Opinió
-
Quatre preguntes sobre Ucraïna
Lluís Caelles
01.02.2014
-
The Nationalisms that are to blame
Joan B. Culla
31.01.2014
-
Un full de ruta per a l'audiovisual
Francesc Felipe
29.01.2014
-
Joachim i el reciclatge de llibres
Carlota Torrents
29.01.2014
-
Crida de l'escriptor ucraïnès Iuri Andrukhòvitx als ciutadans europeus
Iuri Andrukhòvitx
28.01.2014
-
Fa setanta-cinc anys, un tret al front
Eugeni Casanova
26.01.2014
-
La desglobalització valenciana: català, zero
Marc Pallarès
25.01.2014
-
'Si ara no tenim de mil gigues en amunt som incapaços de fer res'
Albert Lozano
24.01.2014
-
Siau, Rosell!
Kevin Williams
24.01.2014
-
L'error d'ignorar el factor valencià
Rosanna Cantavella
24.01.2014
-
Farewell, Sandro Rosell, aka “We knew ye all too well, yet not at all”
Kevin Williams
24.01.2014
-
La visita de Maroni a Barcelona. Informació i propaganda
Gennaro Ferraiuolo
23.01.2014
-
La visita di Maroni a Barcellona. Informazione e propaganda
Gennaro Ferraiuolo
23.01.2014
Jordi Domingo
26.02.2015
La sanció al jutge Vidal és un retorn accelerat al franquisme
La sanció contra Santiago Vidal és un fet molt greu que confirma els passos endarrere que fa Espanya des de fa uns quants anys. És un retorn al franquisme absolutament accelerat, sense que ningú hi posi fre. Demostra que, juntament amb totes les lleis que s'han anat fent (com aquesta última amb l'assignatura de religió), tot va enrere a passes gegantines.
La sanció contra Santi Vidal és una ignomínia. Per primera vegada se sanciona un jutge que treballa puntualment i amb exquisidesa. Deixant de banda que hom pugui estar d'acord amb les seves resolucions judicials i les seves opinions personals, és evident que és un jutge reconegut pel compliment meticulós de les seves obligacions. Em consta que el Consell General del Poder Judicial no li ha trobat cap sentència —entre milers que n'ha fet— que contingui cap element irregular o que subverteixi la constitució. La llei l'obliga a fer complir la constitució en l'exercici de les seves funcions i a dictar sentències d'acord amb la seva independència. Independència com més va més difícil de trobar en el camp de la justícia.
Els poders legislatiu, executiu i judicial són cada vegada més barrejats, a l'estat espanyol. Els estaments judicials estan comandats pel poder executiu i això és un incompliment flagrant dels principis democràtics. Repassar les decisions judicials de determinats tribunals d'estat els últims anys és escandalós.
Santiago Vidal és un home que ha complert estrictament la llei. Que en el temps de lleure faci exercici de la seva llibertat d'expressió és un dret constitucional. El poder judicial el tracta d'una manera completament diferent de com tracta els magistrats i jutges que sí que estan al servei dels partits dominants de la política espanyola. És esperpèntic, com ho és aquesta comparança: Pasqual Estivill, condemnat pel gravíssims delictes de prevaricació i detenció il·legal, va ser inhabilitat per sis anys i ara Santiago Vidal l'inhabiliten per tres anys sense haver fet res.
Què passarà ara? El jutge Vidal ja va anunciar que portaria el cas al Tribunal Suprem i, si calia, al Tribunal de Justícia Europeu. Així doncs, la batalla jurídica hi serà. Ell l'ha promesa i la durà fins al final. I hi haurà joc, especialment a Europa. Però sabem que això serà llarg. No parlem d'una resolució d'aquí a sis mesos. Això durarà anys. Mentrestant, ell restarà suspès tres anys de les seves funcions. No podrà exercir la seva professió mentre no hi hagi una resolució europea. En el futur serà restablert al seu lloc. O pot ser que ja siguem un país independent i es pugui incorporar a la justícia catalana...
Tot això, al final, demostra que hem de marxar d'Espanya tan aviat com sigui possible. Perquè això no té solució. La gent que pensa en el federalisme i en Podem s'enganya. Hi ha una dreta a Espanya que és cavernícola, ultradretana i franquista. I la dreta que no ho és tant, al final acaba fent el mateix que aquests. És un problema que no té solució ni a curt termini ni a termini mitjà. Evidentment que a Catalunya també tenim i tindrem una dreta criticable que de vegades és corrupta i que cal foragitar, però no és ni de bon tros, ni serà mai, com aquesta dreta espanyola que hem d'aguantar avui.
Jordi Domingo, advocat.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015












