betera.html

SITUACIÓ

OLOCAU (Camp de Túria), situat als contraforts occidentals de la Serra Calderona, al marge esquerra del barranc de Carraixet i a sota de la paret del Maimó. És a 269 m. sobre el nivell del mar. Es troba a 30 km. de la ciutat de València, a 10 de Llíria, a 15 de Bétera i a 17 de l'eixida de l'autopista del Mediterrai. El terme municipal, 39,62 km2, actualment té més de 300 hectàrees ocupades per urbanitzacions (Pedralvilla, la Lloma, els Puntals...), que constitueixen l'assentament d'una important zona de segona residència. A l'extrem septentrional, sobre un tossal que separa el terme de Marines, es poden veure les runes del castell del Rel. Basa la seua economia en el turisme rural (la qualitat paisatgística de la zona hi contribueix en gran mesura). Ací, la Serra Calderona i el Carraixet composen un ecosistema molt ric: vegetació fauna, geologia...

BREU REFERÈNCIA HISTÒRICA

L'alqueria musulmana de Pardines, que figura al llibre del Repartiment de Jaume I, es transformaria el 1398, amb la creació del vincle de la Baronia d'Olocau per Antoni de Vilaragut i Visconti, en l'actual vila d'Olocau. Cap de la Baronia i després Comtat, la seua història va paral·lela a la del llinatge Vilaragut.

Monuments i llocs d'interés

1 EL PUNTAL DELS LLOPS Situat a 427 m. d'altitud, és un dels poblats ibèrics valencians millor conservats i estudiats després de les excavacions i la restauració de 1988.
2 CASTELL D'OLOCAU O DEL REL DE VILARAGUT Antiga fortificació musulmana, al segle XI, l'àrab Ibn Alqama l'anomena Hisn-al-Uqab. La «Crònica General», quan parla de la seua conquesta pel Cid, en diu «Haznahocab», i després, amb el «Repartiment» de Jaume I, s'anomenarà ja Olocau.
3 TORRE I CASA DE LA SENYORIA A la part alta del poble destaca una torre del segle XIII i la casa de la Senyoria.
4 L'ESGLÉSIA PARROQUIAL La primera fundació de l'església de Santa MAria d'Olocau fou l'any 1394, d'aquesta època és la imatge que conserva el Museu de la Catedral de València. En el segle XVIII van construir una nova església, l'actual, que conserva unes pintures murals de principis del XIX prou interessants.
5 FONT DEL FRARE Construïda al segle XVIII pel comte Diego de Fenollet al fons d'una vall de velles garroferes, molt prop del poble (hi ha un itinerari preparat per accedir-hi). Pel camí hi ha restes d'un arc corresponent a un aqüeducte romà: l'Arquet.
6 FONT DE LA SALUT Als peus de la Penya d'Alí-Maimó, de fàcil accés fent un passeig, i a sobre mateix del poble.
7 FONT DE LA CARRASCA I PARC MUNICIPAL Font d'aigües medicinals i de brollar permanent, mai no l'han afectat les sequeres. Actualemnt voltada dels jardins que conformen el parc municipal.
8 LA PENYA D'ALÍ-MAIMÓ I LA COVA DEL CAVALL És la muntanya que tanca el rerefons del poble. Fins i tot, els dies clars, pot contemplar-se des del pont de laplaça Amèrica de València. Al seu cim hi ha la Cova del Cavall, santuari dels moriscos valencians, i, al seu interior, restes de ceràmica.

VISIONS LITERÀRIES

OLOCAU
Túmul de pols, de terrosa memòria.
Exasperat o socarrat de llum.
Sona el barranc reiterades lliçons.
MArge convuls, de dicció agitada!
Dia, cançó, hora de roba estesa!
Em moriré entre les pedres soltes
i guaitaré les cames que m'estime.
Un despenjat univers de la llum.

