Expliquem-nos en anglès

Una de les grans paradoxes de Catalunya és que la seva llengua --un aspecte importantíssim de la seva cultura, tradició i identitat-- també és un dels obstacles per a explicar la seva història al món. És natural que els catalans expliquin els seus fets i discuteixin les qüestions que els importen en el seu idioma, parlat per uns deu milions de persones. I ho fan per mitjà de la televisió i la ràdio, quatre diaris grans impresos i alguns altres de locals i comarcals, com també una colla de diaris i portals online, entre els quals VilaWeb, i uns vuit mil llibres publicats en català cada any. 

Però hi ha un problema: com arriben les notícies de Catalunya al món si només s'expliquen en català? I la resposta és que en general no hi arriben. Tradicionalment, els corresponsals a l'estat espanyol d'importants diaris internacionals viuen a Madrid. I no únicament són influïts per la visió madrilenya de Catalunya, sinó que també, pel fet de no saber català, tenen dificultats a l'hora de contrastar aquella informació amb la que ve directament de fonts catalanes. Un doble entrebanc, doncs.

Els efectes d'aquesta manca d'informació de primera mà són ben visibles. Si cerques 'Catalonia' a la premsa internacional, de vegades pots tenir la impressió que les demandes d'independència són una manera de mirar-se el melic, una bogeria del president Mas o fins i tot el fruit d'un nacionalisme xenòfob. I això seria un greu error. Perquè Catalunya és un contribuent net tant a l'estat espanyol com a la Unió Europea --de fet, contribueix divuit vegades més a l'estat espanyol que no pas Alemanya a la Unió Europea--; el moviment per la independència va guanyar solidesa després d'un dictamen del Tribunal Constitucional Espanyol contra l'Estatut d'Autonomia català i el president Mas no es va unir al moviment fins després de la manifestació popular multitudinària en favor de la independència de fa quinze mesos. I, encara, els catalans són els primers d'insistir que no tenen res contra els espanyols i esperen ser-ne bons veïns. Només volen triar el seu destí.

És clar que tot això és més complicat. Hi ha un llarg passat, una identitat cultural i un caràcter pacífic però implacable que sempre han refusat d'abandonar. I una creença molt ferma que la democràcia és la manera de decidir dels pobles. Gràcies a una segona demostració multitudinària de fa mesos, que va arribar a unir les mans d'1,6 milions de catalans, i a un acord multipartit per a fer un referèndum d'independència el 9 de novembre d'enguany, el món de sobte ha girat els ulls vers Catalunya. I ara és el moment d'oferir la informació de Catalunya de primera mà i en la llengua que entén el món sencer: l'anglès. VilaWeb va ser el primer diari digital català i els nostres lectors --més d'un milió de visitants únics-- fan de nosaltres una de les webs de notícies més visitades del país. Ara la nova edició global en anglès explicarà les notícies de tots els Països Catalans --tant interessant enguany-- a aquesta nova audiència.

Liz Castro és la coordinadora de VilaWeb - News from Catalonia. També és l'editora de Catalonia Press, una petita editorial especialitzada en llibres sobre Catalunya en anglès, i autora d'uns quants best-sellers d'informàtica als Estats Units.

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Ara és el moment d'oferir la informació de Catalunya de primera mà i en la llengua que entén el món sencer: l'anglès.