Opinió
-
Antonio Franco: Egunkaria no és una qüestió de periodistes
Antonio Franco
20.02.2013
-
Joan Ribó: 'El que ha passat a Mallorca és un joc de xiquets comparat amb el que s'ha fet ací en València'
Joan Ribó
20.02.2013
-
Retalli'm el sou, senyor Mas (-Colell)
Lluís de Yzaguirre
18.02.2013
-
#16F: aturem la guerra (immobiliària)
David Fernàndez
16.02.2013
-
Pau Alabajos: La Primavera Valenciana va marcar un precedent: no ens deixarem aixafar mai més
Pau Alabajos
15.02.2013
-
Octavi Monsonís: 'La sensació de viure en un estat feixista era total'
Octavi Monsonís
15.02.2013
-
Biel Mesquida: Els sacrificats de Calvià
Biel Mesquida
13.02.2013
-
Rafa Xambó: Els qui han enfonsat RTVV es queden als seus llocs de treball
Rafa Xambó
09.02.2013
-
Ernest Benach: No hi ha remei, no hi ha cap solució que no passi per la independència
Ernest Benach
09.02.2013
-
La lenga (oficiala) d’1%
Marçal Girbau
07.02.2013
-
La llengua (oficial) de l'1%
Marçal Girbau
07.02.2013
-
Andreu Manresa: Un comentari particular sobre corrupció
Andreu Manresa
06.02.2013
-
Jaume Barberà: L'única solució és la regeneració radical de la democràcia
Jaume Barberà
06.02.2013
Oriol Lluís Gual
08.01.2015
Els qui ens estimem la llibertat sem Charlie
Els noms i els dibuixos ens havien acompanyat sempre. Aquesta revista, de la generació del maig del 68, era tant el fruit dels avis, dels pares o de nosaltres, joves, que ens hi sentíem concernits. I aquest vespre, després de la matança horrorosa del matí, moltes generacions s'han aplegat a les places de les ciutats per dir un últim adéu als nostres dibuixants. Els radicals van cridar 'Hem mort Charlie Hebdo'. Però Charlie Hebdo no s'ha mort. Perquè els qui ens estimem la llibertat sem Charlie.
És el primer cop que veig els presentadors de la televisió, els convidats i especialistes que intervenen a la premsa, o els periodistes mateix, vessant llàgrimes per un esdeveniment. Aquesta vegada no era una d'aquelles coses que arriben 'als altres'. No.
Això només els podia passar a ells, als únics que sempre havien volgut ser satírics, burlar-se de tot i de tothom, però sempre per fer entendre que burlar-se de coses no volia dir no respectar-les. L'única cosa que no s'estimaven eren els extrems, i els extrems els han mort.
I ells, tot això, ho feien per nosaltres.
Perquè ells eren nosaltres, i nosaltres érem ells. Tots érem amants de la llibertat. Ho feien per ensenyar-nos les fronteres d'allò que es podia dir. Per ensenyar-nos que hom es podia riure de tot, absolutament tot, però amb una manera de fer-ho. I aquest matí els han morts.
Avui, fins a les 19.00, es podia veure gent anar als quioscos a demanar el número d'avui de Charlie Hebdo. Però no en quedava cap exemplar. Ja feia hores que eren exhaurits tots. Tothom volia ensenyar que 'Je suis Charlie'. I avui molta gent s'ha abonat a la revista, o hi ha fet una donació. Per principis. Per dir que això ha de continuar. Que no podem callar.
I molts ho han fet.
I molta gent s'ha adonat que no calia caure en la confusió. Per cert, un partit polític ha provat de fer-ho, però un de sol. Els altres han entès que els únics que teníem davant nostre eren bojos radicals. I per això els polítics de dreta i d'esquerra han fet front comú. Com també la totalitat de les famílies religioses presents a França.
Avui s'ha matat la llibertat de pensar. Demà haurem de tenir el coratge de no tenir por.
Com a catalanista, els dies 'nacionals' francesos no m'interessen. No segueixo l'actualitat política francesa, sinó la de Catalunya. Però aquest drama nacional, aquesta matança idiota de gent senzilla que l'única arma que posseïen era un llapis i una goma i que han fet callar amb un kalàixnikov, fa que em senti concernit. I demà, com molta gent, faré el 'deuil national'. Ni que sigui per respectar aquesta gent que ens han fet riure durant anys.
A França hi haurà un abans i un després del 7 de gener de 2015. Si més no, ho esperem. Com ha dit Philippe Val, ex-president de Charlie Hebdo: 'Merda, que això almenys això serveixi d'alguna cosa.'
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015












