UNA CASA VIVA:LA CASA DE LA SENYORIA D'OLOCAU
Una casa viva: La casa de la Senyoria d'Olocau. Una exposició entorn del passat en la vida dels habitadors d'aquest edifici.

EL CASTELL O CASA DE LA SENYORIA DEL COMTAT D'OLOCAU
Dir a Olocau "El Castell" es anomenar popularment el conjunt monumental de la casa pairal dels Comtes d'Olocau. Consta d'un edifici central, la casa senyorial; la resta son els cellers, trulls , l'almàssera i una torre àrab amb posteriors restauracions medievals.
La part mes primitiva del conjunt es la torre del segle XIII, que correspon a l'alqueria de Pardines, lloc existent en el moment de la conquesta de Jaume I, que formava part del terme del Castell d'Olocau, actualment mes conegut com castell del Rel.
El 23 d'agost de 1398, el primer baró de la Vall d'Olocau, Antoni de Vilaragut i Viscontí, vinculà aquestes terres al seu llinatge. Anys després, el 1628, li seria concedit el títol de Comte d'Olocau a un descendent seu: Joan de Vilaragut i Sanç.






LA CASA DE LA SENYORIA
La primera referència documentada que els Vilaraguts han construït una residència al voltant de la torre es de l'any 1493, quan el baró Ramon de Vilaragut i Pardo de la Casta pren possessió d'ella: "Congregats en el dit lloch de Pardines, donant la dita casa del Senyor, es la porta de l'església del dit llochŠ" Aquesta casa serà el centre administratiu i de recollida dels delmes que els vassalls han d'entregar al senyor. Amb el temps, la casa es convertirà en el palau senyorial del Comtat d'Olocau, format per l'actual Olocau, Marines, Gàtova, Olla, Torres, La Garrofera i Pitxiri. Abandonant els Vilaraguts la residència habitual al castell del Rel o castell d'Olocau. En aquest moment el lloc de Pardines va passar a dir-se Olocau.







ELS VILARAGUTS
El palau medieval de la Senyoria va aconseguir el màxim d'esplendor amb el segon comte d'Olocau, En Jordi Sans de Vilaragut, creat marqués de Llanera (1650), casat amb Agnès de Lima i Abreu, sisena comtessa de Regalados, que habitaren llargues temporades a Olocau i hi celebraren les noces de Margarida de Vilaragut i Castellví amb Dídac de Fenollet i Albinyana, cavaller de Xàtiva, el 6 de juny de 1628.












ELS FENOLLET
El 1787 el palau es malmet per causa dels terratrèmols de principi de segle i la torre mig quedà enfonsada. Aleshores pren possessió del Comtat, En Dídac de Fenollet i Vallterra de Blanes, que, el 1796, va manar de fer un nou edifici separat de la torre, segons ens recorda una làpida situada a la portalada. L'edifici va ser reformat el 1805, pel mestre d'obres de Llíria, Miquel Vergara, d'acord amb el manament de la comtessa viuda d'Olocau, Na Sinforosa Crespi de Valldaura, que hi residí habitualment durant l'estiu -de juny fins que passava la festa del Rosari, que se celebrava el primer diumenge d'octubre- acompanyada del seus fills: Pasqual Vicent, Dídac i Mª de la Concepció de Fenollet i Crespí de Valldaura.










ELS CRESPÍ DE VALLDAURA
El 1871 mor el comte Pasqual-Vicent de Fenollet sense hereus directes, i aleshores va deixar d'hereva universal la seua neboda, Mª del Carme Crespí de Valldaura i Caro, filla dels comtes d'Orgaz i Sumacàrcer, resident a la ciutat de Palma i casada amb Josep Quint de Zaforteza i Togores, que va visitar ocasionalment Olocau. Així, a poc a poc, la casa va convertir-se en el casal dels apoderats -familia de Roc Romero i Puig- llauradors que portaven el cultiu de les terres del domini directe dels comtes.

ELS ZAFORTEZA
El 1902 la casa i les terres del domini directe del Comtat van passar a Marià Zafortesa i Crespí de Valldaura i la seua esposa, Àngela Lund. El 1918 els nebots d'aquests, Mateu, Josep i Dídac Zafortesa i Mussoles, residents a Palma, en van ser propietaris fins que, el 1959, la van vendre als fills i descendents del darrer apoderat, Lluís Romero i Bernad.

