No tot s'hi val

Com a politòleg de formació, m'ha semblat un insult a la intel·ligència catalogar de 'feixista' la deriva actual del PSC. En primer lloc, el PSC si ha derivat cap algun lloc és cap el liberalisme tant econòmic com social. El fet d'acceptar el rol del mercat en certes funcions públiques, el fet d'aprofundir en drets civils i el fet d'apostar cada cop més per sumar als drets socials un component de llibertat individual van just en contra de la idea de 'comunitat' que volia impulsar el feixisme. La idea de 'comunitat' del feixisme partia d'un estat fort i repressiu, un corporativisme que eliminés la lluita de classes mitjançant institucions que apleguessin la patronal, els sindicats i el govern (o el partit), el racisme com a principi cabdal en la relació entre éssers humans i l'elitisme com a manera d'entendre les desigualtats socials. Els feixistes són antiliberals, antisocialistes, anticonservadors i antiparlamentaris, ja que tots aquests van en contra dels seus principis: jerarquia, elit, cabdillatge, disciplina acrítica, unitarisme, contrarevolució... L'objectiu del feixisme és acabar amb les fractures socials tot eliminant físicament els elements que la provoquen.

El feixisme creu que té la funció social de regenerar la societat, de crear un nou tipus ideal d'home-soldat (no ciutadà) i de generar un nou tipus d'estat totalitari que intervingui absolutament en la vida de tots els habitants de l'estat. Pels feixistes, la vida privada no existeix, tot és públic, tot es polític, tot és susceptible de ser 'gestionat'. Per aconseguir-ho, fusiona les estructures del partit i la milícia privada amb les estructures de l'estat que controla. És per això que necessita un lideratge ferm i indiscutible que acabi essent un mite, un déu, un ésser extraordinari que mai no es pot criticar. Aquest líder encarna la sobirania nacional, encarna la voluntat de la societat, de la nació... És per això que és infal·lible. A més de fer tot això, s'inventa un nou relat del passat, el present i el futur de l'estat, la societat, l'ésser humà, etc., que adapta a les seves intencions. Els nazis alemanys al·ludien als mites pagans germànics i els feixistes a l'Imperi Romà.

Cap de les característiques anteriors li sembla remotament semblant a l'estratègia o als principis del PSC?

Com a antifeixista declarat m'ha semblat senzillament una falta de respecte a totes les víctimes del feixisme real. El fet de tractar de simplificar el mot 'feixista' i utilitzar-lo per categoritzar tots aquells que no pensen com un mateix demostra una manca de maduresa que no sembla pròpia del director d'un diari que vol ser seriós. Però el problema no és la seva manca de maduresa, el problema és que vostè, de manera involuntària, col·labora colze a colze amb tots aquells a qui ja els interessa que això passi: els feixistes de veritat. Aquests ja volen que el terme es normalitzi, d'aquesta manera quan ells tornin a aparèixer i se'ls titlli de 'nazis' o 'feixistes' el terme estarà tan normalitzat que semblarà el més natural del món. Llavors ells podran tornar a prendre el poder.

Per últim, com a socialista i militant del PSC, ja es pot haver imaginat què m'ha semblat el seu article. El meu partit pot tenir molts defectes i, de fet, comparteixo alguna de les idees de l'article. Pot tenir un lideratge poc adequat, pot haver-se vist superat per les circumstàncies, pot trobar-se a la deriva, pot mancar-li un objectiu final, un model de sortida de la crisi, un relat que encoratgi a la gent, un model de país... Però el meu partit no és feixista ni ho serà mai. No és feixista perquè és socialista i demòcrata, però sobretot perquè es compon de milers de militants i simpatitzants que són antifeixistes.

No tot s'hi val per aconseguir els seus objectius. Agraeixo que dediqui temps a analitzar la realitat del meu partit, ho trobo rellevant, però li demano que retiri les consideracions relatives a la presumpta 'deriva feixista' de la formació política on jo milito. Li demano, no només per l'ofensa que això suposa, sinó pel bé del periodisme i pel manteniment del rigor de diaris independents i en català com el seu (que falta ens fa que existeixin).

(Manel Clavijo és primer secretari de la JSC a Cornellà. Per tal que pogués escriure aquest article, ahir ja va poder llegir la segona part de l'editorial, aquesta que publiquem avui.)

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

El meu partit no és feixista perquè és socialista i demòcrata, però sobretot perquè es compon de milers de militants i simpatitzants que són antifeixistes.