Si me l’ensenyes, te l’ensenyo

De fa dies al d’avui (de primer hi va haver soroll ara silenci), el barceloní conseller d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya ens ha mostrat dues coses: que dubta de quin fil posar a l’agulla, l’una. L’altra, que és tan imaginatiu com son germà. La realitat, senyor conseller, és que qui viu a Catalunya (Olot no és un paisatge) entén i parla per sistema, si li escau o si s’escau, el castellà llengua de l’amo. Tot plegat, sense haver d’anar a escola!

Però l’amo, a Madrid amb teranyines, vol que a les aules fem una hora més en castellà i que callem. Ben disposat com és (Ben disposat com és? Això, ens diuen, és la resposta), el preocupa el nostre aprenentatge i ens estima tranquils. Té clar que el ‘mandu (quinto levanta) i l’ordenu (tira de la manta)’ són seus: que des de la Generalitat no el manen, paguen. Essent així, haurem d’obeir? Doncs, si hem d’obeir, que sigui amb encert, fil a l’agulla. Que s’alci el teló i que el conseller anunciï una hora de mim a totes les escoles catalanes. I que es faci, aquesta hora, en castellà. D’aquesta manera, amb coneixements de gest i oïdors virtuosos de la seva parla, quan l’amo ensenyi les dents (el poder) nosaltres el podrem mimar ensenyant-li la llengua. La pròpia, és clar. I amb classe.

Nota: Senyor conseller, la idea no té preu. Endavant: faci-la seva.

marta.leblanc@mesvilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet