Els nord-catalans ens sentim partícips del procés que es viu al Principat

Avui és dia laborable per a jo i, malauradament, treballo. I el 9N, a la consulta que cal fer tant sí com no, no hi podré votar. Ni tan sols estant empadronada a Barcelona podria. I hi ha una possibilitat que, el dia que Catalunya esdevingui un nou estat, no pugui exigir a ningú que em doni un paper que em digui que sóc catalana. I ho sóc.

I com pot ser doncs, que malgrat totes aquestes negatives, les últimes setmanes la Llibreria Catalana i el Casal de Perpinyà s'hagin vist desbordats per les trucades i avui 4 autobusos i desenes de cotxes baixin de Perpinyà cap a Barcelona? Sense cap mena de dubte és la prova, com ho va ser l'allargament de la via fins al Pertús, que els nord-catalans ens seguim sentint partícips del procés que es viu al Principat. Partícips de maneres diverses, sense cap mena de dubte. Alguns se solidaritzen des de la distància que els imposa el sentiment de ser francesos; d'altres adhereixen amb la il·lusió sincera que potser un dia seran ciutadans del nou estat creat; alguns, amb insistència s'han mobilitzat i han creat l'indispensable normalitat que ens suposa tenir una territorial nord-catalana de l'ANC; finalment a d'altres els frena la reserva provocada pel desconegut. I podríem fer un llarg llistat de les raons, tan diverses com les dels catalans del sud, que fan que nord-catalans siguin presents a la V històrica.


Avui, tots els que hem baixat i els que no hem pogut, serem una gra de sorra més en aquesta marea 'sang i or', com diem aquí. Serem un gra de sorra que ens normalitza com a catalans que sem, ni més ni menys que la resta d'habitants dels Països Catalans.


Però també hem de ser el gra de sorra que aporti el color de la nostra experiència. L'experiència que ens dóna el lloc d'on venim: una República Francesa que ens ha negat l'existència i que no pot servir de model ni de referent.
I alhora hem de ser conscients d'on volem anar: cap a un país més just i més lliure al servei de tots i totes, fins i tot les que no en tindrem passaport.


Pels Països Catalans, per la consulta, sí o sí,  i per un país més just: ara és l'hora!

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Avui serem una gra de sorra més en aquesta marea 'sang i or'