Opinió
-
Antonio Franco: Egunkaria no és una qüestió de periodistes
Antonio Franco
20.02.2013
-
Joan Ribó: 'El que ha passat a Mallorca és un joc de xiquets comparat amb el que s'ha fet ací en València'
Joan Ribó
20.02.2013
-
Retalli'm el sou, senyor Mas (-Colell)
Lluís de Yzaguirre
18.02.2013
-
#16F: aturem la guerra (immobiliària)
David Fernàndez
16.02.2013
-
Pau Alabajos: La Primavera Valenciana va marcar un precedent: no ens deixarem aixafar mai més
Pau Alabajos
15.02.2013
-
Octavi Monsonís: 'La sensació de viure en un estat feixista era total'
Octavi Monsonís
15.02.2013
-
Biel Mesquida: Els sacrificats de Calvià
Biel Mesquida
13.02.2013
-
Rafa Xambó: Els qui han enfonsat RTVV es queden als seus llocs de treball
Rafa Xambó
09.02.2013
-
Ernest Benach: No hi ha remei, no hi ha cap solució que no passi per la independència
Ernest Benach
09.02.2013
-
La lenga (oficiala) d’1%
Marçal Girbau
07.02.2013
-
La llengua (oficial) de l'1%
Marçal Girbau
07.02.2013
-
Andreu Manresa: Un comentari particular sobre corrupció
Andreu Manresa
06.02.2013
-
Jaume Barberà: L'única solució és la regeneració radical de la democràcia
Jaume Barberà
06.02.2013
Gala Pin
11.05.2012
Gala Pin: 'El 15-M es va quedar als barris i a la xarxa'
El 15-M va canviar la vida de molta gent. Vam tornar a veure que es podia sortir al carrer i fer política des de baix, quan la classe política semblava que ens havia robat tota possibilitat de fer-ne. El moviment es va quedar als barris, a la xarxa i entre molts col·lectius. Alguns, que venien d'abans, van créixer; alguns altres es van formar aleshores. I el fet més important del moviment és que es va posar una sensibilitat social damunt la taula, cosa que no ens esperàvem, i menys en un context de govern de la dreta.
N'hi ha molts exemples, des de la lluita contra els Centres d'Internament d'Estrangers, fins aleshores poc mediàtics, als moviment que van començar amb el 15-M, com els indignats de la sanitat, una de les lluites més conegudes enguany. I, sobretot, el moviment que ha crescut més i que més energia ha demostrat del 15-M ha estat el de les plataformes d'afectats per la hipoteca, que ja feia anys que lluitaven --amb pràctiques de desobediència civil, la ILP, i més iniciatives-- i que amb el 15-M han obtingut més suport a les convocatòries i més seguiment que no pas fins aleshores.
Durant aquest aquest any molts col·lectius i molta gent ha treballat a barris i en alguns espais més sectorials, també transversals, amb la mirada posada en el fet que hi hauria una altra convocatòria del 15-M.
La manifestació de dissabte --en defensa d'una sanitat i d'una educació públiques de qualitat, del dret de l'habitatge, de la renda bàsica, contra la reforma laboral-- sortirà amb la intenció d'aconseguir victòries concretes. La ILP de la dació en pagament és la més assequible, per la molta gent afectada, però també perquè qüestiona determinats beneficis del sistema bancari espanyol i tota la bombolla immobiliària que ens ha portat a aquesta crisi. I crec que el moviment va cap aquí, cap a victòries concretes que puguin millorar la qualitat de vida de la gent i qüestionar el sistema suposadament democràtic en què vivim.
I tot sense perdre la capacitat de visió global. Hi ha elements que ho demostren: la convocatòria d'aquest cap de setmana s'ha fet a tot el món, com la del 15 d'octubre, i vehicula una crítica del sistema capitalista i financer en què vivim. A més, una de les consignes més generals diu 'cap a la república del 99%'; la idea és que hi ha un 1% de la població que es beneficia de les nostres misèries i que ens ha portat a la crisi. És una crítica global a tot el sistema. El 15-M va definir qui és l'enemic: 'No som mercaderia de polítics i banquers'. Això que passa, no passa perquè hi hagi un Déu maligne que ens posa en aquesta situació. Sinó que hi ha un sistema financer, una gent que es beneficia d'aquesta crisi, i una gent afectada.
Es poden fer moltes anàlisis, però l'any passat l'anàlisi ens va desbordar a tots. Ens va sorprendre i va transformar un poc la vida i la manera de mirar la política. Jo confio que enguany tornarà a ser així. No es pot interpretar amb paràmetres clàssics perquè és un moviment que sorprèn a cada moment. I confio totalment que dissabte la manifestació serà completament multitudinària.
Gala Pin, activista
(Opinió telefònica recollida per VilaWeb.)
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015












