Opinió
-
Bel Zaballa: Concert per la Llibertat, moments memorables i moments per a oblidar
Bel Zaballa
01.07.2013
-
Josep Maria López Llaví: Jo sí que vaig al Concert per la Llibertat
Josep Maria López Llaví
29.06.2013
-
Josep Ferrer: El català i la llei de la gravetat
Josep Ferrer
26.06.2013
-
Àlex Daudén: Surt al carrer contra els abusos bancaris i els fraus financers!
Àlex Daudén
21.06.2013
-
Carme Junyent: Les llengües en la Catalunya independent
Carme Junyent
20.06.2013
-
David Abril i Biel Barceló: Per una Europa de les persones, per una Europa dels pobles
David Abril i Biel Barceló
18.06.2013
-
Eugeni Casanova: El Regne Unit reconeix Catalunya
Eugeni Casanova
17.06.2013
-
Gabriel Fernàndez i Díaz: Carta oberta al president de la Generalitat i al cap de l’oposició
Gabriel Fernàndez i Díaz
17.06.2013
-
Ignasi Ribó: Els fills pròdigs
Ignasi Ribó
14.06.2013
-
El Sònar+D referma el compromís del festival amb Barcelona
José Luis De Vicente
13.06.2013
-
Eduard Voltas: Ho veig diferent, Carmen
Eduard Voltas
12.06.2013
-
Marc Belzunces: La Catalunya irreal del cooficialisme: quan l'independentisme esdevé etnicista
Marc Belzunces
11.06.2013
-
Gustau Navarro: 'The Catalan Army'
Gustau Navarro
11.06.2013
Andreu Barnils
25.05.2014
Bienvenue en Catalogne
Vosaltres ho hauríeu dit mai, que les províncies de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona són un invent francès? En deien els departaments de Montserrat, Boques de l'Ebre, Segre i Ter, respectivament. L'any 1812 Napoleó, que juntament amb el seu germà dominava la península Ibèrica, va decidir que Catalunya, i només Catalunya, formaria part de Franca. La resta, territoris ocupats. Catalunya, en canvi, la va annexionar a França. Va dividir el territori en els quatre departaments i Catalunya surt clarament als mapes de la França del 1812. Podem dir que durant dos o tres anys vam ser francesos i vam deixar de ser espanyols.
Els francesos ens van deixar, entre més coses, el parc de la Devesa de Girona i el primer parc de bombers d'aquesta ciutat. El francès ha estat una llengua que moltes generacions han après abans que nosaltres ens llancéssim a aprendre l'anglès i encara avui hi ha catalans que han après i parlen la llengua de Voltaire. I, si no m'erro, tots els presidents de la Generalitat dels darrers trenta anys, a excepció de José Montilla, han parlat francès: Tarradellas, Pujol, Maragall i Mas.
Tot això ho dic perquè ahir, mentre nosaltres reflexionàvem el vot d'avui, el diari el País va informar que Artur Mas, alumne del Liceu Francès, havia demanat l'ingrés de Catalunya a l'Organització Internacional de la Francofonia, l'entitat que agrupa els països que tenen el francès de primera llengua, de segona llengua o que, simplement, la volen impulsar. La Commonwealth dels francesos. Ahir la notícia va generar prou rebombori a la xarxa i aquesta piulada de l'ex-director del Mundo, Pedro J. Ramírez: 'Es lógico que Mas pida la admisión en la Francofonía. Cataluña sólo ha sido independiente de España cuando ha dependido de Francia: Crimea.'
Mapes, mapes, mapes, que diria en Juliana.
Jo no sé si la informació és certa, però la idea que hi ha al darrere, sí. Acostar-nos a França. Gran idea. Aquesta idea la vaig sentir per primera vegada de la boca, una altra vegada, de Martí Anglada: hem de cuidar les relacions amb França perquè no podem ser independents barallant-nos amb els dos veïns alhora. Contra els dos a la vegada, segur que no ens en sortim. I jo, que sóc dels qui els anys 1990 cridava 'Ni França ni Espanya, Països Catalans', vaig trobar-ho plenament enraonat. Jo entenc millor ara el suposat moviment del govern.
Ara vull afegir les paraules d'Aleix Renyé, ciutadà de Catalunya del Nord, que em diu això per Twitter: 'Áixò és positiu si Catalunya ho condicionés a mesures recíproques. Més francès a Catalunya del Sud si més català a 'França'.
Per acabar, el que no tinc clar és si la notícia d'ahir serveix per informar, inventar o sabotar un procés d'aproximació entre Catalunya i França que trobo molt intel·ligent. I que, com Renyé, també espero que sigui recíproc, i estable.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015












