El projecte de Mas: europeïtzar Catalunya?

Del discurs del President Mas dissabte a Molins de Rei, molt hem debatut sobre la seva proposta de llista de la societat civil, a la qual ell proposa adherir-se. I està molt bé. Entenc que és la vessant més mediàtica de les seves paraules. La més transcendent a curt termini. Però la conferència (com l’entrevista posterior amb Terribas) ha permès incidir més del que sembla sobre el seu projecte de país, dels seus motius per a la independència.

Catalunya ha de ser com Àustria i Dinamarca, ha anat repetint Mas com si fos un mantra. Ho repeteix amb més freqüència del normal. Amb la formació professional d’Alemanya i el mercat laboral i l’atur de Suècia o Holanda. Com Àustria i Dinamarca torna a repetir a la que pot agafant-se al títol de l’excel·lent i molt recomanable llibre dels economistes Miquel Puig, Modest Guinjoan i Xavier Cuadras sobre les potencialitats d’un estat català.

Crec que Mas fa diana, i en les seves paraules es pot començar a intuir quin és el seu projecte per a una Catalunya independent. Més enllà d’esquerres i dretes, evocant Àustria i Dinamarca, Mas potser entronca amb un corrent profund del catalanisme: la voluntat d’europeïtzar el país.

I europeïtzar-lo en el millor sentit del terme, amb la voluntat d’utilitzar la independència no per felicitar-nos de tenir bandera pròpia, d’assistir a l’assemblea general de l'ONU o poder aplicar el nostre programa ideològic somiat amb tota la força d’un Estat, sinó per copiar les millors pràctiques del continent en tots els camps, fer reformes a fons respecte al model espanyol i aplicar-les al nostre país perquè siguem el més pròsper possible.

Crec que aquest objectiu lliga, i lliga molt bé amb la trajectòria del catalanisme els darrers 100 anys. I és que no hem intentat europeïtzar Espanya repetidament? Primer amb la democràcia, després amb l’entrada a la UE, finalment amb l’intent de federalització que va ser l’Estatut?

Només el nostre fracàs en fer d’Espanya un estat europeïtzat, un cop ha quedat clar que la seva estructura de poder és irreformable des d’un punt de vista de l’interès català, un cop ha quedat clar que el seu nucli no es pot moure de Madrid, i un cop va ésser evident que ni tan sols les nostres mitjanetes aspiracions d’autogovern podien ser acceptades, el catalanisme va fer el pas cap en bloc cap al sobiranisme.

I és que no és d’alguna manera la voluntat d’europeïtzar Catalunya, de fer del nostre país un país normal, la força motriu del procés sobiranista? No és aquesta aspiració tan o més important que tots els greuges que hem patit col·lectivament per formar part d’Espanya?

Aquests anys de procés hem parlat de fer un país més just, més social, més pròsper, més... Però en el fons, el què molts volem no és un país més europeu? Un país que més “modern”, un país que “funcioni”? Aquest és un projecte que il·lusiona i uneix, més enllà de fronteres partidistes i que pot ser atractiu per als indecisos que encara quedin.

I és que el projecte que intueixo en les paraules de Mas no és un projecte de replegament nacional ni econòmic, no és un projecte ideològic en el sentit clàssic del terme, i evidentment (!) no és un projecte de dominació com voldrien que fos alguns, sinó que és un projecte d’europeïtzació, de normalització de Catalunya dins d’Europa.

Un projecte, que avui passa per la independència, i que ens ha de donar l'oportunitat d’assemblar-nos tant com puguem als Estats més pròspers i amb més qualitat de vida del continent. Aconseguir la independència per acabar d’europeïtzar Catalunya, aquesta és la idea.

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Més enllà d’esquerres i dretes, evocant Àustria i Dinamarca, Mas potser entronca amb un corrent profund del catalanisme: la voluntat d’europeïtzar el país.