Marcel Coderch: 'Abans del 2015 s'hauria de prendre la decisió d'engegar un pla de substitució de les nuclears'

El futur estat català tindrà les mateixes dificultats energètiques que qualsevol dels altres països que tenen recursos propis molt limitats. El principal component energètic de Catalunya són els recursos fòssils, sobretot el gas natural i el petroli. En tots dos tenim prou infrastructures de transport, processament i distribució. I hi ha un mercat internacional que és el que en determinarà la disponibilitat i el preu. A més a més, caldrà mantenir bones relacions amb els proveïdors habituals i, si és possible, estrènyer els llaços comercials amb els països nord-africans, com ara Algèria i Líbia, com a grans productors. Caldria establir-hi una política energètica d'intercanvis mútuament beneficiosos que, a banda afavorir el desenvolupament democràtic d'aquests països, ens permetés d'ajudar-los a desenvolupar-se també econòmicament, mirant de trobar un intercanvi equilibrat entre el que ells ens poden oferir i el que nosaltres els podríem aportar.

L'electricitat és l'altre vector energètic fonamental. Actualment Catalunya és autosuficient en generació elèctrica i per Catalunya passen les línies més importants d'interconnexió amb França i, per tant, amb la resta d'Europa. Des d'aquest punt de vista, la nostra posició respecte d'Espanya és forta. Segurament que caldrà construir generació a les terres de Girona i reforçar la xarxa de distribució catalana. Com que hi ha un mercat d'intercanvis elèctrics ibèric, que també inclou Portugal, considero que podríem continuar formant-ne part.

Respecte de la generació d'energia nuclear, que avui té un pes molt important en relació amb el nostre consum (de més del 50%), haurem de continuar ben amatents als desenvolupaments internacionals al voltant d'aquesta tecnologia, que més aviat apunten cap a una reducció de la quota nuclear als països de l'Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). Els reactors situats a Catalunya faran quaranta anys la dècada vinent i abans haurem de decidir si optem per  allargar-los la vida o no, si pensem que els podem substituir per una nova generació de reactors o si els haurem de substituir per unes altres fonts energètiques, si és possible renovables.

La meva opinió particular, basada en el que veiem en països com ara Alemanya, el Japó, el Regne Unit i fins i tot França, és que no podem comptar que es podran substituir per nous reactors que siguin prou segurs i al mateix temps econòmicament rendibles. Per això em penso que abans del 2015 s'hauria de prendre la decisió d'engegar un pla de substitució a deu o quinze anys vista, a base d'un desplegament important d'energies renovables, tan gran com sigui viable, combinat amb el de gas natural.

Romandrà, amb tot, el problema dels residus, avui guardats a les centrals d'Ascó i de Vandellòs. Segurament que ni l'estat espanyol ni cap altre estat no se'n voldran fer càrrec i, per tant, haurem de pensar a disposar d'un magatzem propi. Jo crec que la millor opció serà de construir un magatzem en sec al costat de cadascuna de les centrals, de tal manera que puguem assegurar els residus per als cinquanta o cent anys vinents, fins a trobar-los una solució a més llarg termini i a escala europea, com podria ser un magatzem subterrani centralitzat en algun lloc remot d'Europa.

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet