Xavier Solano: 'Moore, el ministre britànic demòcrata'

Michael Moore, fins dilluns ministre britànic encarregat dels afers escocesos, ha estat destituït quan falta menys d'un any per al referèndum d'independència.

A Michael Moore, tot i anar contra la independència, hom li ha de reconèixer un tarannà democràtic, dialogant i educat.

El senyor Moore, a diferència de tants polítics que s'anomenen demòcrates, es va oposar al referèndum d'independència fins que, el maig del 2011, l'SNP va guanyar les eleccions escoceses amb majoria absoluta. Aleshores, reconeixent la voluntat expressada democràticament pel poble escocès, ell i la resta de polítics unionistes es van posar a treballar en favor del procés, no pas de la independència. Ell fou el principal negociador del govern britànic en l'acord d'Edimburg, amb què els governs britànic i escocès van donar una lliçó de democràcia al món i van pactar les condicions per a convocar la consulta sobre la independència d'Escòcia que es farà el 18 de setembre de l'any vinent.

El govern britànic ha decidit de nomenar un nou ministre britànic per a Afers Escocesos, Alistair Carmichael. El nou ministre s'allunya molt de l'escola dialogant i afable del senyor Moore. El 2010 el senyor Carmichael va demanar que s'abolís el càrrec que avui ocupa i que té més de tres-cents anys d'història. Tot un exemple d'intencions.

De raons que podrien explicar aquest nomenament n'hi ha unes quantes. Potser el govern britànic considerava que el senyor Moore era massa tou. Personalment, crec que el to afable i moderat oferia la millor imatge d'una unió difícil de defensar.

Sóc del parer que aquesta destitució és un error estratègic de la campanya del no, que ara ja només compta amb una gran espasa de la política britànica, el senyor Alistair Darling, cap de la campanya i ex-ministre britànic d'Economia. Tot i ser un polític de primera línia, n'hi ha molts que no han aprovat mai la seva gestió com a ministre d'Economia durant la crisi financera. Per a molts es el responsable de l'elevadíssim deute públic britànic que enguany ha arribat al 90% del PIB.

Tothom sap l'habilitat dialèctica que té el primer ministre Alex Salmond. No és pas un adversari fàcil. De fet, és tan temut que el primer ministre David Cameron ja ha dit que no pensa acceptar un debat televisat amb ell per a tractar de la independència.

Sigui quina sigui la nova estratègia del govern britànic, sembla clar que substituir un ministre afable i moderat, sempre difícil d'arraconar, per un de més agressiu únicament es pot entendre com una mesura desesperada. Una prova més que la campanya del no no acaba de rutllar.

Hores després de la destitució de Moore, la BBC deia que el nou ministre no faria res més sinó enfortir la campanya del sí. Passi què passi, és evident que el debat és ben viu i que, una vegada mes, els polítics britànics i escocesos mostren al món com es fan les coses en un país on regna la democràcia.

Xavier Solano, politòleg i assessor del parlament del Regne Unit.

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

El 2010 el senyor Carmichael va demanar que s'abolís el càrrec que avui ocupa i que té més de tres-cents anys d'història.

Tothom sap l'habilitat dialèctica que té el primer ministre Alex Salmond. No és pas un adversari fàcil. De fet, és tan temut que el primer ministre David Cameron ja ha dit que no pensa acceptar un debat televisat amb ell.