L'adéu patètic de Rita

El vídeo ha corregut com la pólvora. Les imatges d'una batlessa de València incapaç de lligar quatre paraules seguides de manera coherent han desfermat una allau de comentaris entre irònics i encesos. La majoria, i jo mateix n'he fet, molt crítics amb la degradació lingüística a què ha sotmès la llengua que el seu partit tant diu defensar.

Però em sembla que tenim davant alguna cosa més que això. Rita Barberá és incapaç de fer la més mínima intervenció pública en valencià, i ho és per pròpia voluntat, no per cap discapacitat psíquica. Ho és per menyspreu a un idioma que considera prescindible i molest, al qual recorre únicament per imperatiu folclòric quan arriben les falles, i amb una notable i orgullosa incompetència. N'ha fet una grandiosa ostentació en l'acte d'aquesta crida des de les Torres de Serrans, un insult amplificat pels potents altaveus quan feia poques hores que milers de ciutadans havien ocupat el centre de la ciutat per demanar una educació que tant trobem a faltar en aquests dirigents polítics.

Siga com siga, més enllà d'aquest evident menyspreu públic al nostre idioma, crec que hem assistit a un dels episodis que retraten la caiguda imminent d'un règim putrefacte, conscientment insostenible. L'imperi que es pensaven haver construït es desfà com un terròs de sucre, i a hores d'ara les teatralitzacions es converteixen en representacions afectades i insultants a mans d'uns actors que han perdut els papers i es mostren, dramàticament, patètics.

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Hem assistit a un dels episodis que retraten la caiguda imminent d'un règim putrefacte, conscientment insostenible. L'imperi que es pensaven haver construït es desfà com un terròs de sucre.