Opinió
-
El treball domèstic de les nenes al món
Maria Àngels Viladot
09.12.2013
-
'L'amenaça fatxenda contra l'escola de Xàtiva fóra intolerable en un país democràtic'
Albert Dasí
07.12.2013
-
Madrid, Ciutat Sol, ciutat paràsit, forat negre
Eugeni Casanova
07.12.2013
-
Alfred Bosch: Els catalans hem de fer nostra la lliçó de Mandela
Alfred Bosch
05.12.2013
-
Carlos Slepoy: 'A l'estat espanyol hi ha hereus biològics i ideològics del franquisme enquistats'
Carlos Slepoy
05.12.2013
-
Del trencament constitucional unilateral al sí a la sobirania
Teresa Mira i Enric de Vilalta
03.12.2013
-
Si continuem, el canvi és imparable
Gerard Fullana
02.12.2013
-
El llibre escocès de la persuasió
Meritxell Ramírez
29.11.2013
-
La mentida com a estructura d’estat
Eugeni Casanova
26.11.2013
-
Enric Nomdedéu: 'Després de Carlos Fabra en cauran més'
Enric Nomdedéu
25.11.2013
-
Volem Canal 9, volem TV3
Acció Cultural del País Valencià
23.11.2013
-
El sexe comú
Lluís de Yzaguirre
21.11.2013
-
L'home de la jaqueta de cuir
David Figueres
19.11.2013
Lluís Llach
16.01.2012
Lluís Llach: 'Manuel Fraga va ser un feixista'
En Manuel Fraga Iribarne va ser un feixista responsable, amb la seva signatura solidària amb els ministres d'en Franco, d'uns quants assassinats polítics pels quals mai no va demanar perdó, ni mai se li han demanat responsabilitats ni polítiques ni penals.
En temps de la transició va ser culpable directe de fets luctuosos com els de Vitòria (5 morts i desenes de ferits en un metrallament d'obrers indefensos a la sortida d'una església), pels quals tampoc no va demanar mai perdó ni tampoc se li va demanar responsabilitat política o penal. Sembla que va tenir el mèrit de transformar la dreta casernària espanyola en una dreta cavernícola espanyola.
No seré pas jo qui li ho agraeixi. Gràcies a això, i al fet que no hi va haver ruptura amb l'antic règim --i ell n'és prova documental--, se li va permetre de participar en la redacció de la constitució espanyola, i n'hi ha que pensem que encara paguem peatge.
En termes més polítics, ell és un dels responsables que el centre-dreta espanyol no tingui gens de transcendència en el panorama polític actual i que tot l'espai conservador sigui representat pel Partit Popular, una dreta extrema en postulats i accions.
Respecte de Catalunya i dels Països Catalans, ha tingut sempre una actitud més que bel·ligerant pel seu immaculat 'amor a Espanya' --a aquestes alçades ja no cal comentar res. Segurament que el seu déu el deu haver agafat confessat i tampoc no li demanarà cap responsabilitat. Escarnis de mal empassar. Això sí, que descansi per sempre.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015












