Opinió
-
Manchester City vs Barça, aka “The biggest, most giantest match EVER!”*
Kevin Williams
18.02.2014
-
They're going to kick us out of the EU? We'll be the Norway of the Mediterranean
Alfred Bosch
18.02.2014
-
Que ens fan fora de la UE? Serem la Noruega de la Mediterrània
Alfred Bosch
17.02.2014
-
Carta oberta als empresaris alemanys signants de la 'Declaració de Barcelona'
Thomas Spieker
17.02.2014
-
Alpha Pam: morir a Mallorca pel fet de ser un africà pobre
Gerard Horta
17.02.2014
-
La llarga nacionalització dels sefardites
Joan Pérez i Ventayol
15.02.2014
-
Potser no ens n’adonem, però és una autèntica involució democràtica
Jordi Domingo
12.02.2014
-
Cap al cul-de-sac
Albert Pont
12.02.2014
-
Camilleri a Barcelona (i 2): després
Pau Vidal
11.02.2014
-
L'endofòbia i la ultradreta espanyola
Lluís de Yzaguirre
10.02.2014
-
Preguntes sobre una 'mort natural'
Pernando Barrena
08.02.2014
-
Una màfia mediocre i parasitària
Ferran Suay
04.02.2014
-
Camilleri a Barcelona (1): abans
Pau Vidal
03.02.2014
Josep Maria Cadena
14.11.2011
Josep Maria Cadena: 'Tenia un fortíssim esperit de servei'
Pernau va ser durant tota la seva trajectòria humana i professional un exemple d'entrega i d'honradesa. Va passar per diferents diaris i va tenir una activitat molt notable en l'estructuració del modern periodisme a Catalunya. I també va tenir un paper molt rellevant, a través de la Federació d'Associacions de la premsa d'Espanya, que va presidir, en el procés de recuperació del prestigi d'una nova era d'informadors. Entre altres coses, va promoure el codi deontològic de la professió a Catalunya. I la creació del Consell de la Informació, que ell va presidir. I premis: Creu de Sant Jordi, Ciutat de Barcelona, Ortega i Gasset, etc.
Per ell, tots aquests reconeixements no eren una glòria, encara que ho fossin, sinó una exigència més en la seva feina de servei als altres. Dins de les redaccions era un personatge especial. Vam coincidir al Diari Barcelona. Parlava molt i amb tothom. Tenia una gran capacitat per parlar sempre amb tots els periodistes del seu diari. I ho feia amb rigor, però a la vegada amb alegria i somrient. Era difícil veure-li mala cara quan parlava amb un redactor. Jo, amb ell, havia tingut grans converses en plena redacció, en les quals combinàvem rigor amb ironia, cosa que sovint impressionava i estranyava més d'un redactor.
Ell era un mestre per a la professió i un mestre de la manera de fer que tots els periodistes tenim l'obligació de seguir per exercir el nostre ofici. Tenia un fortíssim esperit de servei. I mai no el va perdre. Ens vam conèixer l'any 1956: ell acabava i jo començava a l'escola de periodisme. De seguida m'hi vaig adherir per la manera com actuava en uns moments molt difícils per la professió. Els diaris d'aleshores eren, sobretot, corretges de transmissió del poder. Però ell, malgrat tot i malgrat el moment, no ho va fer mai.
En opinió personal meva hi ha, en l'àmbit del periodisme, dues personalitats que m'han marcat del tot. I totes dues ens han deixat: Josep Faulí, amb qui vaig compartir el llançament del diari Avui, i Josep Pernau, amb qui vaig compartir molts anys tasques de premsa diària i de direcció tant al Col·legi de Periodistes com al Consell de la Informació. Com a periodista he conegut molta gent i moltes personalitats. Però de persones que sàpiguen estar al seu lloc sempre, n'he trobades poques. I Pernau Faulí eren d'aquestes.
En definitiva, la mort de Pernau és una gran pèrdua per tots nosaltres, tant per als amics com per a la professió sencera. Però també ha de servir d'estímul. Tots podem ser Pernaus si ens ho proposem. Només hem de tenir clar que el nostre ofici no serveix per aprofitar-se de res o de ningú, sinó per donar un servei a la societat. Si fem això, cadascú dins el seu àmbit i la seva categoria, complirem el deure que ens pertoca.
Josep Maria Cadena, periodista, secretari general del Consell de la Informació
(Comentari recollit via telefònica per la redacció de VilaWeb)
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015












