonòmic amb majoria absoluta del PP i contra el president José Ramón Bauzá. Tot el mes de setembre faig costat als mestres i professors que no poden consentir que aquest govern del PP, que no sap res d'ensenyament, d'estudiants, d'escoles ni de pedagogia (per dir algunes coses que són necessàries per a legislar sobre educació), implanti, a cops de llei i de decret, aquest TIL que abocarà els alumnes a un fracàs escolar més greu i arraconarà l'ensenyament de la llengua catalana.

El president Bauzá no ha volgut escoltar els mestres, no ha volgut escoltar els pares, no ha volgut escoltar la Universitat de les Illes Balears (que volia fer de mediadora i que té, segons l’estatut, les competències d’assessorament en matèria de llengua catalana), no ha volgut escoltar els sindicats, no ha volgut escoltar nombroses forces culturals com els escriptors, els artistes, els obrers culturals, i, finalment, 'rien ne va plus', no ha volgut escoltar el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears i ha fet un decret llei dictatorial per imposar el TIL (cal recordar que en els dos anys i escaig que governa, el PP de Bauzá ja ha utilitzat el procediment excepcional del decret llei vint-i-quatre vegades).

Els actuals poders del PP illenc, contra la ideologia del PP que va governar des de Cañellas fins a Matas molts i molts d’anys i que sempre va pactar amb els altres partits les lleis de la llengua i la cultura, funcionen amb les cucales d’una ideologia reductora i anticatalanista, que no segueix ni el seu programa electoral en matèria d’ensenyament i que demostra un odi profund a la llengua i la cultura catalanes. Ja entram en el setè dia de la vaga indefinida dels docents. He assistit a assemblees de mestres i sé que, passi què passi en relació amb la vaga, aquestes valentes dones i aquests coratjosos homes que tenen per vocació l'ensenyament no s’agenollaran davant un TIL que augmentaria les malures que afecten la docència pública ara i aquí.

Hi ha molta d’intel·ligència, molta de generositat i, fins i tot, molta d’autocrítica en aquests docents que se senten responsables d’una feina tan difícil, delicada, vocacional i singular! Des que va començar la vaga indefinida una maror verda ha envaït les escoles, els carrers, les places, la universitat, el parlament, els ajuntaments, tota la vida ciutadana. És la samarreta verda de la crida a una educació pública de qualitat. Hi ha hagut manifestacions davant el Consolat de Mar, davant el parlament, a la inauguració del curs de la universitat (un bon grup de professors i de públic abandonà la sala d’actes quan el representant del govern començà a parlar i se solidaritzaren amb els tres mil manifestants).

Aquests temps també he recordat gent que ja no hi és i que m’agradaria que m’hagués dit la seva sobre aquesta feta del TIL. He pensat en caps clars com Gabriel Alomar, Antoni M. Sbert, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Cèlia Viñas, Joan Mascaró i Fornés, Josep Sureda i Blanes,  Francesc de B. Moll, Josep M. Llompart, Blai Bonet, Jaume Vidal Alcover, Andreu Ferret i l’amic Nadal Batle. Quines lliçons més magnífiques no m’haurien pogut donar amb la seva matèria grisa prodigiosa! He recordat una de les petites ensenyances de Nadal Batle: 'Saps què passa, Biel? Els ocells disparen contra els caçadors. Així de senzill!' I en aquesta guerra educativa que ha provocat el govern del PP de les Illes Balears crec que aquesta frase es compleix a la perfecció.

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Hi ha molta d’intel·ligència, molta de generositat i, fins i tot, molta d’autocrítica en aquests docents que se senten responsables d’una feina tan difícil, delicada, vocacional i singular! Des que va començar la vaga indefinida una maror verda ha envaït les escoles, els carrers, les places, la universitat, el parlament, els ajuntaments, tota la vida ciutadana.