Opinió
-
Ignacio Blanco: 'Carrillo va tenir un paper fonamental en la consecució de la democràcia'
Ignacio Blanco
18.09.2012
-
Muriel Casals: 'Com a catalana, m'agrada més el Carrillo vellet que no pas el Carrillo de jove'
Muriel Casals
18.09.2012
-
Oriol Junqueras: 'Heribert Barrera, estel de tramuntana'
Oriol Junqueras
18.09.2012
-
Jordi Balló: 'El 33 és més que un canal de programació, és un canal identitari'
Jordi Balló
17.09.2012
-
Josep Piera: Francesc Candela
Josep Piera
15.09.2012
-
D'Ikea a Arenys de Munt
Martí Estruch Axmacher
14.09.2012
-
Francesc Felipe: 'Audiovisual valencià, any zero'
Francesc Felipe
13.09.2012
-
Aureli Argemí: 'Hem arribat al final d'un camí, això és nostre'
Aureli Argemí
12.09.2012
-
Ventura Pons: 'El país hi és'
Ventura Pons
12.09.2012
-
Rosa Calafat: 'Cronologia del perquè'
Rosa Calafat
11.09.2012
-
Josep M. Terricabras, 'Ara també han de prendre posició els polítics, si no volen quedar fora de la història'
Josep Maria Terricabras
11.09.2012
-
Albert Dasí: 'Anem cap a un curs conflictiu'
Albert Dasí
07.09.2012
-
Enric Casasses: 'Amb l'actual situació administrativa, els escriptors catalans en castellà opten al premi nacional espanyol'
Enric Casasses
05.09.2012
David Fernàndez
19.09.2014
Desmuntant Rajoy
A cop calent i a peu d'urna, el fet més obvi és que res ja no serà com abans. Que han canviat totes les tornes, malgrat el resultat final, i que el meló de la sobirania dels pobles ja s'ha encetat. Perquè de resultats n'hi ha, pel cap baix, dos. El com, que ja és victòria --el poble escocès ha decidit exercint l'autodeterminació-- i el què --el no guanyador, rere les ofertes de 'dev-max' de Londres, la cultura de la por i tota l'artilleria política, mediàtica i financera desplegada 'urbi et orbe' per a un combat desigual. Tot el sistema global, diguem-ho així, fent campanya pel no: de British Petroleum a la República Xinesa, passant per la UE, l'FMI, l'OCDE i una BBC que ha deixat de ser-ho. I un 44% dient-los, amb el sí, que no.
Hi ha encara, és clar, un tercer resultat enmig del segle XXI. Que la vella i devastadora tradició imperial i colonial britànica --de l'Índia a Irlanda-- hagi optat pel referèndum d'autodeterminació --com va optar pel diàleg resolutiu a Irlanda-- despulla del tot l'estat espanyol i la seva cultura autoritària, repressiva i inquisitorial i esgota el model vuitcentista de la UE d'inamovibles legalitats estatals enfront de noves sobiranies polítiques i socials. Bismarck contra Bolívar, quan un país és la seva gent, diguem-ho així. Allà, urnes, aquí codi penal i Tribunal del Sant Ofici del Constitucional. Quan Londres no és Madrid. Quan Rajoy no és pas Cameron. Mil faules desmuntades del tot: ni rastre de fractura social, només un debat democràtic d'alta volada sobre el futur d'Escòcia. Només urnes, la màxima participació registrada mai, la màxima mobilització política 'grassroots' d'aquests darrers decennis i un poble decidint. Per les nostres contrades, en canvi, fiscals de guàrdia, amenaces de suspensió d'autonomia i a bastonades, fins i tot amb la pastanaga.
Apunt final. El títol del film 'Trainspotting' es refereix el fet d'asseure's i mirar els trens com passen. Avui hem vist passar el tren escocès, que continua el seu viatge. Aviat ens tocarà de no mirar sinó d'agafar el nostre. I des d'aquesta perspectiva, sí que destacaria una altra victòria inapel·lable: la tasca impressionant de la Radical Independence Campaign (RIC), a cavall de plataforma i moviment social de l'esquerra radical, que ha presentat el debat en clau sòcio-política i econòmica, de refús al neoliberalisme thatcherià i de futurs socials solidaris diferents. El James Connolly nascut a Edimburg, revisitat, somriuria avui. Quan el sí al canvi social ha estat l'arrel del sí al canvi polític. Des de la nostra complicitat amb l'independentisme escocès, continuarem xiuxiuejant la vella tornada de Billy Bragg --el cantant anglès que ha donat suport al 'Yes'--: 'Waiting for the great leap forwards.' Res igual, doncs: Escòcia mai més no callarà ni la faran callar.
Ara, avui mateix, tot seguit, ens toca a nosaltres d'agafar el testimoni, sense cap possibilitat d'escenari britànic. Per uns altres vials i amb un altre tren. (Des)Obeir, votar i guanyar. Però, sigui com sigui, gràcies Escòcia. Per haver desmuntat Rajoy, Madrid i tots els Torquemades. Despullant-los per tots els fronts, formats i forats. Seguim i seguirem decidint. Perquè el tren del futur que no es pot perdre és més democràcia. No pas menys. I sense fer-se enrere. I a tota màquina. Indesinenter, sense aturar-nos, que ja arribem.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015