UNA FAMILIA D'OLOCAU: Els Romero
En 1864, el comte Pasqual-Vicent de Fenollet atorgà poder a Roc Romero i Puig per administrar les terres del Comtat i representar-lo davant les autoritats municipals d'Olocau, Marines i Gàtova. Roc Romero havia passat la seua infància com a criat en el convent de Portaceli, on l'havien ensenyat de lletra. També fou secretari dels municipis de la Vall d'Olocau. Casat amb Francesca Agustí Oliver, va instal·lar-se a la Casa de la Senyoria on viuria la resta de la seua vida.

El 1879, la comtessa, Mª del Carme Crespí de Valldaura, va atorgar poders a Lluís Romero i Agustí -fill de Roc Romero- per representar-la i administrar les terres del domini directe i les muntanyes, terres incultes i boscos d'Olocau, Marines i Gàtova, juntament amb el mas de La Garrofera. A la mort del seu pare, aquest va habitar la casa amb la seua família.
Mort Lluís Romero, els seus fills i hereus: Pep, Lluis, Màxim, Francesca i Cecília Romero Bernad, van portar endavant el cultiu de les terres. Cecilia Romero i el seu marit, Vicent Agustí, van habitar la casa, juntament amb els fills: Aurèlia, Josepa, Pilar, Vicenta, Vicent, Cecílio i Cecília . El 1959, la família, juntament amb els descendents de Màxim i de Francesca Romero, van adquirir les terres i la casa. Cecília Romero i el seu fill Vicent Agustí la van habitar fins el 1969.



1 Planta del primer pis

A: saló principal. B: sales. C: despatx. D: oratori. E: dormitoris. F: cambra sedera. G: cuina.
És la part noble de la casa. Utilitzada com a residència d'estiu de la família comtal. Tres amples sales, una a continuació de l'altra, cadascuna il·luminada amb un balcó que s'obri al Pla. Dues d'elles i el despatx tenen al pis un quadre de taulells pintats. La sala més noble presenta un cornisó motllurat i restes de la primitiva pintura. La cuina té dues llars, la vella d'estil aragonés i una altra d'estil d'Olocau.




2 Planta baixa

A: entrada. B: quadra. C: graner. D: almàssera. E: entrada als trulls. F: el Pla. G: corral del pou. H: torre. I: corral de la torre.
C. El graner fa 26,20 per 5 m. Té quatre finestrals i conserva la caldera de carbur que s'utilitzava per il·luminar la casa.
D. L'Almàssera, en molt mal estat. S'accedia per una portalada tallada en pedra, de les mateixes proporcions que la porta principal. Pel que sembla, el projecte originari destinava l'espai a capella.
E. Observeu la biga del xiprer . És l'espai per trepitjar el raïm i arreplegar el most. Cobert amb una teuleria que recolza sobre bigues motllurables. Durant el XIX el vi s'exportava a Nimes, per fer vi de missa. Alguns grafits dels murs són de l'època. Les monges encarregades del procés tenien ací una cambra.
F. El pati d'entrada a la casa, on era l'església vella d'Olocau. A la façana, una lapida de 1796 recorda l'obra del Comte Dídac de Fenollet.
G. Restes d'una bassa que recollia l'aigua de la font del Xiprer. El pou és de 1806. Observeu el frontó de la casa, amd dos òculs actualment tapats. El frontó té un cornisó motllurat de peces ceràmiques que representen elements classicistes.
H. Representa l'origen feudal del Senyoriu i Comtat d'Olocau. És una obra del XIII, utilitzada després com a nucli del palau medieval dels Vilaragut. Presenta tres plantes, dues amb volta de canó.
I. Antigament hi havia un jardí amb magraners i altres plantes, principalment malves. Rrstes de murs medievals, un pou o aljub a l'entrada de la torre i una font d'aigua procedent de la Salut.




3. Planta semi-soterrani

A: Bodega.
Coberta amb cinc voltes molt planes realitzades amb rajola i separades per arcs carpanells. Difícilment es poden trobar voltes com aquestes en l'arquitectura privada de les terres valencianes.