Opinió
-
Les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch i les victòries alades
Enric Padrosa
10.06.2013
-
Carmen Pérez: No pas en nom meu
Carmen Pérez
09.06.2013
-
Damián Barreiro: 'Pasín a pasu, vamos llegar dalgún día al últimu Conciertu pola Oficialidá'
Damián Barreiro
08.06.2013
-
#burkaMutila #castellàMutila
Lluís de Yzaguirre
08.06.2013
-
Tom Sharpe, ràbia contra la injustícia
Matthew Tree
06.06.2013
-
Alà Baylac Ferrer: 'Per primera vegada la llei preveu l'ensenyament bilingüe'
Alà Baylac Ferrer
06.06.2013
-
Josep Lluís Bausset
Josep Miquel Bausset
03.06.2013
-
ANC: any decisiu
Pere Pugès
01.06.2013
-
El realisme del senyor Toni Soler
Lluís de Yzaguirre
31.05.2013
-
De mestre a fetitxe
Pau Vidal
30.05.2013
-
Jaume Cabré: 'La gent que dóna la cara no es pot sentir mai sola'
Jaume Cabré
29.05.2013
-
Gerard Horta: Desallotjament de la UB. Violència i tabú
Gerard Horta
26.05.2013
-
Irlanda ja té el seu Arenys de Munt
Alfred Bosch
26.05.2013
Marta Leblanc
05.03.2007
Si me l’ensenyes, te l’ensenyo
De fa dies al d’avui (de primer hi va haver soroll ara silenci), el barceloní conseller d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya ens ha mostrat dues coses: que dubta de quin fil posar a l’agulla, l’una. L’altra, que és tan imaginatiu com son germà. La realitat, senyor conseller, és que qui viu a Catalunya (Olot no és un paisatge) entén i parla per sistema, si li escau o si s’escau, el castellà llengua de l’amo. Tot plegat, sense haver d’anar a escola!
Però l’amo, a Madrid amb teranyines, vol que a les aules fem una hora més en castellà i que callem. Ben disposat com és (Ben disposat com és? Això, ens diuen, és la resposta), el preocupa el nostre aprenentatge i ens estima tranquils. Té clar que el ‘mandu (quinto levanta) i l’ordenu (tira de la manta)’ són seus: que des de la Generalitat no el manen, paguen. Essent així, haurem d’obeir? Doncs, si hem d’obeir, que sigui amb encert, fil a l’agulla. Que s’alci el teló i que el conseller anunciï una hora de mim a totes les escoles catalanes. I que es faci, aquesta hora, en castellà. D’aquesta manera, amb coneixements de gest i oïdors virtuosos de la seva parla, quan l’amo ensenyi les dents (el poder) nosaltres el podrem mimar ensenyant-li la llengua. La pròpia, és clar. I amb classe.
Nota: Senyor conseller, la idea no té preu. Endavant: faci-la seva.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015