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
MURAL DEL PAÍS VALENCIÀ

«El Tirant a OLOCAU»
Ferran Zurriaga
«Tirant lo Blanc» apareix editada en el moment de màxim esplendor de la literatura catalana, en els anys que València és la ciutat més important de la Corona d'Aragó.
L'autor del Tirant, Joanot Martorell, era un cavaller de la noblesa rural valenciana. La seua família estava establerta a Gandia, on posseïa diferents senyorius. Una època on els cavallers realitzen nombroses bregues i duels, unes d'honor, d'altres per interessos més materials. Per convocar a la lluita, enviaven «Cartes de Batalla», on explicaven les raons del combat, les acusacions i les característiques d'aquell. De Joanot se'n conserven algunes, i una d'elles ens és de molta ajuda per assegurar que el Tirant va ser a Olocau.
En la lletra de batalla del 25 de juny de 1437, apareix com a testimoni un amic de Joanaot que és Jaume de Vilaragut. Però, qui era aquest Jaume?
Segons alguns documents de l'època, podem assegurar que Jaume de Vilaragut és fill de Ramon de Vilaragut i Mercer, II baró de la Vall i Honor d'Olocau, conegut com l'Antich. És el segon fill del baró, i els seus germans són Antoni, l'hereu anomenat també «El Caçador» i III baró d'Olocau, JOan, que serà cavaller de l'Hospital i lloctinent de l'Ordre a l'illa de Rodes, i les quatre germanes, Joana, Marquesa, Sibila i Leonor.
Tots ells passen llargues temporades al castell d'Olocau, conegut després de la restauració dels Vilaraguts com castell del Real de Vilaragut. Allà solien reunir-se la família amb d'altres cavallers, per caçar en els boscos que omplien gran part de les nostres terres. El baró era «Caçador Major del molt Alt senyor Rei d'Aragó», aleshores el rei Alfons el Magnànim.
Jaume de Vilaragut es va dedicar, ja que no era l'hereu, a atacar turcs i genovesos, enemics permananents de la Corona d'Aragó, amb una galera ‹nau típicament mediterrània que, malgrat tenir veles, era accionada per rems.
El 1441, Jaume de Vilaragut manava de quatre galeres del rei de Xipre, i va intentar apoderar-se de la ciutat de Famagusta, aleshores possessió genovesa.
El 1444, participà en l'atac i la captura de la nau «Doria», considerada la més important de Gènova, que des d'Alexandria portava armes i provisions als turcs que fondejaven a la badia de Rodes.
El 1446, la seua galera fou capturada pel Gran Caramany, nom dels emirs d'Anatòlia, actual Turquia, que l'envià a la presó d'Alexandria, perquè fóra presoner del Soldà del Caire. Solamewnt hi va estar tancat dos dies i set hores, perquè es va escapar amb d'altres presoners.
De segur que totes aquestes aventures seren contades per En Jaume de Vilaragut al seu amic Joanot Martorell. Com diuen Martí de Riquer i Mario Vargas Llosa:"En aquest concís resum de la moguda biografia de Jaume de Vilaragut, el lector del Tirant creu que llegeix una síntesi d'alguns episodis de la novel·la. [...] L'íntima amistat que unia el corsari valencià amb l'escriptor, pressuposa que aquell informaria el novel·lista de les guerres i les aventures d'Orient.."

Concloem, doncs, que si les aventures de Jaume de Vilaragur són motiu d'inspiració de la novel·la de Joanot Martorell, qui pot negar ara, als nostres veïns, que el Tirant no va ser a Olocau?

Caldrà llegir atentament la novel·la i descobirir entre tantes aventures i viatges del protagonista, aquelles de semblants a les viscudes per Jaume de Vilaragut, cavaller valencià, que va viure alguns moments de la seua vida a les nostres muntanyes, sient fill del llinatge dels Vilaragut d'Olocau.

ITINERARIS PELS CAMINS I SENDES D'OLOCAU

Els itineraris d'Olocau estan preparats perquè el visitant puga gaudir del paisatge i dels voltants del poble: el Carraixei i la Serra Calderona.
Són itineraris per fer a peu i conèixer i descobrir la riquesa de les nostres muntanyes. Alhora, pretenen motivar el respecte i l'estima per la natura, tot conservant-la i protegint-la. A més a més, els itineraris són també una activitat esportiva de vella tradició entre nosaltres, com és l'excursionisme. Tots els itineraris estan senyalitzats, solament cal seguir les indicacions que trobareu.

N'existeix una guia didàctica que podeu demanar a l'Ajuntament d'Olocau (96-2703011), o al Centre de Documentació de la Serra Calderona (cal demanar informació a l'Estanc, al carrer Major).

€Alguns dels itineraris que podeu fer:

1.	Font de la Salut	1/2 hora	Pla
2.	Font del Frare	1 hora	Pla
3.	Llit del Carraixet i Bassa de l'Amara	1 hora	Pla
4.	Puntal dels Llops	2 hores	Pendent
5.	Penya d'Alí-Maimó i Cova del Cavall	2 hores	Pendent
6.	Castell del Rel	4 hores	Pendent
7.	Estret i barranc dels Lladres	3 hores	Pla
8.	Sentig	4 hores	Pendent