Violentíssim serà el goig de les nits

És pedagògic de comprovar com s’opina sobre la celebració nocturna de la victòria del Barça de dimecres de la setmana passada. Una característica uneix la majoria dels creadors d’opinió: són gent que no surt de nit. Contràriament, es lleven a les cinc o les sis per arribar a estudis de ràdio i platós de televisió a les set, quarts de vuit, del matí. Per mi, ja ho diré, amb aquests horaris i portant corbates són gent sospitosa: es lleven massa d’hora sense ser obrers. I jutgen els qui viuen, mentre ells dormien. Què han de saber? S’agafen a l’únic clau que troben: les destrosses que ells consideren desproporcionades. Jo també: si l'incident, reprovable, que 125.000 persones causen, consisteix a robar ulleres, texans, a fer malbé cabines telefòniques, aparadors i fonts, senyal que l'ordre pot estar tranquil: la plaça de Catalunya és plena de bancs i no en van tocar ni un.

Re, re, per parlar de la nit, més val escoltar els experts, com els poetes: 'Ulls bojos, recordarem les paraules de l’apòstol: Si tudam els dies, violentíssim serà el goig de les nits. De la boca, ens en sortiran cercles plens –peus i tambors. Hem de tudar els dies, extasiats dins de qualsevol taverna, car la recompensa és massa gran. Som sacerdots d’un orde que odia el banús i el bronze: vol només la corba fàcil i el plaer intacte de les nits totes. En el temor de Déu dansarem durant el dia, però, de nit, tota paraula serà saliva. La nit sempre serà nostra' (Miquel Bauçà [1940-2004], Obra Poètica 1959-1983, Empúries, p. 16). Tot resta dit. Solament hi afegirem un aclariment: 'tudar' significa 'malmetre', 'deixar perdre'.

Els altres experts són els professionals de la nit. M’ho comentava aquest cap de setmana un d'ells. Era dins un 'after' amb quarto fosc incorporat. 'Ohu!', que diria aquell. Davant el negre Michelet, metre vuitanta, impecable vestit gris, barret fosc tapant-li els rissos i enyorança de la seva Sud-àfrica natal, i tot parlant amb la Lorena, noia 'guapa', 'pija' de la Bonanova que passeja la tristesa de 'novia' deixada amb la roba cara, però informal, em trobo, dalt d’unes plataformes passades de moda, tot capitanejant els transsexuals que dominen el local, la Susana, la gran Susana, veïna de Santa Coloma, però nascuda a Cali (Colòmbia). Feia temps que no la veia. Em diu 'mi marido', de broma, sempre de broma (i no tant de broma li aparto la mà). La Daniela es mou pel local mancada d’un amor que es pren a petites dosis d’MDMA, droga que llepa d’un plàstic com qui tasta sal. En pot prendre a peu de barra, sense necessitat d’anar al lavabo. No esperava trobar-me-la: és més d’entre setmana, aquesta. Parlem del Barça. La seva sentència és definitiva: 'Si la gent sortís més, no passarien aquestes coses. Passa com amb el festival porno de l’Hospitalet: els més desagradables són els qui vhi van en grup per primera vegada. Els 'guarros' autèntics, els que se saben els noms de les actrius, els habituals, no generen cap problema. A Canaletes hi havia pocs habituals de la nit'.

Com si no sabéssim, tots plegats, que l’autèntic desordre es troba a plena llum de dia. Com per a anar culpant les nits d'allò que hem tudat durant el dia. I què més.

andreu.barnils@partal.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet