Opinió
-
La nissaga dels facinerosos
Joan Mir
24.01.2006
-
Despotisme sense il·lustració
Joan Mir
11.01.2006
-
La Guerra de l’Espanyol
Joan Mir
17.11.2005
-
Francesc Ribera 'Titot'
23.10.2005
-
L’incident
Joan Mir
19.09.2005
-
Mentides i drets
Francesc Ferrer i Gironès
25.08.2005
-
El preu de la llibertat
Xavier Montanyà
25.07.2005
-
Sexes al Cor
Miquel Maresma
11.07.2005
-
Sentís: mentiràs, però no enganyaràs
Xavier Montanyà
01.07.2005
-
No siguem monges
Xavier Montanyà
22.06.2005
-
Memòria de Manuel de Pedrolo
Enric Borràs
21.06.2005
-
L’analfabeta
Xavier Montanyà
17.05.2005
-
Escarbat bum-bum...
Xavier Montanyà
02.05.2005
Vicent Partal
29.01.2007
Polèmica a Unió
Aquest cap de setmana els joves d'Unió Democràtica de Catalunya, amb Assumpció Laïlla al capdavant, s'han plantat davant Duran i Lleida per qüestionar el seu propòsit de portar CiU al govern d'Espanya, si és que Zapatero ho considera convenient. Duran s'hi va enfadar molt, segons les cròniques, i va recordar als seus joves que ell, quan va a l'estranger, es qualifica de 'espanyol', actitud en la qual no estan d'acord aquests joves. Per respondre a l'atac Duran va dir que Unió no havia de ser Esquerra, i és això que m'ha cridat l'atenció especialment.
Què vol dir que Unió no pot ser Esquerra? Vol dir que no pot ser un partit? Que no pot posar el triangle al seu símbol? Que no ha de tenir un president amb pocs cabells? Que no pot ser un partit democràtic? Que no pot ser un partit parlamentari? Que no pot ser un partit assembleari? Les preguntes són retòriques perquè, evidentment, allò que Duran volia dir, bàsicament, és que Unió no pot ser un partit independentista. I ho deia a uns joves que branden l'estelada, que han brandat sovint l'estelada davant seu mateix en força actes, i que es declaren independentistes. Que són independentistes.
No seré jo qui qüestionarà el dret de Duran a decidir si el seu partit pot ser independentista o no. Supose, en tot cas, que aquesta és una decisió que haurien de prendre tots els militants, però, és clar, l'opinió del màxim dirigent del partit és molt determinant. Ara, Duran no hauria d'enganyar-se: ser independentista no vol dir ser d'Esquerra Republicana, no necessàriament. És possible que, en el seu esquema mental, l'equació siga tan senzilla com això, i també és probable que la situació derivada del segon tripartit l'haja sumit en un estat de nerviosisme que el faça reaccionar exageradament. Hi té dret, hi insistesc. Però negar a uns companys del seu partit l'ambició que ell no té no impedirà pas que el debat sobre la possibilitat d'assolir més nivell d'autogovern cresca. També dins Unió.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015











