Opinió
-
Antonio Franco: Egunkaria no és una qüestió de periodistes
Antonio Franco
20.02.2013
-
Joan Ribó: 'El que ha passat a Mallorca és un joc de xiquets comparat amb el que s'ha fet ací en València'
Joan Ribó
20.02.2013
-
Retalli'm el sou, senyor Mas (-Colell)
Lluís de Yzaguirre
18.02.2013
-
#16F: aturem la guerra (immobiliària)
David Fernàndez
16.02.2013
-
Pau Alabajos: La Primavera Valenciana va marcar un precedent: no ens deixarem aixafar mai més
Pau Alabajos
15.02.2013
-
Octavi Monsonís: 'La sensació de viure en un estat feixista era total'
Octavi Monsonís
15.02.2013
-
Biel Mesquida: Els sacrificats de Calvià
Biel Mesquida
13.02.2013
-
Rafa Xambó: Els qui han enfonsat RTVV es queden als seus llocs de treball
Rafa Xambó
09.02.2013
-
Ernest Benach: No hi ha remei, no hi ha cap solució que no passi per la independència
Ernest Benach
09.02.2013
-
La lenga (oficiala) d’1%
Marçal Girbau
07.02.2013
-
La llengua (oficial) de l'1%
Marçal Girbau
07.02.2013
-
Andreu Manresa: Un comentari particular sobre corrupció
Andreu Manresa
06.02.2013
-
Jaume Barberà: L'única solució és la regeneració radical de la democràcia
Jaume Barberà
06.02.2013
Natxo Calatayud
23.09.2014
Per guanyar la València que volem... trenquem la València del passat
Durant tot el dia he estat neguitós pensant en aquest article. Crec que la cosa més justa, allò que em demanava el cos, era no prendre posició fins passada l'assemblea del dia 23. Però, vist l'oferiment (costós oferiment, fins i tot en un mitjà com VilaWeb, cal dir-ho), he pensat en aquelles paraules dels versos d'Estellés: 'Que la prudència no ens faça traïdors!' Som-hi!
Per començar, diré que pense assistir i participar en aquesta assemblea 'ciutadana' (?) que es farà al Teatre Micalet de València amb la suposada voluntat de caminar --agafant el testimoni de l'experiència de Guanyem Barcelona-- cap a una confluència política en pro d'una candidatura municipal unitària i ciutadana. I ho faré amb la voluntat d'incidir-hi políticament (sempre ho intente).
Ara, com a militant de fa molts anys dels moviments socials de carrer (centre social Terra, lluita veïnal a Benimaclet, plataformes antirepressives, col·lectius de joves, etc., etc.) i de l'independentisme d'esquerres, però sobretot com a membre d'una assemblea que treballa per construir un moviment municipalista des de la ruptura i la unitat popular a la ciutat de València, no puc negar que aquesta assemblea em causa un sentiment agre: l'escepticisme. M'explique.
Durant anys, massa anys, molta gent hem treballat i lluitat al desert. Aquell desert que la meua generació vam heretar d'allò que anomenen transició (a mi m'agrada més 'transacció'). El desert del silenci als mitjans de comunicació, de la criminalització política, la persecució i repressió i, per que no dir-ho?, el menyspreu d'aquells gestors de la 'democràcia', més de dretes o més d'esquerres, que ens han menystingut pel simple fet de no voler participar en el circ electoral.
I un bon dia arribà el 15-M. I obrí els ulls de moltíssima gent. I els empentà a lluitar, a mobilitzar-se, a protestar... I, finalment, a 'assaltar les institucions'. I res no seria igual avui sense aquest fenomen. Però, això sí, que no ens enganyen!
Hem creat marees de persones disposades a lluitar contra les retallades, per l'educació, per la sanitat, fins i tot pel dret de decidir. Però ara cal fer un pas avant i organitzar aquest tsunami en una veritable alternativa política que trenque amb la situació establerta per canviar-ho tot. Però com podem canviar-ho tot sense trencar amb aquella València dels gestors de la 'democràcia'? Com podem canviar-ho tot delegant les nostres decisions en uns altres 'garants de la participació'? Com podem canviar-ho tot amb més dosi de passat? Sols amb la ruptura canviarem de veritat aquesta València bruta que no és la nostra, ni la d'Estellés, ni de Sanchis Guarner, ni de les veïnes de la Punta, ni...
No n'hi ha prou de trencar amb el PP o la 'casta'. Cal trencar amb Espanya. Cal trencar amb el capitalisme que governa les nostres vides. Cal trencar amb el sindicalisme groc. Cal trencar amb la màfia financera i els empoltronits... I ho hem de fer les de baix, el poble. És la nostra hora.
Per això, veient alguns dels que impulsen la iniciativa per Guanyar València, no puc sentir sinó escepticisme quan llig els noms de molts dels actors de les velles formes de fer. Els qui provenen d'aquells partits que liquidaren el moviment veïnal i els sindicats per pactar la 'pau social', els que han intentat durant anys controlar i manipular plataformes socials, la 'vella escola', l'electoralisme per damunt del municipalisme transformador d'alliberament. En definitiva, tot allò que ha fet bandera de la desmobilització social en benefici de la mobilització electoral. Això que recorda una vella enemiga: la transició.
Tot i això, donarem una oportunitat i confiarem en l'eterna saviesa de la gent que puga 'desbordar' els oportunistes i apoderar-se d'aquest procés en el camí de la construcció d'una veritable Candidatura d'Unitat Popular (s'anomene Pepica o Llúcia, el nom no m'importa gens ni mica...), on no càpiguen els professionals de la política, responsables també d'aquesta situació actual, i en canvi fem entre totes la política de les persones i dels pobles, la nostra. I ha de ser perquè ara és el moment, perquè no podem més, perquè ho necessitem. Mai no havíem estat tan prop (mentida!, novament apareix la transició: alerta!)
I, si no és així, continuarem fent camí cap a Icària com sempre, als barris, treballant com formiguetes, preparant el terreny, ambicioses, disposades a guanyar la València que volem cadascun dels dies de la nostra vida. Seguirem i guanyarem!
Natxo Calatayud és membre d'Alternativa per València - CUP
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015












