Els valencians no érem morts, es veu que només fèiem vacances

No sé de què parlareu demà. Però hui estic una miqueta sorprès. Ho estic perquè, com a valencià, feia molts anys que no veia la programació de Canal 9. I hui l'he mirada una estona. I m'he sorprès. Perquè, després de tota la vida ofrenant glòries al governant de torn, ara l'estan fustigant de mala manera.

Jo recorde quan va aparèixer. El primer director fou Amadeu Fabregat (PSOE) i el president de la Generalitat Valenciana, Joan Lerma. El mateix Joan Lerma que hui afirmava que Canal 9 no ha de desaparèixer perquè és una eina d'autogovern de tots els valencians. Al mateix temps, els presentadors i treballadors conten i no acaben les misèries dels governs, dels directors generals, de les implicacions penals, dels casos d'assetjament sexual dins la casa, i fins i tot, la corresponsal a Madrid, ara s'escandalitza de totes les mentides que li han fet dir des de fa tants i tants anys. Disculpeu-me, però del que em sorprenc és que totes aquestes afirmacions es facen hui. No ahir, o fa un mes, o fa un any, o cinc, o deu, o vint-i-tres.

Perquè jo seguesc pensant que Canal 9 desapareix perquè ja ha acomplert la seua missió. Quan l'estrenaren, la connectaren just en la mateixa freqüència en què es veia TV3, que ja feia anys que es veia gràcies a la xarxa de repetidors d'Acció Cultural. Aleshores, Amadeu Fabregat, presumpte home progressista, d'esquerres, culte i amb interès per la llengua, afirmà que tant se li'n donava, que ja no es pogués veure més TV3. I no es recordà de la cobertura que TV3 donà a les inundacions de València, Alzira, la Ribera, etc, un parell d'anys abans. Just mentre TV1
obria els informatius amb el resultat del Reial Madrid.

Immediatament, Joan Monleón començà amb aquell programa de la paella giratòria, amb la carxofa, les 'mamaciccio' aquelles i una coentor inenarrable. Una còpia del Filiprim amb esperit lamentable. Però, després, aparegué Punt 2 i allà ja es podien veure documentals interessants.

Però, des del principi, des del primer dia, els dibuixos animats es tornaven a doblar, per tal que els xiquets no veieren aquell 'Bola de Drac' en oriental. I les pel·lícules, per descomptat, sempre en castellà. Sempre. I cada vegada pitjor. Fins que, amb el passar dels anys, ara en fa dos i mig, aconseguiren que es tanqués TV3 ací. Des d'aleshores, jo, a ma casa, puc veure sense problemes Canal Sur però no TV3. I com ara, ja no hi ha el perill que la gent vegem la televisió en català, especialment El Temps, perquè es veu que el mapa dels Països Catalans, o del país sencer, molesta molt a segons quines instàncies, doncs aquell instrument caríssim que era RTVV ja no cal. Ja es pot tancar. I au! Els valencians ja podem seguir sense escola en valencià, sense televisió ni ràdio públiques en valencià, i sense cap perra. Perquè els projectes faraònics amb què els nostres pèssims governants ens han anat obsequiant, ens han enfonsat en una misèria de la qual ens costarà molt eixir.

Per això ara estic sorprès. Perquè tard, però els treballadors de RTVV s'han mobilitzat. I també perquè sembla que aconsegueixen mobilitzar la població de València i de tot el País Valencià (encara que en continuen dient comunitat). I això també em sorprèn. Que la gent, la mateixa gent que jo ja em pensava que no reaccionaria mai, feren el que feren els que manen, s'estiguen movent.

Tot plegat em fa ser optimista. Al capdavall, els valencians no érem morts. Es veu que només fèiem vacances. I estem tornant a la feina.

Josep Usó, escriptor (Plana Baixa).

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Canal 9 desapareix perquè ja ha acomplert la seua missió.

Quan l'estrenaren, la connectaren just en la mateixa freqüència en què es veia TV3

Els valencians ja podem seguir sense escola en valencià, sense televisió ni ràdio públiques en valencià

Tard, però els treballadors de RTVV s'han mobilitzat.