Tela marinera

Ara que s'acosten les vacances d'estiu, les tristes vacances d'estiu que tanta gent viu com els presoners l'estona del pati; ara que molts compten els dies que falten per fugir de la rutina; ara que la xafogor ho impregna tot de lentitud i fa la tristor enganxifosa..., ara, justament ara, que l'agost se'ns vol menjar, és el moment de recordar una de les grans, grandíssimes, trucades telefòniques que mai hagi rebut. El número, sense identificar. I al moment de despenjar, a l'altra punta, ara que les vacances són pagades, la veuassa alegre d'un home que no treballa.

Un home que ens explica la seva novel·la d'estiu. I tela marinera.

L'home que no treballa es diu Lluís Cruset, un model per a mi, un anònim per a vosaltres. Fa més de mig any que compleix el seu somni: fer la volta al món amb un veler. En sis mesos ja ha travessat l'Atlàntic, ha passar l'estret de Panamà i, en aquests moments, mentre n'hi ha tants que naufraguen, tristos, sense saber ben bé per què, ell costeja el Pacífic i, quan li plau, fondeja a les illes. Tot li és calma i benaurança, ara. Però no ha estat fàcil. Durant aquests mesos he rebut trucades telefòniques angoixoses seves. La pitjor, quan al mig de l'Atlàntic, una tempesta se l'engolia. El GPS no funcionava, l'arbre flaquejava, i el velam colpejava amb fúria la borda i no el deixava feinejar. En la foscor de l'abisme em va trucar, desesperat, i vaig espantar-me. 'Aquest home s'enfonsa!' Però, l'endemà, vaig rebre la seva gran, grandíssima, trucada. 'Saps què vaig fer, Andreu? Vaig deixar-ho estar. Vaig adonar-me que no hi havia res a fer. Tranquil·lament, doncs, vaig entaforar-me dins la cabina, vaig deixar d'intentar governar el vaixell i em vaig posar a llegir.' Que què? No m'ho creia: el Cruset llegint. Això és notícia. 'I res, Andreu, que et trucava per dir-te que el llibre que em vas donar, 'Moby Dick', realment enganxa. Vaig oblidar-ho tot. Ni sentia el velam, ni la sal de les onades que em queien al damunt no m'angoixava. Jo, 'Moby Dick'. I sí, sí, la tempesta va amainar i quan vaig aixecar els ulls de la pàgina, tot era altra vegada en la calma dels déus.'

Imaginar-me l'escena d'un vaixell perdut a l'oceà, petit i insegur com una closca de nou, engolit per la tempesta atlàntica, amb l'arbre fràgil migpartint-se, i amb l'únic tripulant a dins llegint 'Moby Dick', és ben bé allò que jo entenc per una lectura d'estiu, una lectura de les de veritat: aquelles lectures que demostren que la novel·la, l'autèntica novel·la, és fora les pàgines d'un llibre.

Per això, suposo, m'agrada tant La força d'existir del filòsof Michel Onfray, editat per Edicions de 1984, una aposta clara pels filòsofs de l'experiència, del fet vital, del viure. L'autor dedica les primeres pàgines del preciós i lleuger volum a explicar la seva dura vida de fill de filla de puta, en el sentit literal, per explicar després, únicament després, com viu, quines són les seves idees i la filosofia per la qual aposta: Diògenes i més cínics, els gnòstics llibertins, socialistes llibertaris i tants deixebles de la voluptat, la matèria, la carn, el cos, la vida.

Sí, potser el món no sempre ha estat trist. Potser, si deixéssim d'obsedir-nos per treballar i anéssim per feina, el món es podria definir amb una sola i senzilla oració: bon estiu a tothom.

andreu.barnils@partal.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet