Opinió
-
Santa Setmana
Andreu Barnils
05.04.2015
-
L'error colossal de l’independentisme
Pere Cardús
02.04.2015
-
Peces delicades
Bel Zaballa
01.04.2015
-
Si me'n queda, de temps, fins a les vuit del vespre
Marta Rojals
31.03.2015
-
Quan el mal ve de França...
Joan-Lluís Lluís
30.03.2015
-
L'innominable
Andreu Barnils
29.03.2015
-
Això que passa al MACBA
Mercè Ibarz
28.03.2015
-
'El Pati dels Tarongers', una nova sèrie de TV3?
Pere Cardús
26.03.2015
-
Un sotrac profund
Bel Zaballa
25.03.2015
-
'Què ha fet, el Madrid?'
Marta Rojals
24.03.2015
-
Corruptes i defraudadors, a l'infern de dos en dos
Oriol Izquierdo
22.03.2015
-
Pobre Picos!
Andreu Barnils
22.03.2015
-
He mirat la barbàrie als ulls i ara em costa de respirar
Pere Cardús
19.03.2015
Vicent Partal
27.05.2010
Burca i equilibri
A Lleida serà prohibit, des de demà, que ningú puga entrar en cap equipament municipal de la ciutat amb burca. Sóc favorable a la prohibició d'entrar amb la cara tapada en una dependència municipal o en un bar, però, ep!, la cara no es tapa solament amb una burca, no fem trampes…
Trobe que és totalment normal que es prohibesca l'entrada en un local qualsevol a qui vaja amb la cara tapada. És una simple qüestió de seguretat. Però esgrimir aquesta raó pràctica com un argument per a combatre la burca, precisament la burca, és amagar que, en realitat, allò que inquieta no és la cara tapada, sinó la religió musulmana, i una suposada invasió d'Europa per les poblacions africanes i asiàtiques.
Dic que és amagar la realitat perquè, si no fos així, si parlàssem de la simple raó pràctica de cobrir-se la cara o no, crec que és una obvietat que no parlaríem de roba islàmica, sinó de roba en general. O no és cert que tots veiem més gent amb la caputxa sobre el cap o amb barrets estrafolaris i mocadors a la cara que no pas senyores vestides amb burca?
Ací és on hi ha el perill. Jo sóc radicalment contrari a la burca, en qualsevol situació, però entenc que prohibir la burca en un país on un missatger pot entrar en un despatx amb el casc de la moto posat, per dir un exemple, és posar contra les cordes tota una comunitat, i ben innecessàriament, ara mateix.
Encertar el to, l'equilibri, amb els nostres compatriotes musulmans és fonamental. I això no es fa a base de prohibir-ho tot ni de fer grossa una polèmica inexistent.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015











