Opinió
-
Xavier Folch: 'A la història del nostre país hi ha dos editors essencials i ell n'és un'
Xavier Folch
09.01.2014
-
Les kurdes de París i la credibilitat d'Europa
Quim Arrufat
09.01.2014
-
Straight from the source—in English
Liz Castro
07.01.2014
-
Expliquem-nos en anglès
Liz Castro
07.01.2014
-
La tornada d'un Elx amb autoestima
Antonio Franco
05.01.2014
-
Catalunya, un pilar imprescindible de l'OTAN
Àlex Calvo i Pol Molas
04.01.2014
-
Gerard Horta: Ja n'hi ha prou. El 10 de novembre de 2014 proclamarem la independència als carrers
Gerard Horta
02.01.2014
-
Ara toca segrestar la història
Eugeni Casanova
28.12.2013
-
9-N: La Vanguardia o l’ús ideològic d’una enquesta
Miquel Almirall
25.12.2013
-
Ona Mediterrània torna la veu als mallorquins
Tomeu Martí
23.12.2013
-
GESOP intenta justificar la portada d'El Periódico
Miquel Almirall
22.12.2013
-
Haurem de tornar a avortar en la clandestinitat
Betlem Cañizar
20.12.2013
-
M. Antònia Font: 'Els llaços es mantindran fins al darrer alè'
Maria Antònia Font
18.12.2013
Andreu Barnils
03.06.2014
La cara lletja del rei d'Espanya
Quan Juan Carlos I tenia divuit anys, el 1956, el seu germà va aparèixer mort d'un tret de bala. El comunicat oficial de l'ambaixada espanyola va ser aquest: 'Mentre sa Altesa l'Infant Alfons netejava un revòlver aquella nit amb el seu germà, es va disparar un tret que va tocar-li el front i va matar-lo al cap de pocs minuts. L'accident es va produir a les 20.30, quan l'Infant havia tornat del servei religiós de Dijous Sant, en el transcurs del qual havia rebut la santa comunió.'
El comunicat oficial amagava un detall. Va ser Juan Carlos qui va matar el seu germà. Es va saber dies més tard a través de la premsa italiana, que desmentia la versió oficial. Ara sembla que va ser un accident involuntari, però el fet és que no hi ha hagut mai judici per aclarir els fets. Fa poc el canal de televisió nord-americà Discovery Channel va dedicar un capítol sencer a aquest episodi. Una hora sencera, estil americà i amb l'inefable Ansón doblat... a l'espanyol. Una joia.
Quan Juan Carlos I té quaranta-tres anys el coronel Tejero fa un intent de cop d'estat al Congrés dels Diputats espanyol. El famós 23-F. El rei apareix per la televisió i fa aquest discurs. Tot un comunicat oficial. Però torna a haver-hi un petit detall que el comunicat amaga: és el rei qui havia començat aquell cop. Hi ha un llibre que ho va explicar molt abans que Cercas o Pilar Urbano, 'Un Rei cop per cop', escrit fa més de deu anys pel grup de periodistes Patrícia Sverlo. Una altra joia. Grandiosa joia sobre la vida del rei d'Espanya.
Quan Juan Carlos tenia seixanta-tres anys el president Bill Clinton va indultar Marc Rich, un dels homes més perseguits per l'FBI. Multimilionari, corrupte i fugitiu de la justícia nord-americana. L'indult va ser un escàndol nacional. Quatre persones van intercedir en favor de Rich: la seva ex-dona, el primer ministre d'Israel, l'ex-cap del Mossad (Rich havia col·laborat amb els serveis secrets) i el rei d'Espanya, Juan Carlos I. El rei intercedint a favor de criminals multimilionaris cercats per l'FBI. La notícia --de The Economist-- explica al darrer paràgraf l'indult, i és també una joia. Tota sencera.
Hi ha més joies sobre el personatge. Hi ha una entrevista on un jove Juan Carlos I elogia Francisco Franco; un reportatge alemany que demostra la simpatia d'un madur Juan Carlos I pels colpistes del 23-F; l'article al New York Times sobre la fortuna del vell monarca, que el diari xifra en uns 2.300 milions de dòlars; un reportatge televisiu francès sobre les dificultats de la premsa espanyola per a informar lliurement de la monarquia; o la mai prou comentada entrevista amb el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, en què explica els crits i la mala educació del rei en una trobada. Es veu, explica l'home, que el rei estava furiós amb el procés català. Molt furiós. 'Em pensava que m'agafava de les solapes', va dir Esteve.
Tot plegat, la cara lletja del rei espanyol, que també inclou la cara lletja de la premsa. Aquesta notícia d'ahir del Daily Mail diu que el rei Juan Carlos ha tingut mil cinc-centes amants, Lady Di inclosa. Home, vols dir?
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015












