Una fita més: entra en vigor el Tractat Internacional de Comerç d'Armes

Després de la ratificació --per part de cinquanta països-- de l'acord signat a la seu de Nacions Unides el 2 d'abril de 2013, avui entra en vigor el Tractat Internacional sobre el Comerç d'Armes (TCA). Un bon regal de Nadal per als milers d'organitzacions civils d'arreu del món que fa més de vint anys que lluitem per aquesta fita, i un bon primer pas per a desarmar el món pensant en les generacions futures.

És la primera vegada en la història de la humanitat que ens proposem de regular un comerç fins ara totalment opac, exempt de lleis i absolutament discrecional: un país s'ha de doblegar a les normes internacionals per exportar fruita, maquinària o jerseis, de les quals se sap la procedència i el camí que segueixen (la traçabilitat) entre la fabricació i el comprador. Però fins ara es podien amagar les xifres reals de fabricació i d'exportació-importació d'armament, vendre a règims que no respecten els drets humans o mitjançar en un negoci de la mort entre un possible país fabricant i un país comprador.

Els impulsors del tractat, les organitzacions que som membres de la campanya 'Armes sota control', sabem que amb aquest pas no culminem el procés de control total de l'armament mundial, perquè no tots els estats del món l'han signat o ratificat (de fet, el van aprovar 155 dels 193 membres de Nacions Unides), perquè potser no es podran supervisar les noves armes, com els 'drones' o els robots armats, i perquè no s'hi preveuen sancions als països que no el compleixin. Però sens dubte és un pas de gegant en la lluita per a bastir un món més segur i en pau. Només cal fer esment de tres aspectes que hi donen un valor determinant.

En primer lloc, el tractat destaca els objectius de 'contribuir a la pau i la seguretat' i de 'reduir el sofriment humà', mitjançant la regulació de les transferències d'armes. Lligar l'una cosa amb l'altra és admetre que el mig milió de morts anuals per armes convencionals no són un fet inexorable, sinó fruit de la voluntat humana perversa.

En segon lloc, malgrat que no es preveuen sancions per als estats incomplidors, la pena de restar exposats al control públic i social, dels mitjans de comunicació, i la transparència de les operacions comercials d'armament impliquen una pressió molt gran per als estats signants. Això mateix ja ha passat amb els tractats anteriors contra les mines antipersona i contra les bombes de dispersió.

No pas menys important que això és el fet que aquest pas va en una direcció que difícilment es pot torçar. És un pas i prou, però en la bona direcció: tenim criteris per a mantenir registres i controls sobre fabricació d'armes, s'estableixen criteris de seguiment del tractat i s'inclouen possibles millores futures al text, si hi ha acord de tres quartes parts dels estats signants.

A FundiPau, que hem seguit intensament i de prop el procés diplomàtic per un tractat durant el període 2010-2014, hem comprovat com la indústria militar estava més que inquieta per aquesta aprovació. Un senyal clar que anem bé.

Des del moviment per la pau continuarem treballant per desmilitaritzar fins i tot les consciències, i des d'ara amb una nova tasca: el seguiment i vigilància d'aquest tractat.

Xavier Masllorens és el president de FundiPau

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Un bon primer pas per a desarmar el món pensant en les generacions futures.

És la primera vegada en la història de la humanitat que ens proposem de regular un comerç fins ara totalment opac, exempt de lleis i absolutament discrecional.