Opinió
-
Three branches that cannot be severed
Pere Gendrau
14.05.2014
-
One match, for everything, aka “Deserves got nothin’ to do with it”
Kevin Williams
14.05.2014
-
Ucraïna, trinxera europea
Erika Casajoana
14.05.2014
-
Tres branques que no es poden serrar
Pere Gendrau
14.05.2014
-
El PP fa l'aleta
Amadeu Carbó
12.05.2014
-
What is this, Minister?
Pilar Rahola
11.05.2014
-
Els valencians, sols davant el perill?
Rosanna Cantavella
06.05.2014
-
El turista Jorge Cañas a l'illa Robinson Crusoe
Lluís de Yzaguirre
05.05.2014
-
Nazis o jueus: les acusacions anticatalanes al llarg de la història
Joan Pérez i Ventayol
04.05.2014
-
La policia espanyola, ara com durant el franquisme
Josep Cruanyes
03.05.2014
-
'Mozos'
Pau Vidal
01.05.2014
-
Dani Alves and the perfect gesture, aka “Your stupidity is soooo tasty!”
Kevin Williams
29.04.2014
-
PP: Been there, did that
Francesc-Marc Álvaro
28.04.2014
Martí Estruch Axmacher
25.11.2011
Martí Estruch: 'Montserrat Figueras, el misteri i la màgia de la música'
Hi ha veus que tenen el do d’arribar molt endins i la de Montserrat Figueras era una d’aquestes. No és només la veu, és clar. Hi ha també una mirada, una actitud i uns gestos que embolcallen aquesta veu i la transporten als racons més profunds de l’ànima i activen mecanismes incomprensibles des de la pura racionalitat. És el misteri i la màgia de la música.
Recordo perfectament un concert a Santa Maria del Mar, en què la Capella Reial de Catalunya celebrava el vintè aniversari amb la interpretació del Llibre vermell de Montserrat. Era l’any 2007. La Capella Reial, dirigida per Jordi Savall, sonava amb la vitalitat i la precisió a la que ens té (mal)acostumats, mentre la veu de Montserrat Figueras ressonava sublim entre les voltes de la basílica. Són moments que no es poden retenir però resten impresos per sempre a la memòria, com també ho fan les seves interpretacions del Cant de la Sibil·la.
La combinació de saviesa musical, sensibilitat i expertesa entre Montserrat Figueras i Jordi Savall era extraordinària, una suma exponencial. Com s’escau sovint, l’aportació femenina potser passava més desaparcebuda, però estic convençut que era igual de sòlida. La tasca de recerca i recuperació de música antiga que han dut a terme plegats, de manera apassionada i metòdica, és un luxe per a un país com el nostre. El prestigi i reconeixement internacional de conjunts com Hespèrion XX, la Capella Reial de Catalunya i Le Concert des Nations, a més del segell discogràfic Alia Vox, han situat Catalunya a la primera divisió mundial.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015












