#15m, més que un toc d'alerta

En plena campanya electoral, ahir s'hi van esmunyir unes manifestacions imprevistes. Desenes de milers de manifestants, bàsicament joves, es van aplegar en moltes ciutats, agrupats darrere una etiqueta de Twitter, #15mani, però sobretot darrere un desencís que faríem mal fet de menystenir.

No era una manifestació com les altres. És cert que hi havia cares conegudes d'una esquerra tan independent com persistent en la denúncia, especialment les dels encarregats de llegir els manifestos, com ara Arcadi Oliveras o Carlos Taibo. Però no hi havia pràcticament partits, i som en plena campanya!, ni banderes o símbols que poguessen inclinar els manifestants cap a alguna urna, identificar-los d'un costat o d'un altre.

I és que la cosa no anava de vots. Ben a l'inrevés: la cosa era més que un toc d'alerta, també als partits polítics; una pinzellada esquemàtica, però suficient, per a retratar l'emergència d'una societat molt més connectada i complexa que aguanta amb poca paciència aquest espectacle amb prou feines engrescador en què s'ha convertit això d'anar a votar ritualment cada quatre anys.

Les manifestacions d'ahir són, en aquest sentit, un indici. Com ho és també la munió de noves candidatures petites que es presenten en els pobles, i que trenquen els esquemes dels partits tradicionals. L'era del bipartidisme, l'era dels dos grans partits polítics com a màxima alternativa, no sé si ha passat, però tinc la seguretat que, a una capa important de la població, ja no li sembla suficient explicar el món d'una manera tan elemental i sumària.

Ahir molts dels qui troben que la democràcia és més buida que no pas plena van fer el pas d'eixir al carrer. No és encara un terratrèmol, però ho podria arribar a ser. Perquè un quaranta per cent de desocupació juvenil abasta una generació condemnada, però també és una bomba de rellotgeria. Especialment si és la generació més preparada que hàgim tingut mai, si sap organitzar-se tota sola per internet i si això que li ofereixen els partits no li interessa. Que és el cas.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Un quaranta per cent de desocupació juvenil abasta una generació condemnada, però també és una bomba de rellotgeria.