Camilleri a Barcelona (i 2): després

Com se sol dir, l'èxit ha sorprès la pròpia empresa. Encara a mig refer de la visita papal, qualsevol resum que fem de la camillerimania de la setmana passada a Barcelona ens sortirà triomfalista vulgues no vulgues. Ple a vessar cada vegada que va treure el nas (inclosa la conferència de premsa), l'homenot de Porto Empedocle es va ficar tothom a la butxaca amb un parlament d'agraïment del premi Carvalho emocionant com pocs n'hem sentit.

És més que probable que el cognom Camilleri hagi estat 'trending topic' dels mitjans orals, escrits i telepàtics del país durant tota la BCNegra. Però a mi, que he tingut la sort de viure algun d'aquests moments inoblidables en primera persona, m'agradaria que també ho fos una altra etiqueta sense la qual aquest fenomen no existiria: la de #camillerians. La de tota aquesta gent que dilluns va fer hores de cua per no perdre's la representació de 'Sis personatges en cerca de Camilleri' (i uns quants dels quals, així i tot, se la van perdre per falta d'espai); la de tots aquests seguidors que van omplir el Saló de Cent de l'ajuntament i les tres sales, tres, habilitades amb pantalla, per seguir l'acte de lliurament del premi; la de tots els afeccionats que van empetitir la sala Barts (hi havia juguesques entre els organitzadors sobre si s'ompliria o no) i que van saludar amb goig la mostra de sentit comú de Camilleri quan va opinar, a propòsit del referèndum, que Vázquez Montalbán avui fóra al costat de la llibertat; la dels qui encara van tenir l'humor de fer una estoneta més de cua per confiar-nos un exemplar que viatjarà fins a Roma a la recerca d'una firma de l'autor; la dels twittaires i facebookaires que es van fer tips de piular i repiular, d'enllaçar i recomanar, qualsevol esdeveniment o comentari que tingués a veure amb la visita (fins al punt que, durant cinc dies, la Cosa, el Monotema, el Procés, semblava haver desaparegut del primer pla de l'interès informatiu); però, sobretot, la dels lectors que, tant si van poder veure el summe en directe com si no, xalen com lladres amb allò que realment ens emociona i ens fa vibrar: la literatura.

Tu, lector, que estàs enganxat a les peripècies d'en Montalbano, o a les històries sicilianes del dinou, o a les denúncies de les xacres contemporànies, italianes i universals, has estat l'ànima d'aquesta visita. Perquè si tu no llegissis amb fruïció, si tu no et quedessis amb ganes de més quan acabes el llibre, si tu no esperessis amb impaciència cada nou llibre, tot això no funcionaria: ni les editorials, ni els escriptors, ni els agents, ni tan sols un festival tan ben engiponat com la BCNegra. Per això és a tu a qui en Camilleri (que m'ho va dir a cau d'orella amb aquella mirada múrria, ja ho vau veure, que conserva intacta) i, si m'ho permeteu, jo mateix, us donem les gràcies. Que per molts anys continueu essent els veritables protagonistes. Fins i tot si us toca el paper del dolent.

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Ple a vessar cada vegada que va treure el nas (inclosa la conferència de premsa), l’homenot de Porto Empedocle es va ficar tothom a la butxaca