Tarradellas, apropiació indeguda

Als qui regeixen la política de l’Estat els agraden molt els catalans que ja no governen Catalunya. Sovint s’ha elogiat l’expresident Pujol i la seva moderació en contraposició al president Mas. Alguns potser recordaran que en els inicis de la Transició, eren sovintejades les cites a Francesc Cambó. Fins i tot un home com Manuel Fraga va elogiar Prat de la Riba (per allò de “Per Catalunya i l’Espanya gran”, se suposa). Temps passats sempre van ser millors, deuen pensar en el nacionalisme mesetari. La veritat és que tant Cambó, com Prat, com Tarradellas, com Pujol, van haver de suar en el seu moment per fer-se escoltar. Tots ells van ser atacats de forma despietada quan van tenir la responsabilitat de liderar.

En el cas de Tarradellas, però, l’apropiació indeguda és manifesta i caldria sortir-ne al pas. Permetre que la figura de l’expresident sigui tergiversada és un error.  Tarradellas és un personatge complex, que agradarà més o menys i que va cometre errors, com tothom. Però el seu retorn encarnant una institució que havia estat derrotada pel franquisme, com ja s’ha repetit, va ser una de les poques victòries de Catalunya sobre l’Espanya de Rajoy i Rubalcaba.

Pep Martí és historiador i periodista.

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet