Compromís endavant

Vaig eixir molt despagat i afonat el passat dissabte del Consell General de Compromís (CGC), com la majoria dels consellers i dels companys de la mesa del Consell. Tota una sensació de desfeta i de certa responsabilitat per no haver ajudat a dur a terme una votació positiva del reglament de primàries per a la nostra coalició. Crec que temps hi haurà d’aprofundir en les errades, en les disfuncions i els aspectes foscos de l’assemblea, però ara toca eixir endavant.

En una primera convicció interna vaig pensar que tal vegada el reglament que volien aprovar no era el que necessitava Compromís, no era el que necessitava el nostre estimat País Valencià, i si ho era, algunes persones haurien de baixar-se de la seua burra o del seu pedestal. Però una reflexió més tranquil·la i assossegada em porta a pensar i declarar que d’aquesta crisis i d’aquest terratrèmol polític, Compromís en va eixir molt més reforçat.

En primer lloc cal reconèixer, com així ho han fet molts col·lectius al llarg d’aquesta setmana, que després de mesos de tenses negociacions, no ens podem permetre el luxe de fer marxa enrere i llançar-ho tot per l’aire i més quan Compromís ha estat capdavanter, anunciant un procés de primàries i essent els únics d'estendre’l a tota la llista. Així, doncs, cal demanar la responsabilitat i la prudència política als nostres dirigents per no decebre a la gent que vol ja un canvi de cicle al nostre País i als nostres municipis.

L’executiva nacional de Compromís té la paraula, té l’opció de llimar les dificultats i de trobar una eixida. Siga quina siga l’opció triada, hauria de ser ratificada pel CGC en una nova sessió extraordinària la setmana vinent. Tot donat que és al CGC a qui correspon orgànicament i és on tots som representats. Hem de recuperar la imatge assembleària, democràtica i valenta de la nostra coalició. Hem de mostrar-nos a la societat valenciana com el que som i volem continuar essent, homes i dones responsables, que donen la cara i que fem una política diferent. I tal vegada una votació telemàtica no seria la més adient per estanyar algunes ferides.

I per últim, deixeu-me dir que el problema de no aprovar el reglament en el darrer CGC no és un problema d’una organització o d'una altra, és un problema de Compromís, ho és de tothom que estima aquest projecte i que creu en una coalició de companys i companyes, en una coalició d’iguals, d’homes i dones que volen fer política de base i no en un coalició d’interessos amb polítics professionals. Per això Compromís haurà de superar prompte l’actual fase per convertir-se en un partit únic, en una força més democràtica i unitària que deixe darrere les velles polítiques i les estratègies partidistes que amaguen decisions dolentes per a Compromís i pel País. Així doncs, cal demanar a les direccions dels partits representats en la coalició, que manifesten el seu acord amb la convocatòria d’un procés de confluència, ja siga en forma de Federació, ja siga com organització unitària, que done estabilitat política a Compromís. Això si, després de les eleccions del pròxim mes de maig.

En tot aquest procés no pot haver vencedors i vençuts. Hem d’eixir totes i tots guanyant. Ha d’eixir guanyant el País Valencià. Hem d’eixir tothom amb Compromís endavant.

Diego Gómez. President del Consell General de Compromís

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

No ens podem permetre el luxe de fer marxa enrere i llançar-ho tot per l’aire.

En tot aquest procés no pot haver vencedors i vençuts. Hem d’eixir totes i tots guanyant