Opinió
-
Raül Ramos: 'La taxa Tobin acabaria repercutint en els clients dels bancs'
Raül Ramos
11.01.2012
-
Vicent Soler: 'Rajoy diu que el seu partit és el principal responsable del dèficit públic'
Vicent Soler
11.01.2012
-
Gabriel Bibiloni: 'El pla de Bauzà és la via lliure per a l'extinció del català'
Gabriel Bibiloni
10.01.2012
-
Rafa Xambó: 'RTVV vol quedar-se amb els 500 adeptes del PP'
Rafa Xambó
09.01.2012
-
Xavier Solano: 'Els unionistes saben que el temps corre a favor de la independència'
Xavier Solano
09.01.2012
-
Josep Vicent Boira: 'No és casual que Catalunya i el País Valencià siguen les més endeutades'
Josep Vicent Boira
05.01.2012
-
Ernest Sena: 'Cal un govern de concentració que agafe les regnes del País Valencià'
Ernest Sena
04.01.2012
-
Gregorio Luri: Expectatives decebudes però no frustrades
Gregorio Luri
03.01.2012
-
Joan Roma: 'A Artur Mas, li falla la mitologia'
Joan Roma
03.01.2012
-
Rafa Xambó: 'Tornem a un consell de RTVV comparsa'
Rafa Xambó
03.01.2012
-
Josep Garganté: 'Que el 2012 vingui prenyat de revolució social'
Josep Garganté
02.01.2012
-
Martí Domínguez: Opinem!
Martí Domínguez
02.01.2012
-
Xavi Sarrià: 'Un país lliure de persones lliures'
Xavi Sarrià
02.01.2012
Andreu Barnils
11.07.2008
Tela marinera
Ara que s'acosten les vacances d'estiu, les tristes vacances d'estiu que tanta gent viu com els presoners l'estona del pati; ara que molts compten els dies que falten per fugir de la rutina; ara que la xafogor ho impregna tot de lentitud i fa la tristor enganxifosa..., ara, justament ara, que l'agost se'ns vol menjar, és el moment de recordar una de les grans, grandíssimes, trucades telefòniques que mai hagi rebut. El número, sense identificar. I al moment de despenjar, a l'altra punta, ara que les vacances són pagades, la veuassa alegre d'un home que no treballa.
Un home que ens explica la seva novel·la d'estiu. I tela marinera.
L'home que no treballa es diu Lluís Cruset, un model per a mi, un anònim per a vosaltres. Fa més de mig any que compleix el seu somni: fer la volta al món amb un veler. En sis mesos ja ha travessat l'Atlàntic, ha passar l'estret de Panamà i, en aquests moments, mentre n'hi ha tants que naufraguen, tristos, sense saber ben bé per què, ell costeja el Pacífic i, quan li plau, fondeja a les illes. Tot li és calma i benaurança, ara. Però no ha estat fàcil. Durant aquests mesos he rebut trucades telefòniques angoixoses seves. La pitjor, quan al mig de l'Atlàntic, una tempesta se l'engolia. El GPS no funcionava, l'arbre flaquejava, i el velam colpejava amb fúria la borda i no el deixava feinejar. En la foscor de l'abisme em va trucar, desesperat, i vaig espantar-me. 'Aquest home s'enfonsa!' Però, l'endemà, vaig rebre la seva gran, grandíssima, trucada. 'Saps què vaig fer, Andreu? Vaig deixar-ho estar. Vaig adonar-me que no hi havia res a fer. Tranquil·lament, doncs, vaig entaforar-me dins la cabina, vaig deixar d'intentar governar el vaixell i em vaig posar a llegir.' Que què? No m'ho creia: el Cruset llegint. Això és notícia. 'I res, Andreu, que et trucava per dir-te que el llibre que em vas donar, 'Moby Dick', realment enganxa. Vaig oblidar-ho tot. Ni sentia el velam, ni la sal de les onades que em queien al damunt no m'angoixava. Jo, 'Moby Dick'. I sí, sí, la tempesta va amainar i quan vaig aixecar els ulls de la pàgina, tot era altra vegada en la calma dels déus.'
Imaginar-me l'escena d'un vaixell perdut a l'oceà, petit i insegur com una closca de nou, engolit per la tempesta atlàntica, amb l'arbre fràgil migpartint-se, i amb l'únic tripulant a dins llegint 'Moby Dick', és ben bé allò que jo entenc per una lectura d'estiu, una lectura de les de veritat: aquelles lectures que demostren que la novel·la, l'autèntica novel·la, és fora les pàgines d'un llibre.
Per això, suposo, m'agrada tant La força d'existir del filòsof Michel Onfray, editat per Edicions de 1984, una aposta clara pels filòsofs de l'experiència, del fet vital, del viure. L'autor dedica les primeres pàgines del preciós i lleuger volum a explicar la seva dura vida de fill de filla de puta, en el sentit literal, per explicar després, únicament després, com viu, quines són les seves idees i la filosofia per la qual aposta: Diògenes i més cínics, els gnòstics llibertins, socialistes llibertaris i tants deixebles de la voluptat, la matèria, la carn, el cos, la vida.
Sí, potser el món no sempre ha estat trist. Potser, si deixéssim d'obsedir-nos per treballar i anéssim per feina, el món es podria definir amb una sola i senzilla oració: bon estiu a tothom.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015












