Opinió
-
Xavier Folch: 'A la història del nostre país hi ha dos editors essencials i ell n'és un'
Xavier Folch
09.01.2014
-
Les kurdes de París i la credibilitat d'Europa
Quim Arrufat
09.01.2014
-
Straight from the source—in English
Liz Castro
07.01.2014
-
Expliquem-nos en anglès
Liz Castro
07.01.2014
-
La tornada d'un Elx amb autoestima
Antonio Franco
05.01.2014
-
Catalunya, un pilar imprescindible de l'OTAN
Àlex Calvo i Pol Molas
04.01.2014
-
Gerard Horta: Ja n'hi ha prou. El 10 de novembre de 2014 proclamarem la independència als carrers
Gerard Horta
02.01.2014
-
Ara toca segrestar la història
Eugeni Casanova
28.12.2013
-
9-N: La Vanguardia o l’ús ideològic d’una enquesta
Miquel Almirall
25.12.2013
-
Ona Mediterrània torna la veu als mallorquins
Tomeu Martí
23.12.2013
-
GESOP intenta justificar la portada d'El Periódico
Miquel Almirall
22.12.2013
-
Haurem de tornar a avortar en la clandestinitat
Betlem Cañizar
20.12.2013
-
M. Antònia Font: 'Els llaços es mantindran fins al darrer alè'
Maria Antònia Font
18.12.2013
Juli Peretó
12.02.2009
Darwin i Lincoln, dos-cents anys
El 12 de febrer de 1809 naixien Charles Darwin i Abraham Lincoln: el primer en una casa confortable i burgesa d'Anglaterra, el segon en una cabana al bell mig d'un bosc de Kentucky. Enguany comparteixen protagonisme: l'un com l'autor que més ha contribuït a la nostra visió secular de la naturalesa, l'altre com el gran alliberador dels esclaus i, per tant, l'iniciador d'una llarga i penosa carrera dels africans en Amèrica, un itinerari de reconeixement que culmina a la Casa Blanca. Ara els historiadors Adrian Desmond i James Moore revelen l'enorme pes que va tenir l'abolicionisme en algunes de les troballes fonamentals del naturalista anglès.
Les biografies de Darwin més celebrades (la dels mateixos Desmond i Moore del 1991, o la monumental, més de mil pàgines, de Janet Browne, que acaba de traduir al castellà la Universitat de València) ens mostren el savi de Down House com un home marcat pel pensament malthusià i la revolució industrial victoriana, fill privilegiat de la puixança de l'imperi britànic. Tot això és cert: el Beagle havia de completar la cartografia de l'Amèrica del Sud i Darwin, per pura casualitat, acabà essent un naturalista que sabé treure un profit insospitat de l'aventura imperialista. D'una altra banda, ja tornat a Anglaterra, la noció de selecció natural li vingué llegint l'Assaig sobre el principi de la població de Robert Malthus. I no és menys cert que el progressista correu victorià li permeté, des de la soledat de Down House, d'establir contacte amb quasi dues mil persones. Es conserven 14.500 cartes que són el testimoniatge d'una impressionant xarxa que implicava, amb la mateixa naturalitat, tant membres de societats científiques com socis dels clubs columbòfils.
La tesi central del llibre Darwin's sacred cause (Allen Lane, 2009) és que les idees abolicionistes que Darwin va mamar en la seua pròpia família, l'influïren en el seu treball naturalista tant com el viatge del Beagle i la lectura de Malthus. Els industrials de la ceràmica Wedgwood, amb qui els Darwin practicaren l'endogàmia durant generacions (Charles es casà amb una cosina seua, Emma Wedgwood) hi eren obertament compromesos: dissenyaren un camafeu sobre l'emblema de la Society for the Abolition of Slavery, un esclau agenollat i encadenat amb el lema Am I not a man, and a brother?, que fou tot un èxit de propaganda, com assenyalen Òscar Barberà, Rosa Giner i Vicent Miralles en el suggerent article 'Darwin als quioscos' (Mètode, número 60). La fauna de les Galápagos, els fòssils dels mamífers gegantins sud-americans o l'angoixa malthusiana il·luminaren el pensament de Darwin i això ha estat explorat amb tot detall. Desmond i Moore ara treuen punta de l'horror nauseabund que sentia Darwin quan sentia els crits dels esclaus torturats al Brasil.
És innegable: Darwin i Lincoln han tingut un efecte pertorbador en la ment humana. Quan van nàixer, el 1809, el dogma revelat imperant era la verticalitat de la natura: tot és jeràrquic, hi ha éssers superiors i éssers inferiors i, dintre els humans, també n'hi ha de superiors i d'inferiors. Quina millor justificació de l'esclavitud? En l'escorcoll de cartes i apunts es descobreix com el pensament abolicionista, en lluita contra aquest dogma en l'àmbit de les societats humanes, es va estendre a tota la natura de la mà de Darwin: l'escala jeràrquica és un mite, un miratge sense cap fonament real. Tots som parents, tots derivem d'antigues formes i aquestes, d'unes altres de més primitives, seguint una genealogia ininterrompuda que ens porta a l'origen mateix de la vida. La metàfora de l'arbre de la vida fou aplicada per Darwin als humans amb tot el rigor i la coherència en una obra posterior, L'origen de l'home. Per això, la utilització del darwinisme per a justificar el racisme fou una manipulació ideològica repugnant.
Darwin hagué de canviar les seues concepcions sobre l'origen de la complexitat biològica: un ull no era el resultat del designi diví, sinó de l'adaptació per selecció natural. Li calia, per tant, rebutjar allò que havia après en les amenes lectures de la teologia natural. Tanmateix, les seues pròpies indagacions el portaren a un esquema global de la natura i de l'origen de la biodiversitat plenament compatibles amb els seus ideals abolicionistes. Lincoln, en el territori polític i jurídic, i Darwin, movent-se per les frondositats de l'arbre de la vida, canviaren el món per sempre.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015











