Opinió
-
Ignacio Blanco: 'Carrillo va tenir un paper fonamental en la consecució de la democràcia'
Ignacio Blanco
18.09.2012
-
Muriel Casals: 'Com a catalana, m'agrada més el Carrillo vellet que no pas el Carrillo de jove'
Muriel Casals
18.09.2012
-
Oriol Junqueras: 'Heribert Barrera, estel de tramuntana'
Oriol Junqueras
18.09.2012
-
Jordi Balló: 'El 33 és més que un canal de programació, és un canal identitari'
Jordi Balló
17.09.2012
-
Josep Piera: Francesc Candela
Josep Piera
15.09.2012
-
D'Ikea a Arenys de Munt
Martí Estruch Axmacher
14.09.2012
-
Francesc Felipe: 'Audiovisual valencià, any zero'
Francesc Felipe
13.09.2012
-
Aureli Argemí: 'Hem arribat al final d'un camí, això és nostre'
Aureli Argemí
12.09.2012
-
Ventura Pons: 'El país hi és'
Ventura Pons
12.09.2012
-
Rosa Calafat: 'Cronologia del perquè'
Rosa Calafat
11.09.2012
-
Josep M. Terricabras, 'Ara també han de prendre posició els polítics, si no volen quedar fora de la història'
Josep Maria Terricabras
11.09.2012
-
Albert Dasí: 'Anem cap a un curs conflictiu'
Albert Dasí
07.09.2012
-
Enric Casasses: 'Amb l'actual situació administrativa, els escriptors catalans en castellà opten al premi nacional espanyol'
Enric Casasses
05.09.2012
Elisenda Paluzie
07.08.2013
Què implica prorrogar els pressuposts?
En realitat ja funcionàvem amb els pressuposts prorrogats. Fer-ne uns de nous, amb el tràmit parlamentari que hagués comportat, hauria implicat tenir-los aprovats probablement a l'octubre. És a dir, hauríem tingut uns pressuposts nous per a només tres mesos. Ara el que es farà serà modificar el decret de pròrroga adaptant-lo a l'objectiu nou, que és de l'1,58%. Fins ara l'objectiu era de l'1,2% i, per tant, ja s'ha treballat tot l'any amb un objectiu molt restrictiu. Ara es flexibilitzarà una mica, cosa que implicarà una petita millora de la disponibilitat de crèdit de les conselleries.
Amb uns pressuposts nous s'haurien pogut canviar prioritats o polítiques, però ja som a l'agost i, per tant, tindria un sentit molt relatiu. És a dir, ara no canviarà la distribució dels recursos ni el repartiment intern, però dubto que pels tres o quatre mesos que quedaven s'haguessin fet gaires canvis.
Aquí el que cal veure és com es faran els pressuposts del 2014, perquè el govern diu que es faran amb les mateixes retallades que ja hi ha ara, sense afegir-n'hi de noves. I com que l'objectiu és de l'1%, no és feina fàcil. Diuen que ho faran augmentant els ingressos, és a dir, sense retallar despesa. S'establiran noves figures impositives i els pressuposts hauran de preveure una determinada recaptació feta a través d'aquestes figures impositives. Però tampoc no és fàcil de preveure.
De l'impost de successions sí que se'n pot fer una aproximació força real, perquè és un impost del qual ja tenim experiència i estadístiques, però d'altres no. El que veig força agosarat, com fer volar coloms, és que el pressupost del 2014 pugui comptar nous ingressos derivats del nou sistema de finançament. D'entrada, políticament, si aquests han de ser els pressuposts de l'any de la consulta, no és gaire adient que es pensi en un nou sistema de finançament futur en el marc espanyol. I, per una altra banda, seria poc realista pensar que al 2014 s'establirà un nou sistema de finançament autonòmic amb entrada en vigor l'1 de gener i que, a més, implicarà nous ingressos per a Catalunya. Seria defugir la realitat, entre altres coses, també, perquè segons les recomanacions que s'han fet a Espanya caldria establir una comissió d'experts que treballés en el finançament autonòmic. I això va per llarg. O seria també poc creïble que es comptessin com a ingressos els diners de la disposició addicional tercera de l'estatut. Si no han arribat fins ara, no sé què fa pensar al conseller que arribaran al 2014.
El que caldria explicar és que seran uns pressuposts durs, però que seran els últims de la Catalunya autonòmica, tenint en compte que hi ha la consulta el mateix any. És l'única manera que la gent pugui aguantar un any més el que s'ha viscut als hospitals, a les escoles, a les universitats i als serveis socials en general. Esperem-ho.
Elisenda Paluzie, degana de la Facultat d'Economia de la Universitat de Barcelona
(Opinió telefònica recollida per VilaWeb.)
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015












