Opinió

Joan Lluís Bozzo

17.07.2014

'Si fóssim a Londres o Nova York, "Mar i Cel" seria sempre a la cartellera'

Men?ame
 

Arribem als quaranta anys amb molta alegria. Continuarem fent espectacle durant vuitanta o noranta anys més! Ahir vam fer una festa i la celebració continua, perquè al setembre tornem a estrenar 'Mar i Cel'.

L'Anna Rosa Cisquella sempre diu que si fóssim a Londres o a Nova York, 'Mar i Cel' seria sempre a la cartellera. És clar que aquí no tenim prou públic perquè sigui així, però sí que podem fer-la periòdicament. La idea és que quan els petits es facin grans hi tornin, perquè possiblement és l'espectacle més popular que hem fet. Han vingut milers de joves amb l'escola a veure'ns i per a molts ha estat el seu primer contacte amb el teatre. Sempre hem procurat fer espectacles molt familiars, multigeneracionals.

Dagoll Dagom ha defensat sempre el teatre popular de qualitat. Hem buscat el gran públic i no pas les minories, perquè els més preparats intel·lectualment ja tenen molta oferta. La idea és que el públic que mira sèries de televisió també tingui accés al teatre en català i espectacular. Aquest és el fantasma que hem perseguit sempre, el gran públic. Ens hem esforçat molt perquè sovint és molt complicat captar l'atenció i sembrar l'interès.

Nosaltres som quaranta anys més grans i el país ha canviat enormement. Quan vam començar, Franco encara era viu! L'any 1974 el país anava molt endarrerit culturalment. Els teatres estaven en unes condicions infectes, no gens preparats. Molts no havien estat renovats des d'abans de la guerra. Així i tot, la meva premissa és que la funció del teatre és divertir i això no ha canviat des de llavors. No pas en el sentit de fer riure, sinó de commoure, de fer que l'espectador, quan s'apaguin els llums de la sala, entri en un món del qual no es deslligui durant les dues pròximes hores. Ens exigim que això no canviï mai.


Joan Lluís Bozzo i Duran és director i actor de Dagoll Dagom des del 1978.

Men?ame
 

Editorial